Capa

Dendi Güiquipeya
Alfabetu griegu
Α α Alfa Β β Beta
Γ γ Gama Δ δ Delta
Ε ε Éssilun Ϝ ϝ Digama
Ζ ζ Zeta Η η Eta
Θ θ Teta Ι ι Yota
Κ κ Capa Λ λ Lambda
Μ μ Mi Ν ν Ni
Ξ ξ Xi Ο ο Omicron
Π π Pi Ϻ ϻ San
Ϙ ϙ Copa Ρ ρ Ro
Σ σ Sigma Τ τ Tau
Υ υ Ípsilon Φ φ Phi
Χ χ Hi Ψ ψ Psi
Ω ω Omega Ϡ ϡ Sampi
Alfabetu griegu





Nombri la dézima letra el alfabetu griegu.

La su grafia mayúscula es Κ i la menúscula κ.

El su nombri en griegu antíguu era κάππα [ka̋ppa] i en moernu κάπα ['kapa].

Esta letra rescrei del alfabetu feníciu kaph «manu abierta».

Tantu en griegu moernu comu en griegu antíguu representa el fonema consonánticu oclusivu velal sordu /k/: γραμματική, Σικελία. No estanti, los griegus, nel estádiu primitivu el alfabetu, gastavan pa esti fonema dos grafias: Ϙ (copa) i K. El usu la Κ era pa quandu se palatalizava, es izil, alantri de /e/ o /i/ i alantri de /a/. Enque no resultava un fonema el son [kj], los griegus escomiençarun a hazel essa deferéncia nel escrevieru. El alfabetu calcídicu, proceenti de la isla d’Uvea, gastau ena Magna Grécia, utilizava dambas a dos grafias. Los etruscus apañarun essa destincion i tamien los latinus. No estanti, los latinus namás gastarun la Κ alantri de A o de consonanti, mentris que la Q hue empreá alantri las vocalis velaris O i V i la C alantri las palatalis I i E: KALENDAS, QVORVM, PEQVNIA, CECIDI.

En griegu moernu, la gama i la capa s'emprean apellás comu el dígrafu γκ que representa el fonema oclusivu velal sonoru /g/: γκολ, γκολφ, γκουβερνάντα.

Comu numeral, la capa representa al 20 (κ´) i al 20000 ().


Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

  • Bassols de Climent, M., Fonética latina, Madril, 1962.
  • Berenguer Amenós, J., Gramática griega, Barcelona, Bosch, 200237.
  • Liddell, H. G., Scott, R., A Greek-English lexicon, Oxford, Oxford University press, 19969.
  • Lejaune, M., Phonétique historique du Mycénne et du Grec ancien, París, Klinsieck, 1972.
  • VV. AA., Νεοελληνική γραμματική, Atenas, Οργανισμός Εκδοσέως διδακτικών βιβλίων, 2005.
  • VV. AA., Griego moderno para filólogos clásicos, Atenas, Ediciones Nefeli, 1999.