Digama

Dendi Güiquipeya
Alfabetu griegu
Α α Alfa Β β Beta
Γ γ Gama Δ δ Delta
Ε ε Éssilun Ϝ ϝ Digama
Ζ ζ Zeta Η η Eta
Θ θ Teta Ι ι Yota
Κ κ Capa Λ λ Lambda
Μ μ Mi Ν ν Ni
Ξ ξ Xi Ο ο Omicron
Π π Pi Ϻ ϻ San
Ϙ ϙ Copa Ρ ρ Ro
Σ σ Sigma Τ τ Tau
Υ υ Ípsilon Φ φ Phi
Χ χ Hi Ψ ψ Psi
Ω ω Omega Ϡ ϡ Sampi
Alfabetu griegu




Letra d'angunus los alfabetus griegus empreá en várius dialeutus, sigún se presenta en albondas escricionis.

El su nombri en griegu antíguu era δίγαμμα, δίγαμμος o δίγαμμον «dobri gama».

El su sinu era Ϝ pa la mayúscula i ϝ pa la menúscula. El sinu mayúsculu empreau polas coloñas griegas de Calci nel sul d’Itália, que lo conselvavan nel escrevieru, hue ceiu a los etruscus i d'éstus a los latinus. Comu los latinus empreavan pal son [w] la letra V, hizun usiu de la digamma pal fonema /f/. A lo primeru lo gastarun nel dígrafu FH (comu se ve ena fíbula Prenesti FHEFHAKED), peru endespues simprificarun en F namás. Nel dialeutu panfílicu se gasta un otru sinu destintu, pero con mesmu usu: Ϟ, ϟ.

En ciertas palras el dialeutu jónicu (hata el sigru VII), arcádiu-chipriota i nel dóricu es ondi mejol se conselva esta letra: chipr. τιμοϝάνακτος, κενευϝο̄ν; cald. Ἀγασιλέ̄̄ϝο̄. Ansina se puei vél qu’enos essámetrus oméricus, s’emprea. N’Omeru no apareci la letra, sino que se desvela pol mé la métrica en parabras comu (ϝ)ἄναξ o (ϝ)οἶνος.

El su valol fonéticu hue el wau [w] pa tolos dialeutus andi se dava. Esti son, lo mesmu que la σ entrevocálica o la yod, tuvu mu poca consisténcia endrentu la fonética griega.

Las posicionis andi estava esti son eran:

  • En eníciu parabra, alantri vocal —ϝάναξ— o alantri líquida ρ u λϝραδων, α-ϝλανεο̄̄ς—.
  • En meyu parabra escomiençandu sílaba: κορϝος, δορϝειος, φαρϝεhα, ξενϝος.

Comu numeral se gastava pal 6 (ϝ´), enque aluspues se generalizaria el usu de ς´ pa essi númeru.

Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

  • Berenguer Amenós, J., Gramática griega, Barcelona, Bosch, 200237.
  • Liddell, H. G., Scott, R., A Greek-English lexicon, Oxford, Oxford University press, 19969.
  • Lejeune, M., Phonétique historique du mycénien et du grec ancien, París, Klincksieck, 1972.