Juegus Olímpicus

Dendi Güiquipeya
Los Anillus Olímpicus son el símbolu los Huegus Olímpicus i unu los logus mas conocius nel mundu.

Los Juegus Olímpicus son eventus eportivus murtidisciplinárius en que participan aletas de várias partis del mundu, siendu la competición mas grandi i prestihiosa e tol praneta, la cual se hazi ca cuatru añus (periu qu'es llamau Olimpiá). Dessistin dos crasis de Juegus Olímpicus: los Juegus Olímpicus de Veranu i los Juegus Olímpicus d'Ibielnu, que s'esarrollan con dos añus d'entricalaura endi 1992. La olganiçación encargá e lleval a cabu los Huegus Olímpicus es el Comité Olímpicu Entrinacional (COI). Los Juegus Olímpicus atualis s'ispirarun enos eventus olganiçaus polos antigus griegus ena ciá d'Olímpia, entri los añus 776 edC i el 339 aC. Nel sigru XIX, nació la idea e hazel unus eventus semilaris a los olganiçaus ena Antigüeá, los que se concretarian prencipalmenti grácias a las hestionis del nobli francés Pierre Frèdy, Barón de Coubertin. La primel eición de los llamaus Juegus Olímpicus de la Ea Moelna se hizu en Atenas, la capital de Grécia.

Dendi aquella opoltuniá, los Juegus Olímpicus de Veranu án siu efetuaus ca cuatru añus en deferentis partis del praneta, siendu las únicas ecepcionis las eicionis de 1916, 1940 i 1944, ebiu al estrumpiu la Primel i Segundera Guerra Mundial.

Los Huegus Olímpicus d'Ibielnu encetarian a furrulal pol primel vezi en 1924, ena localiá francesa e Chamonix. Orihinalmenti esarrollaus cumu parti el eventu e vranu, el COI los consieró cumu un evento deseparau retruativamenti, i endi esa fecha prencipiarun a efetualsi el mesmu añu que los Huegus orihinalis. Posteriolmenti, con el fin d'umental el esarrollu los eventus ibielnalis, el COI eciió desfasal los Huegus Olímpicus d'Ibielnu a partil de Lillehammer 1994. Dendi esa fecha, los Huegus Olímpicus Ibielnalis se hazin enos añus paris entri dos Huegus de Vranu. En 2007, el COI eciió añiil una nueva crasi d'eventu, los Huegus Olímpicus Huvenilis, qu'encetarán a celebralsi a partil de 2010 i 2012 enas sus eicionis de vranu i ibielnu, respetivamenti.

Los prósimus Huegus Olímpicus de Veranu se celebrarán en Londris, Reinu Uniu, nel añu 2012, mentris que los prósimus Huegus Olímpicus d'Ibielnu se celebrarán en Vancouver, Canadá, nel añu 2010.

Antigus Huegus Olímpicus[Edital | Editá'l códigu]

Los antigus Huegus Olímpicus (llamaus asina pol celebralsi ena ciá d'Olímpia) huerun fiestas relihiosas, curturalis i eportivas celebrás ena antigua Grécia (776 edC - 392 adC) en onol a los diosis mayoris. Nellus participaban los aletas, qu'ebian sel ciaanus, solu ombris, i s'entrenaban duranti añus enos himnásius.

Desistin una tupa leyendas al tentu el orihin de los antigus Huegus Olímpicus. Una d'ellas asócia los primerus Huegus con el concetu e l'antigua Grécia e εκεχειρία (ekecheiria) u Trégua Olímpica. La fecha d'encetu e los mesmus sirvi cumu referéncia al calandáriu elénicu i se consiera nel añu 776 edC, inque las opinionis d'acaémicus l'asiahan nun entervalu entri el añu 884 edC i el 704 edC.

A partil d'altonci, los Huegus tomarun liheramenti una mayol releváncia ena antigua Grécia, alcançandu el su cenit nel sestu i quintu sigrus edC. Las Olimpiás tinian una emportáncia hundamentalmenti relihiosa, con conculsus alternaus con sacrifícius i cerimónias en onol a Zeus (cuya estatua s'alçaba mahestuosamenti en Olímpia) i a Pélope, érui devinu i rei míticu d'Olímpia, famosu pola su lehendária carrera e carrus, i en cuyu onol se celebrarun. El númiru d'eventus umentó hata veinti, i las celebracionis se prolongarun duranti várius dias. Las primeras competicionis se basaban en carreras a pie, i mas tardi se huerun introuciendu la runcha; el pentalón, preba e várius eventus qu'encluia hundeamientu e habalina, hundeamientu e discu, sartu e lonhitú; el pankration; carreras de carrus, competicionis artísticas cumu música, puesia i dança.

En Olímpia se chegarun a celebral 293 Huegus Olímpicus, hata que cola conquista e Grécia polos romanus, el emperaol romanu Teodosio I los atarugó el añu 393. Cumu escusa ihu qu'eran paganus. Huerun restablecias nel su aspetu eportivu en 1896 pol barón de Coubertin, i ogañu acontinan praticándusi.

Estória[Edital | Editá'l códigu]

En 1829 el gobielnu francés, i en 1875, el alemán, hizun escavacionis pa desintierral Olímpia. En 1881 quearun compretamenti descubiertas las ruinas, i nu ai dua denguna e que los ombris de céncia, al alcuentralas, tamién hizun renacel a la lús, el espíritu i la glória de los antigus Huegus, motivandu un huerti deseu pol revivilus.

Inque sempri que se palra al tentu la renacéncia los Huegus Olímpicus, el hechu se le atribui a Fráncia, i el Barón de Coubertin qu'es llamau el pairi las Olimpiás Moelnas, la verdá es qu'el primel ententu se hizu en Grécia, grácias al enterés dun griegu d'apelliu Zappas, albondu enantis de que se pensara hazelu en Fráncia. Hue asina qu'en Grécia s'efetuarun los primerus Huegus Olímpicus Moelnus el 15 e Noviembri e 1859, el 15 e Noviembri e 1870, el 18 e Mayu e 1875 i el 18 e Mayu e 1889.

El ententu nu prosperó ebiu a qu'el mundu nu estaba entovia listu pal retornu los Huegus, ya que Grécia nu era un pais lo suficientimenti emportanti pa embail al restu el mundu cola idea. Otru fatol emportanti hue qu'el patrocinaol nu tinia albondas ideas d'olganiçación, a deferéncia el Barón de Coubertin, que landeó a los líderis del aletismu escolal univelsitáriu i amateul del mundu, de quienis otuvu ayua.

Encendiu la flama olímpica ena ceremónia d'apertura los Huegus Olímpicus de Salt Lake City 2002

Emocionau con el desprendol de la antigua Grécia i la helmosura los Huegus Olímpicus, Evangelios Zappas, que residia en Rumania, primeru colabutó nel proyeutu i, endespués del primel fracasu, al espenal legó la su fortuna pala renacéncia los Huegus Olímpicus en Grécia.

Inque los huegus que hormarun parti d'esti primel ententu nu chegarun a sel un ésitu, ebemus recordal qu'el primeru se hizu en 1859, treinta i sieti añus enantis de la primel Olimpiá Moelna, oficialmenti hormarun un atihu entri el pasau i el huturu.

El Barón Pierre de Coubertin escrebió, a prencípius del sigru XX: “Olímpia i las Olimpiás son símbolus duna cevilización entera, superiol a paisis, ciais, éruis melitaris u relihionis ancestralis”. Siendu cadeti l'Acaemia Melital de St. Cyr, el nobli galu renunció a los sus estuyus de céncias pulíticas i s'enteresó pola sociulohia i la eucáncia. Viahó pol tol mundu i queó empresionau pol enterés de los anglusahonis (ingresis i estauniensis) enos eportis. Atraiu polos labutus d'esploración en Olímpia, i polos vanus eshuerçus pol revivil los Huegus Olímpicus hechus en Grécia pol Zappas, i cola creéncia e que la competéncia eportiva pudria proucil el entendimientu entrinacional, s'eicó a la tarea e revivil, él mesmu, los Huegus Olímpicus, con el participaeru e tolos paisis del mundu.

Coubertin presentó el su proyeutu a la Uñón Eportiva i Alética e París, a finalis de 1892, aluspués dun cudiaosu labutu e relacionis púbricas.

Coubertin era un ombri tentigu i plontu tuvu opoltuniá e solicital l'ayua d'otrus paisis, cuandu la Uñón Eportiva Francesa olganiçó un congresu entrinacional al tentu el Amateurismu. El congresu se llevó a cabu en 1894 i Coubertin otuvu un sorprendenti i huerto respaldi d'Estaus Uñius i d'ombris tan emportantis cumu el Duqui d'Esparta, el Préncipi e Galis, el Préncipi hereeru e Suécia, el rei e Bélhica i el primel ministru e Réinu Uniu. Estuvierun presentis, amás, delegaus de Grécia, Rússia, Itália i España. Asinmesmu, se recibierun comunicaus oficialis d'Alemaña i Austria-Hungria, espresandu enterés nel proyeutu.

Los delegaus eciierun nu asperal hata 1900, el añu que se consieraba apropiau pa encetal a computal las Olimpiás, sinu que pogramarun el eventu pal añu e 1896, en Atenas, enos alreoris la sé las Olimpiás antíguas. S'alcuerdó que los Huegus se celebraran ca cuatru añus, chambándusi la sé a deferentis ciais emportantis del mundu i que se lihiria un Comité Olímpicu Entrinacional con plena autoriá e rehil los Huegus. El sueñu e Zappas, i posteriolmenti e Coubertin, s'abia hechu rialiá. D. Vikelas, un griegu qu'abia fegurau ena olganiçación de los primerus ententus pol revivil las Olimpiás, hue el primel presienti el Comité Olímpicu Entrinacional.

Sés[Edital | Editá'l códigu]

Añu Eventu  
Juegos Olímpicus de vranu
1896 I edición Atenas Grécia
1900 II edición París Fráncia
1904 III edición San Luis Estaus Unius
1906 Juegus Intercalaus Atenas Grécia
1908 IV edición Londri Réinu Uniu
1912 V edición Estocolmu Suécia
1916 VI edición Berlín Alemaña
Suspendius pola I Guerra Mundial Añu Eventu
1920 VII edición Amberis Bélgica Juegus Olímpicus de inviernu
1924 VIII edición París Fráncia 1924 I edición Chamonix Fráncia
1928 IX edición Ámsterdam Paisis Bajus 1928 II edición Sankt Moritz Suiça
1932 X edición Los Ángeles Estaus Unius 1932 III edición Lake Placid Estaus Unius
1936 XI edición Berlín Alemaña 1936 IV edición Garmisch-Partenkirchen Alemaña
1940 XII edición Helsinki Finlándia 1940 V edición Garmisch-Partenkirchen Alemaña
Suspendius pola II Guerra Mundial
1944 XIII edición Londri Réinu Uniu 1944 VI edición Cortina d'Ampezzo Itália
Suspendius pola II Guerra Mundial
1948 XIV edición Londri Réinu Uniu 1948 V edición Sankt Moritz Suiça
1952 XV edición Helsinki Finlándia 1952 VI edición Oslu Noruega
1956 XVI edición Melbourne Austrália 1956 VII edición Cortina d'Ampezzo Itália
1960 XVII edición Roma Itália 1960 VIII edición Squaw Valley Estaus Unius
1964 XVIII edición Toquiu Japón 1964 IX edición Innsbruck Áustria
1968 XIX edición Ciá de Méjicu Méjicu 1968 X edición Grenoble Fráncia
1972 XX edición Múnich R.F. Alemana 1972 XI edición Sapporo Japón
1976 XXI edición Montreal Canadá 1976 XII edición Innsbruck Áustria
1980 XXII edición Moscú Unión Soviética 1980 XIII edición Lake Placid Estaus Unius
1984 XXIII edición Los Ángeles Estaus Unius 1984 XIV edición Sarajevo Yugoslavia
1988 XXIV edición Seúl Corea el Sul 1988 XV edición Calgary Canadá
1992 XXV edición Barcelona España 1992 XVI edición Albertville Fráncia
1996 XXVI edición Atlanta Estaus Unius 1994 XVII edición Lillehammer Noruega
2000 XXVII edición Sidney Austrália 1998 XVIII edición Nagano Japón
2004 XXVIII edición Atenas Grécia 2002 XIX edición Salt Lake City Estaus Unius
2008 XXIX edición Pequín China 2006 XX edición Turín Itália
2012 XXX edición Londri Réinu Uniu 2010 XXI edición Vancouver Canadá
2016 XXXI edición Rio de Janeiro Brasil 2014 XXII edición Sochi Rússia
Ciais anfitrionas los JJ.OO. de veranu

Bibliugrafia[Edital | Editá'l códigu]

  • Humberto Zoreda: Rivista eportiva "Antorcha". Méhicu, Otubri e 1964.

Atijus[Edital | Editá'l códigu]

Prósimus eventus