Rumania

Dendi Güiquipeya
Rumania
Bandera Escú
Luenga oficial rumanu
Capital Bucarest
Presienti Klaus Iohannis
Primel Menistru Marcel Ciolacu
Cumprimentu
 - Total
 - 3% augua
Posición 78ª
238.391 km²
Puebración
 - Total (2007)
 - Densiá
Puestu 50º
22.303.522
93 ab/km²
PIB
 - Total (2005)
 - PIB/capita
Posición 41ª
157.647 millonis e US$
Monea Leu
Inu Deşteaptă-te, Române!
Domiñu Internet .ro
Cóigu telefónicu +40
Biembru de: Unión Uropea, OTAN, ONU, OSCE, Unión Latina, COE

Rumania (en rumanu, România) es un país assitiau nel sulesti d'Uropa. Los sus arrayus son al sul con Bulgária, al esti con Ungria i Sérbia, al noresti i norti con Ucránia, al noresti con Moldávia, i al esti con el mari Negru. Es biembru la OTAN dendi el 29 de marçu de 2004, i la Unión Uropea dendi el 1 d'eneru de 2007. La su capital es Bucarest

Etimologia[Edital | Editá'l códigu]

El nombri de Romania provieni del ajetivu român, palabra derivá del latín romanus (romanu). El hechu de que los românii, estu es, los rumanos se denominen gastadu una palabra derivá de romanus (român/rumân) es mencionu dende'l sigru XVI por abondus autoris, dentri los que destacan los humanistas italianus que viajon por Transilvania, Moldavia y Valaquia.

El documentu más antiguu desistente nel que está registráu esti términu es precisamenti nel testu más vieju coñecíu escritu en lingua rumana, que es una carta de 1521 (conocia col nomi de Scrisoarea lui Neacșu din Câmpulung) ena que se da nuevas al alcaldi de Brașov dun ataque inminenti polus turcus otomanus; esti documentu es el más vieju nel que apaeci el términu rumânesc, deriváu de rumân, ena espresión Țara Rumânească, es izil , País Rumanu, nome pa referise a Valaquia[1].

Ena antigüedá, l'Imperiu Romanu era denominau frecuentimenti como Romania en latín. Dalgunos historiadores afirman que el Imperiu Bizantín medieval tendría de ser mombrau Romania, propuesta que por embargu nun es acetá. El nombri de Romania gastase tamién pa designal el conjuntu de países europeos latinos, es izil, enus que se palran linguas románicas.

El términu rumân alquiriu el significáu de siervu enu sigrus XVI-XVIII, colo que foi perdiendo usu como gentiliciu i propició que se estableciera el términu român (y desti, România) como únicu endónimu pala puebración latina desta parti delus Balcanis a partil dela segunda metá del XIX, quando se forma el actual estáu de Rumanía.

Gobiernu y política[Edital | Editá'l códigu]

Rumanía es una república con un régime semiparlamentariu ena que el presienti adopta el papel de Xefe del Estáu, y un parlamentu bicameral conocíu como Parlamentul României.

Gobiernu[Edital | Editá'l códigu]

Endilgui prencipal: Llista de partíos políticos de Rumanía.

División administrativa[Edital | Editá'l códigu]

Mapa administrativu de Rumanía colas sus regionis istóricas: Valaquia (açul), Moldavia (colorau) y en verde Transilvania (verde)

Rumanía divídese en 41 distritos o provincias (conocías en rumanu como județ /ʒuˈdet͡s/), más el municipiu independienti de Bucarest. La división atual sali de la fecha nel periodu del réximin comunista, nel añu 1968, sofriendo dalgunas modificacionis en años posterioris (por exemplu, el municipiu de Bucarest quedó integráu dentru del distritu d'Ilfov, recuperando la su entiá autónoma endispués de 1989). Cada județ es administráu por un Consexu Provincial (Consiliu Județean) dirixíu por un prefectu (prefect), que es el representanti del gobiernu rumanu a nivel provincial. Los 41 distritos rumanos son:

Nel nivel local, Rumanía divídese en 2686 comunas (comune) y 265 ciais y concexus (orașe și municipii). Estas trés entiais administrativas tienin el su propriu consexu local (Consiliu Local), que está dirixíu por un alcaldi (primar) eligíu cada quatru añus.

Amás destas dambas divisionis en provincias y concexus Rumanía estrémase en ochu rexionis de desendolcu (regiune de dezvoltare), dentro del marcu de divisionis dela Unión Europea, inque sen denguna capaciá aministrativa. Estas rexionis de desarrollu úsense sobre manera pala coordinación delos proyeutos de desarrollu regional. Estas ochu entiais son:

  • Región Noresti/Regiunea Nord-Est (Iași, Botoșani, Neamț, Suceava, Bacău, Vaslui).
  • Región Oesti/Regiunea Vest (Arad, Caraș-Severin, Hunedoara, Timiș).
  • Región Noroesti/Regiunea Nord-Vest (Bihor, Bistrița-Năsăud, Cluj, Maramureș, Satu-Mare, Sălaj).
  • Región Centru/Regiunea Centru (Alba, Sibiu, Mureș, Harghita, Covasna, Brașov).
  • Región Suresti/Regiunea Sud-Est (Tulcea, Vrancea, Galați, Brăila, Buzău, Constanța).
  • Región Sul/Regiunea Sud (Argeș, Dâmbovița, Prahova, Ialomița, Călărași, Giurgiu, Teleorman).
  • Región Bucarest-Ilfov/Regiunea București-Ilfov (Bucarest, Ilfov).
  • Región Suroesti/Regiunea Sud-Vest (Mehedinți, Gorj, Vâlcea, Olt, Dolj).

Ensin nengún status nin administrativu nin xurídicu, Rumanía divídese asina mesmu en diferentis rexionis istóricass. Las cincu prencipalis, que apaezin representás nel escudu nacional rumanu, son: Valaquia (Țara Românească, tamién Valahia), Moldavia (Moldova), Transilvania (Transilvania o Ardeal), Banat y Dobrogea. Valaquia sueli partilsi en Oltenia (çona occidental) y Muntenia (çona central y oriental). La çona más en norti de Moldavia es la Bucovina. En Transilvania, la çona occidental es la Crișana, y la noroccidental es el Maramureș.

Geografia[Edital | Editá'l códigu]

Mapa topográfico del país
Romania ena clasificación climática de Köppen

Una gradi parti de las lindis de Romania conSérvia y con Bulgária seguin el cursu del Danúbio. El Danúbio deságua nel mar Negru ondi jorma el delta del Danúbio, juntamenti con el rio Prut que sirvi de raya con la República de Moldávia.[2] Los montis Cárpatus dominan la parti ocidental de Rumania, colos pucus de asta Prantilla:Fmtn metrus. El mas elevau, el Moldoveanu, llega alos Prantilla:Fmtn metrus. Las principais ciais son la capital, Bucarest, Brasov, Timisoara, Cluj-Napoca, Constança, Craiova, Iași, Brăila y Galați.[2]

Clima[Edital | Editá'l códigu]

Deviu ala distância al mar abiertu pola su localiçación ena çona suresti del continenti europeu, Rumnia tieni un clima templáu, inque tamién continental, con quatru estacionis definias. La temperatura média anual es de 11 °C nel sul e 8 °C nel norti.[3] Nel veranu, las temperaturas mássimas médias en Bucarest subin a 28 °C y temperaturas azima de 35 °C son abondu comunis enas çonas mas baxas del país. Nel invernu, la temperatura mássima média es inferiol a 2 °C. El nivel de precipitación alcança 750 mm por añu apenas enas mas altas montañaas ocidentais, enquanto en Bucarest el índici cai pa cerca de 600 mm.[2]

Biodiversiá[Edital | Editá'l códigu]

Grandi parti del país (47% do território) está cubierta por ecossistemas naturalis y seminaturalis.[4] Rumania tieni una delas mas grandis áreas de bosquuis intatas ena Uropa, que abarcanb quase 27% del su territóriu.[5]

La fauna esta compuesta por 33 792 espécies de animalis, 33 085 invertebradus y 707 vertebrados,[6] com quase 400 espécies únicas de mamíferos, aves, répteis e anfíbios,[7] incluindo cerca de 50% da população de ursos-pardos e 20% dos lobos do continente europeu (excluindo a Rússia).[8]

Mas de 3700 espécies de prantas an siu identificás nel país, delas qualis 23 an siu considerás monumentus naturalis, 74 an siu ya extintas, 39 están ameaçás de estinción, 171 son vulneráblis ​​y 1253 son raras.[6] Ay quase 10 mil quilometrus quadraus (cerca de 5% del área total) de áreas protegias. que cubrin 13 parques nacionalis y três reservas dela biosfera.[9] El delta do Danúbio, con 5,8 mil quilometrus quadraus de área,[10] es la mas grandi región pantanosa contínua dela Uropa[11] y mantieni él solu Prantilla:Fmtn espécies de plantas diferentis.[12]

Panorama delas Montañas Parâng, parti delos Cárpatus

Atijus[Edital | Editá'l códigu]

  • En Commons ai conteníu multimedia sobre Rumania.

Huentis[Edital | Editá'l códigu]

  1. [1]
  2. 2,0 2,1 2,2 Prantilla:Citar web
  3. Prantilla:Citar web
  4. Prantilla:Citar web
  5. Prantilla:Citar web
  6. 6,0 6,1 Prantilla:Citar web
  7. Prantilla:Citar web
  8. Prantilla:Citar web
  9. Prantilla:Citar web
  10. Prantilla:Citar web
  11. Prantilla:Citar web
  12. Prantilla:Citar livro


 
Paisis d'Uropa
Albánia | Alemaña | Andorra | Arménia | Áustria | Azerbaiyán | Bélgica | Bielorrússia | Bósnia Ercegovina | Bulgária | Cazastán | Chipri | Ciá del Vaticanu | Cosovu | Croácia | Dinamarca | Eslováquia | Eslovénia | España | Estoña | Finlándia | Fráncia | Geólgia | Grécia | Irlanda | Islándia | Itália | Letoña | Lístestain | Lituaña | Lussembulgu | Macedónia del Norti | Malta | Moldávia | Mónacu | Montenegru | Noruega | Paisis Baxus | Poloña | Portugal | Réinu Uniu | Repúbrica Checa | Rumania | Rússia | San Marinu | Sérbia | Suécia | Suiça | Turquia | Ucránia | Ungria