Glasgow

Dendi Güiquipeya
Glasgow
País Réinu Uniu
Nación Escócia
Situación 55° 51’ 33" N 04° 15’ 35" O
Nombri oficial Glaschu/Glesca/Glasgow
Puebración 316.800 ab. (2004)
Supifici 175,49 km²
Coigu postal G1-G81

Glasgow (Glaschu en gaélicu, u Glesca en escocés) es la mayol ciá d'Escocia i la trecel el Reinu Uníu, al atrás de Londri i Birmingham . Está assitiá unta riu Clyde enas lowlands el centru-oesti d´Escócia, i la su puebración es hucheá "Glaswegians". Amás, Glaswegian es el nombri con que se conoci al dialetu local d'escocés. Es una e las 32 rehionis-concehu d´Escócia, oficialmenti anombrá cumu "City of Glasgow" (Ciá de Glasgow) i, comu abondus monicipius el oesti d´Escócia, es un feudu laborista, un movimientu políticu británicu d'esquierdas.

Antiguamenti, hue una “royal burgh” (ciá rial), i era conocia comu la “Segundera Ciá el Empériu Británicu” ena época vitoriana. LLegó a sel un gran puertu de comérciu de trasalánticus duranti la Revolución Endustrial. El Clyde hue unu los mas prominentis centrus mundialis d'astillerus, costruyéndusi en él muchus de los famosus buquis de la línia Cunard, comu el RMS Lusitania, RMS Aquitania, RMS Queen Mary, RMS Queen Elizabeth i el RMS Queen Elizabeth 2, amás el veleru rial Britannia.

La ciá opuló a finalis el sigru XIX i prencipius el sigru XX hata conseguil una puebración de mas de un millón de abitantis, llegandu a 2.088.000 abitantis en 1931. No ostanti, con el descensu de puebración ebiu, básicamenti, a la recolocación de henti a nuevas puebracionis cumu East Kilbride i Cumbernauld a las ahueras de la ciá, i los continus cámbeus el su términu municipal de los gobiernus nacionalis nun intentu de reducil el puel relativu de la ciá en Escócia, la puebración atual de la City of Glasgow es de 1,749,154 sigún el censu 2001. Celca 2.100.000 de pressonas vivin en Glasgow i el su ária metropolitana.

Al sel un puntu neurálhicu e comerciu, negocius, endustria, meyus de comunicación i trasporti d´Escócia, Glasgow es una gran ciá cosmupolita i bulliciosa. Es el tercel destinu turísticu mas vesitau el Reinu Uñiu, alatrás de Londris i Edimburgu. Amás, es el centru económicu mas emportanti e comerciu i venta al pol menol d´Escócia. Glasgow es unu e los veinti centrus financierus mas emportantis i es la sei d´abondus negocius a la caeza en Escocia, lo que la hadi parti esencial de la economía británica.

Heografía[Edital | Editá'l códigu]

  • Artitú: 66 metrus
  • Cordenás: 55° 49' 59" N 004° 15' 00" O

Eportis[Edital | Editá'l códigu]

Amás de tenel un equipu e rugby, tamién tiini dos grandis equipus de fútbol, el Glasgow Rangers i el Celtic de Glasgow

Artis[Edital | Editá'l códigu]

  • Billy Boyd
  • Robbie Coltrane
  • Grant Morrison
  • Mackintosh, Charles Rennie
  • Sean Biggerstaff

Cencias[Edital | Editá'l códigu]

  • William Thomson, Lord Kelvin
  • Joseph Lister
  • William Ramsay
  • Thomas Graham

Ciáis ermanás[Edital | Editá'l códigu]