Museu d'Arti Contemporaniu Helga de Alvear

Museu d'Arti Contemporaniu Helga de Alvear
Tipu museo de arte
Sitación Caçris (España)
Coordenadas 39°28′18″N 6°22′24″O / 39.471667, -6.373333
Costrucción 2010
Nombrau por Helga de Alvear

El Museu d'Arti Contemporaniu Helga de Alvear (enantis Centru d'Artis Visualis Hundación Helga de Alvear) es un museu assitiau en Caçris, España. En él se conserva la coleción dela galerista Helga de Alvear i ajunta la coleción privá d'arti contemporaniu más compreta d'Uropa, con más de 3000 obras d'artistas contemporanius.[1]

Está regíu dela Hundación Helga de Alvear, entidá coltural sin paragi de lucru que recebi el nombri dela su ama. Amás, está sostribau delas estitucionis –púbricas i privás—del Goviernu d'Estremaúra, la Diputación Provincial de Caçris, el Ayuntamientu de Caçris i la Nuversidá d'Estremaúra, hueraparti de sotrus biembrus particularis.[2]

Estoria[Edital | Editá'l códigu]

La galerista tentó d'assental la coleción en ciais divessas d'España, dentri ellas, Córdoba (dóndi era el su maríu, Jaime de Alvear), Vigu o Graná. Helga de Alvear propia cuenta cómu el processu de encuentral sitiu hue revesinu hata dal con Juan Carlos Rodríguez Ibarra, presidenti d'Extremadura daquella, que se muestró enteressau en que las obras se quearan en Caçris.[3] En 2006 se cria la Hundación Helga de Alvear, por mé dela que se prencipió a regil la su coleción.[2]

Visual del museu

El 22 d'aneru del 2003, frutu delas conversas mentás dentri'l antocis presidenti dela Junta de Extremadura i Helga de Alvear, esta confirmava que las sus obras d'arti se divan a queal en Cáceres. L'enterés de conserval la coleción ena ciá de Caçris hue motu, polo que se decedió que se queava velallí. Assina, en essa confirmación mesma dela galerista, ya se hizu púbricu que la coleción diva a estal albergá nel edificiu dela Casa Grande, que quiciás que abría nel 2004. Amás, tamién se mentó la previsión de hazel una hundación púbricu-privá pa regil el centru.[4]

El 3 de juniu del 2010 s'enaguró el mentau Centru d'Artis Visualis Hundación Helga de Alvear en Caçris ena su primel fasi, nel edificiu modernista aviau d'Emilio Tuñón i Luis Moreno Mansilla. Por essi tiempu comu centru d'artis visualis se llegarun a hazel catorzi espetaeras que muestravan al púbricu una parti d'obras d'arti propiedá dela galerista, cona espetaera d'alreol de 800 obras dela su coleción. En essus dies añus, 1671 obras de 630 artistas destintus án poíu vel-si nel Centru d'Artis Visualis con quasi que 170 000 espetaoris. Amás, se cifran en 1504 las vesitas guiás o privás i obraoris hechus en essi tiempu.[5][6]

En 2020 muó la su denominación de “centru d'artis” a “museu”, dau que museu i hundación avían passau a compartil sé nun mesmu edificiu. Comu enantis, en el museu se hazin espetaeras temporalis, peru con el añidíu de que angunas obras sí se puein almiral de horma permanenti nun edificiu de pranta nueva criau al puntu pa albergal la Coleción.[7]

Edificius[Edital | Editá'l códigu]

Unu delos edificius que horma esti museu es la Casa Grande, entangá nel 1910 del arquitetu Francisco de la Pezuela y Ramírez. La Nuversidá d'Estremaúra mercó l'imuebli nel 1979 i lo cedió por 50 añus ala Junta de Extremadura.[8] Nel 2010, frutu delos comenius anterioris dentri la Junta d'Estremaúra i Alvear, prencipió a espetal parti dela coleción de Helga de Alvear.[6] La decisión de que Caçris huera el sitiu finitivu del museu que espetara i abastara la su coleción frenti a sotrus ondi la galerista ya tenía tamién parti delas sus obras se basó justamenti nel edificiu. Sotras ocionis como San Sebastián o Granada ofrecían remuacionis d'edificius ya dessistentis, mentris que la ciá estremeña sí entrava la possibilidá dun edificiu nuevu nel que poel ajuntal tolas sus pieças.[1][9]

Pala costrución d'esti edificiu nuevu se convocó en 2005 un concussu púbricu que afinal ganó el proyetu del estudiu Mansilla + Tuñón Arquitectos.[1] Esti proyetu encluía la remuación del edificiu modernista dela Casa Grandi i la su ampriación d'estilu contemporaniu con una costrución nueva. Esti estudiu s'encargó del restauramientu dela Casa Grandi ena su primel etapa i alogu s'encargaría dela ampriación.[9] Nel 2014 se presentó esti proyeto, que pretendía de sel una juntança dentri lo antigu (el Caçris estóricu i Patrimonio de la Humanidad) i lo modernu i d'ogañu.[10][11]

La idea pa esti edificiu ena su conceción hue de restaural el caraiti d'espaciu de tránsitu pal que una ves sirvió la parti d'estramurus ena que s'encuentra. Assina, el retu ala ora de crial esti espaciu hue el de salval las alturas destintas alas que s'encuentra el terrenu, que s'á concedíu, en parti, por mé dela cubierta transitabli del edificiu nuevu. D'esta horma, la obra que concierni ala casa grandi i la su ampriación con una costrución añexa, envierti dambus espacius en una horma nueva de comunicación peatonal ena ciá pa dos espacius con cota destinta. La revista Arquitectura Viva ha descrevíu assina esti proyetu:[10]

Vista exterior del Museo de Arte Contemporáneo Helga de Alvear
Vista d'ahuera del Museo de Arte Contemporáneo Helga de Alvear

Del mesmu mó en que l'arti, enantis previlegiu duna éliti, se torna acesibli, el proyetu quieri tamién diluíl el arrayu dentri lo que es de tous i lo que es dunus pocus, aviandu enos vazíus [...], una arteria púbrica que traviessa, sin tocá-la, la esfera delo privau.[10]

Esti proyetu tenía una previsión d'aterminal la obra nel 2017 i enagural el museu nuevu nel 2018. Sin embargu, por mó duna denuncia dun hotel lindanti i a garronchus divessus, la su enaguración se hue adiandu.[5] Afinal, esta se produxu tres añus endispués delo previstu, el 25 de hebreru del 2021.[12] L'edificiu nuevu del museu está entangau en hormigón brancu i hormau nel su esteriol de 500 colunas brancas, algu original d'esti autol. Cuenta con galerías amplias de quatru metrus i meyu d'altura i, amás, dessistin tres salas más de nuevi metuos d'altura palas obras de remuecu mayol. Esta sensación d'ampritú se concreta col enteriol de yesu brancu i un suelu d'estilu endustrial.[9] José María Viñuela á síu el mandau de avial el enteriol del museu, nel cargu d'arquitetu-interiorista.[7]

El museu pasava de 3000 metrus quairaus de destensión a 5000, amás de 8000 metrus quairaus de jardín.[13] Esti ampriamentu aparenti á llevau 10 millonis d'eurus, pagus a escoti d'Alvear i la Junta de Extremadura.[14] L'edificiu entanguilau del estudiu d'Emilio Tuñón hue premiau con el Architecture MasterPrize i hue candilatu al premio Mies van der Rohe d'arquitetura.[12]

Colecionis[Edital | Editá'l códigu]

Nel museu s'enhallan espuestas 200 delas alreol de 3000 obras de más de 500 artistas de tol mundu que horman la coleción de Helga de Alvear. Es una coleción divessa la que se espeta nel museu, pos en ella s'encuentran trebajus de fotografía, vidiu i estalacionis, amás delas artes plásticas.[15][16]

Artistas en espetaera[Edital | Editá'l códigu]

Angunas delas sus obras i artistas en esposición sonin:

Obras señalás[Edital | Editá'l códigu]

Angunas delas obras más emportantis espetás sonin:[9][16][20]

Vea-si tamién[Edital | Editá'l códigu]

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. 1,0 1,1 1,2 David Vigario (24 de enero de 2021). «Helga de Alvear abre su museo en Cáceres, la mayor colección privada expuesta en Europa». 
  2. 2,0 2,1 «Helga de Alvear». CaixaForum. 
  3. Andrés Fernández Rubio (3 de agosto de 2016). «Helga de Alvear: “El arte siempre es una apuesta arriesgada”». 
  4. L. B. (23 de enero de 2003). «Cáceres tendrá la colección de arte contemporáneo de Helga de Alvear». 
  5. 5,0 5,1 Europa Press (3 de junio de 2020). «El Centro Helga de Alvear de Cáceres celebra su décimo aniversario y pasará a llamarse Museo de Arte Contemporáneo». 
  6. 6,0 6,1 Cristina Núñez (4 de junio de 2020). «El Centro Helga de Alvear de Cáceres cumple 10 años a un paso de inaugurar su ampliación». 
  7. 7,0 7,1 Javier Díaz-Guardiola (13 de mayo de 2020). «Helga de Alvear: «¿Se puede separar la labor de galerista y coleccionista?»». 
  8. C.N.N. (25 de julio de 2010). «Álbum de fotos de la Casa Grande». 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Sergio del Amo (26 de febrero de 2021). «¿Qué hay que ver en Cáceres? Sin duda, uno de los mejores museos de nuestro país». 
  10. 10,0 10,1 10,2 «Fundación Helga de Alvear, Cáceres». Arquitectura Viva. 
  11. «Museo de Arte Contemporáneo Helga de Alvear / Emilio Tuñón Arquitectos». Plataforma Arquitectura. 
  12. 12,0 12,1 Marta Sahelices (25 de febrero de 2021). «Museo Helga de Alvear: y el arte se topó con Cáceres». 
  13. Cristina Núñez (23 de febrero de 2019). ««He vivido la II Guerra Mundial, no puedo ser de ultraderecha»». 
  14. E. P. (24 de febrero de 2021). «Cáceres en el circuito internacional del arte contemporáneo». 
  15. Helga de Alvear (transcripción de Idoia Sota) (24 de febrero de 2021). «Helga de Alvear: “Hay obras de mi colección que no he visto (hasta hoy)”». 
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 16,7 «El nuevo Museo Helga de Alvear en Cáceres». Neo2. 
  17. Saioa Camarzana (25 de febrero de 2021). «Helga de Alvear inaugura su museo: "El arte es como una droga"». 
  18. Cristina Núñez (6 de octubre de 2020). «Los 'Caprichos' de Goya recibirán a los visitantes del Museo Helga de Alvear». 
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 Remedios Lasso, Javier (12 de febrero de 2016). «Helga de Alvear. Los cimientos de una gran colección». Universidad de Extremadura. Consultado el 26 de marzo de 2021. 
  20. María Jesús Revilla (26 de febrero de 2021). «ABRE EL NUEVO MUSEO DE ARTE CONTEMPORÁNEO HELGA DE ALVEAR, EN CÁCERES». 

Enlaces externos[Edital | Editá'l códigu]