Grecia

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Grécia)
Avissu
Esti endilgui ebi sel revissau por un corretol.
Repúbrica Elénica
Bandera Escú
Situación
Luengua oficial griegu
Capital Atenas
Presidenti Katerina Sakellaropoulou
Primel Menistru Kyriakos Mitsotakis
Cumprimentu
 - Total
 - % augua
Posición 96ª
131.990 km²
Despreciabili
Puestu 75º
11.244.204
81 ab/km²
PIB
 - Total (2005)
 - PIB/capita
Posición 28ª
213.698 millonis e US$
27.610 US$
Monea euro
Inu Ύμνος εις την Ελευθερίαν
Domeñu Internet .gr
Cóigu telefónicu +30
Miembru e: ONU, OTAN, OCDE, OSCE, UU

Grecia (en gregu: Ελλάδα) oficialmenti Repúbrica Elénica, (en gregu: Ελληνική Δημοκρατία) es un país del sulesti d'Uropa que holma parti la Unión Uropea (UU).

Assitiau nel costau sul la Península Balcánica, hazi arrayu pol tierra con Bulgária, Macedónia del Norti i Albánia al norti, al esti con Turquia i al oesti i sul con el Jónicu i el Mediterráneu.

Geografia[Edital | Editá'l códigu]

Grécia vista dendi satéliti


Grecia está assitiá nel suresti d'Uropa, nel sul de la península balcánica. Entri los 35°00′N a 42°00′N de latitú i los 19°00′E a 28°30′E de longol, por tantu el pais tieni una varieá climática emportanti.

El país consisti nuna parti continental, con una península llamá Peloponesu, unia con el restu d'Uropa por el itsmu de Corintu; i alreol de 9.000 islas, islotis o afloramientus rocosus, encluyendu nesa cuenta islas comu Creta, Rodas, Corfú i las Cicladas. Grécia tien 15.000 km de litoral, huendu el segundu país d'Uropa al atrás de Noruega i décimu del mundu al atrás d'Estaus Uníus en longol costera.

El 80% de Grecia es montañosa, siendu altoncis unu de los paisis mas montañosus d'Uropa. El oesti de Grécia contieni lagus i pantanus. Los montis Pindo s'assitian nel centru del pais, con una elevación meya de 2.600 m. Continúan por el meyu de las islas Citera, Anticitera p'alcontral la rastrahilera enas islas de Creta i Rodas. El centru i el esti de Grecia tien picus escarpaus, cotaus por albondu cañonis i formacionis cársticas, encluyendu nellas el Cañón de Meteora i el Cañón de Gorge, qu'es el segunderu mas grandi del mundu endespues del Gran Cañón del Colorau i que tien una hondura de mas de 1.100 m. El monti Olimpu es el puntu mas tarangallu de Grecia con 2.919 m por cima del mari. Está considerau tamién comu el cuartu mas altu d'Uropa. Nel norti de Grecia están las montañas Rodope, assitiás ena Macedónia Oriental i Trácia; toa esa área está cubierta por grandis bosquis. El país tien tamien chanus nel esti de Tesália, en Macedónia central i en Trácia.

Atijus[Edital | Editá'l códigu]

  • En Commons ai conteníu multimedia sobre Grecia.


 
Paisis d'Uropa
Albánia | Alemaña | Andorra | Arménia | Áustria | Azerbaiyán | Bélgica | Bielorrússia | Bósnia Ercegovina | Bulgária | Cazastán | Chipri | Ciá del Vaticanu | Cosovu | Croácia | Dinamarca | Eslováquia | Eslovénia | España | Estoña | Finlándia | Fráncia | Geólgia | Grécia | Irlanda | Islándia | Itália | Letoña | Lístestain | Lituaña | Lussembulgu | Macedónia del Norti | Malta | Moldávia | Mónacu | Montenegru | Noruega | Paisis Baxus | Poloña | Portugal | Réinu Uniu | Repúbrica Checa | Rumania | Rússia | San Marinu | Sérbia | Suécia | Suiça | Turquia | Ucránia | Ungria