Oliva de la Frontera

Dendi Güiquipeya
ATENCIÓN! Esti endirgui tien erroris ortográficus i gramaticalis
Esti endilgui tien que sel güiquificau, pa adatá-lu alas convencionis d'estilu
Pueis esmençal a editá-lu i a dá-li un hormatu güiquipédicu, gastandu las plantillas correspondientis dependiendu dela su temática.
Esti artícalu no tien huentis ni referencias
Los conteníus duosus debin sel corretamenti atijaus pa demuestral que no se trata de vestigacionis primarias.

Oliva dela Frontera

País  España
Comunidá Autónoma  Estremaúra
Provincia Badajós
Comarca Sierra Sulponienti
Códigu postal 06120
Superficii 149,3 km²
Altitú 373 msnm.
Largol 41,76 km a Badajos
Puebración 5010 ab. (2022)
Gentiliciu Oliveru
Ríus {{{rius}}}
Página web http://www.olivadelafrontera.es/

Oliva dela Frontera es un puebru dela provincia de Badajó, enssitiau al sul-oesti dela Sierra Morena ena Comuniá Autónoma d'Estremaúra.

Toponimia[Edital | Editá'l códigu]

Se la conoci por nombris diferentis, con el tiempu i passu delos sigrus. CESAROBRIGA/CESARORIBA “LA VILLA QUE REGUARDA AL CESA”. Dendi l'antigüedá el puebru assina se llamó, se dizi que hue un topónimu hechu polos romanus en onol a JULIU CESA. Aquina desfrutava tupás temporás a güen reguardu ahuera delos alavanis de genti i del peligru que corría d’assentá-si siempri ena EMERITA AUGUSTA.   

Dispués dela reconquista, sigún del cura D.Adrián Sanchez Serrano, en tiempus más antigus el puebru se llamú “VAROLIVA” o “VAR OLIVA”, manque la señá más antigua que se conserva data de mediaus del sigru XIV (23 de noviembri de 1337) un escrevimientu púbricu dau d’Afonsu XI a D. Pedru Ponci de León, Señol de Marchena, dizía que hizu el damientu d´una aldea llamá “GRANJA  D'OLIVA” an pié de XERÉS DE BADAJÓ.

Ain decumentus que sostriban que dendi el sigru XV el puebru se le reconoci comu “Oliva”, ain angunus decumentus que fegura comu ”Villa del Condau i Señoríu de Feria”(1614-1628), tamién comu” VILLA OLIVA” enos registrus dela ilesia (1641), tamién enos registrus de nombris de defuntus del añu 1832 dela ilesia San Marcu evangelista.

Sostriba Francisco Díaz Díaz, avogau i tenienti d´alcaldi, que en un artículu del pograma de fiestas del añu 1949 entitulau “OLIVA DE LA FRONTERA” el puebru se llamó cenzillamenti “OLIVA”, los  decumentus antigus i otrus nuevus comu la executoria a tentu ”tasas” i ”granitus” dela FINCA COMUNAL DEL “CAMPU OLIVA” registrá en Mairil en el 1774.

Muación de nombri[Edital | Editá'l códigu]

A raís de 1836 ain decumentus ondi el puebru prencipia a llamal-si OLIVA de Xerés, por estal junta Xerés delos Cavallerus, manque no aigan hundamentus legalis que lo justifiquin. Assina asta el sigru XX en que golverá a muá-lu. El 30 de mayu de 1927, en un prenu del Ayuntamientu acuerdan el nuevu nombri, “OLIVA DE LA FRONTERA”, sumandu-si al mesmu el julgau monicipal i la parroquia del puebru.

Nel 28 de setiembri del mesmu añu se hazi la ratificación del acuerdu del prenu, nel prazu legal. La “Real Sociedá Geográfica,” hazi un inhormi razonau al Menisteriu dela Governación en favol de que se llamasi “OLIVA DE LA FRONTERA”, porque ain más puebrus con el nombri d´“OLIVA” pa deferenciá-lu.

Nel 31 d´otubri de 1928 se pubrica ena Gaceta de Mairil la Real Ordin, la su magestá el Rei Afonsu XIII premiti la muación de nombri “OLIVA DE XERÉS” pol d'“OLIVA DELA FRONTERA” col títulu de “Villa,” por concedimientu del Conseju de Castilla a acaberus del sigru XVIII.

Geografía física[Edital | Editá'l códigu]

Sitación[Edital | Editá'l códigu]

Es un puebru estremeñu dela provincia de Badajó, está assitiau geográficamenti al sul-oesti dela capital, dela que se distancia 84 kilometrus, preteneci ala comarca dela Sierra sul-oesti i al partíu judicial de Xerés delos Cavallerus.

El su términu monicipal espeta cona raya portuguesa i cona de Uelva (provincia d´Andaluzía), espeta al norti con Çaínus i Villa-nueva del Fresnu, espeta al sul con Barrancus (Portugal) i Anzinasola (Uelva), espeta a l’esti con Xerés delos Cavallerus, espeta al oesti cona Valencita del Momboi.

El términu monicipal tieni 149,3 km2, agora el númiru d´abitantis es de 5195 manque l´añu 1950 ajunta más de 13000.

Naturaleza[Edital | Editá'l códigu]

Oliva está endrentu duna zona de hesas qu’espetan a Çafra i alas sierras de Uelva. La su hesa comunal, Campu Oliva, de más de 100.000 ectarias, es assina una delas mayoris del mundu, huendu tamién una emportanti reselva de avis d’Uropa.

Eno tocanti ala fauna ain güetris aleonaus, güetris negrus procedentis del norti dela Sierra de Uelva i tamién ain milanus negrus, realis i águilas calçás, que son mu faci de vé-las paquina.

Los cerrus, hesas i canchus hazin un reguardu palos animalis qu’abitan dendi sempri paquina, ondi l’ombri á sabíu convivil i dominal a destintus tipus de ganau comu los guarrus ibéricus, las ovejas, las vacas i las cabras.

Tamién la fauna selvagi és mu variá: corujas, milanus, comadrejas, zorrus, liebris, conejus, javalinis, ciervus, etc.

La xara es un matorral que se cría abondu aquina, lo mesmu que la seta que le dizin gurumelu.

Estoria[Edital | Editá'l códigu]

Edá Antigua[Edital | Editá'l códigu]

Periodu celta[Edital | Editá'l códigu]

Nel Santuariu dela Vigin de Gracia ain 2 tallaus umanus de meyu cuerpu, unu de pelu cortu i otru con coleta, conas caras arrreondeás i apranás. El cura D. Adrián Sanchez Serrano sostriba qu’arrepresentan el “sol i la luna”, procedentis dun templu dela finca “El Castilleju”, qu'adoraba al dios Jano, “ídolu celta dun templu romanu”.

Sotra tradición d’esta coltura sonin las Candelas, tradición celta; éstas se hazin pa hosseal alos espíritus malinus. Atualmenti se hazi el 24 d'abril, fiesta de San Marcu, patrón del puebru.

Epoca romana[Edital | Editá'l códigu]

Los soldaus de Roma s'assentarun ena zona pa sacal cobri; ain 250 hornus pa hundil el metal, ondi lavoravan moneas, tamién ain enterramientus enos alreoris.

En el santuariu ai una figura duna romana de marmu que Navascués izi que le falta el sostribu ondi sacrificavan animalis que endispués convidavan alos diosis; tamién ain dos tamboris de colunas de granitu i pieras de sillería i un capitel completu.

Edá meya[Edital | Editá'l códigu]

Epoca visigoa[Edital | Editá'l códigu]

Ain capitelis ena finca Valcavau dénticus alos dela ermita dela Vigin de Graçias, qu’indican la dependencia i l’origin común. Nuna d’ellas resulta la escrición de Todomiru, fechá nel añu 662, en latín. En el mesmu santuariu, tras del escú de los Suarez de Figueroa, ai un sarcófagu visigou; tieni una concha, una crus visigoa, ojinas i palomas con billotas enas bocas. Tamién ai una celosía repolía de piera que no se sabi de ciertu de qu’origin es, visigou o mudeja.

Epoca árabi[Edital | Editá'l códigu]

En esta época se conservan topónimus del puebru: nora, alcaicería, mogea, etc. Tamién sonin d’esta epoca las morificacionis moçarabis del ara romana.

Epoca templaria[Edital | Editá'l códigu]

Esta villa mantuvu una avenencia mu conflitiva con el duqui de Feria llegandu mesmu ala metá del sigru XVIII en polvoreus con una gran violencia.

Las causas s’atroxan al medievu. Nel 1230 Afonsu IX conquista alos árabis Oliva la Frontera, que se quea encruía tamién ena Ordin del Templi de Santiagu junta el Bailíu de Xerés de los Cavallerus. Ogañu entovía se gastan los fuerus del Bailíu nel casamientu: “Lo tuyu es míu i lo míu es tuyu ala metá”; al quebral el casamientu, manqui la portación no huesi al 50% alo primeru del mesmu.

Quantis qu’el papa Clemente V aboli la Ordin Templaria, Oliva passa ala jurición real. Nel día 23 de noviembri de 1337 el rei Afonsu XI, estandu en Sevilla, canteó a Peru Ponci de León el Vieju, Señol de Marchena i de Bailén i tataranietu d’Afonsu IX de León la villa d’Oliva. El propiu Ponci de León, con el fin d’aumental la puebración, vai a regalal alos sus vezinus i Conceju un cachinu del términu del monicipiu pa que huesi un sitiu comunal palos mesmus.

Huerun en baldi los eshuerçus pa hazel crecel la puebración, polas guerras que s’ adrentavan dendi Portugal saqueandu el puebru, assina que la genti velaí ahuyía a otrus lugaris más segurus.

D. Peru Ponci de León decidi de vendel Oliva nel 1402 a D. Gómez Suárez de Figueroa por 5378 doblas moriscas, 25 marcus de prata, 375 dobras de prata i 9 realis tamién de prata, que passan a hazel parti del Ducau de Feria.

Oliva la Frontera i Valencita del Momboi, manque sedrán parti del Estau de Feria, dendi el puntu de vista geográficu se mantuvun de siempri desapartaus del restu del señoríu no tuviendu tratu conos demás territorius, liquiamenti con el de Xerés de los Cavallerus.

Edá moerna[Edital | Editá'l códigu]

En el sigru XV, por mó delas guerras ispanu-purtuguesas, la villa d'Oliva estava ena ruína i quasi que despuebrá, asta qu’aportarun puebraoris nuevus.

D. Gomes, duqui de Feria, atorga nuna carta-puebra el mesmu añu dela merca, nun decumentu vital pal huturu d’Oliva. Por mé d’ella se regala dineru i usufrutu, sin propiedá a quién güelvan a empuebral nuevamenti la villa. S’arrejuntan unus 1800 abitantis nuevus, estableçiendu-si un dominiu total de los Suárez de Figueroa, que mandarun de hazel una muralla pa contenel los ataquis de los portuguesis.

En el 8 d’aneru del 1654 los purtuguesis desfaratan otra ves el puebru cona guerra dela desseparación d’España i Portugal queandu-la ena ruína. En el 1660 se rubrica la pas, el governaol del estau de Feria, D. Gomes Becerra vesita la villa pa vel l’estau en qu’á queau la villa i, assín, de nuevu velaí desponel medías pa golvel a repuebral la villa.

En el 1705 Oliva sufri nuevus ataquis delos purtuguesis, d’esta ves pola Guerra de Sucesión  española. Tamién se múan lus puebraoris dela villa pa otrus lugaris ahuyendu delos ataquis i saqueus.

Otra etapa violenta hue entri los vezinus d’Oliva i el duqui de Medinaceli, del 1773 al 1775, alargandu-si la custión dendi hazía ya más de venti añus; ésti les avía cobrau terrasgu de tol términu, llevandu-si las billotas i l’agostaeru dela hesa .

Ala final, el 16 d’otubri del 1776, l’autu de vista falló en favol dela villa d’Oliva. En 1788, la villa s’endependendiza endispués dela su vitoria, que hue exempru palas demás villas.

Edá contemporaña[Edital | Editá'l códigu]

En el 1810 la villa d’Oliva güelvi a sel ecenariu de guerreus, d’esta ves pola guerra dela Endependencia. Uvun assentamientus d’exércitus francesis en Oliva nel 1810, 1811 i 1812. Los oliverus sostribarun a dambus exércitus dandu-lis cama i condumius. El total dela deuda hue de 1.841.396 realis, huendu la ruína de muchus oliverus.

Al cael el antigu régimi, Oliva de Xerés costituyi un monicipiu costitucional dela Estremaúra. En 1834 queó endilgá nel partíu de Xerés delos Cavallerus. Nel censu contava en 1842 con 856 casas i 3410 vezinus, en 1857 avían 4243 i nel añu 1877, 5605.

Enas corónicas del sigru XVIII palran del castillu ya desfaratau dela villa d’Oliva. Ogañu, el centru está bien entangau i está arriscau, con casas encalás, callis anchas i repolías i praças. El Passeu de las Palmeras, sin dúa nenguna, es una de las costrucionis mejol conseguía de tola región pola su ampritú i la su cudiá presencia.

Geografía Umana[Edital | Editá'l códigu]

Demografía[Edital | Editá'l códigu]

Oliva tieni una destensión de 149,3 kilometrus quairaus, una puebración de 5195 abitantis (2016), una densiá de puebración de 35,2 abitantis por metru quairau huendu la segunda villa más puebrá dela comarca dela sierra sul-oesti, la primel es Xerés delos Cavallerus, cabeça comarcal. En el sigru XX hue quandu más abitantis recadó la villa. Ogañu va ala baxa, a 40-60 menus ca añu.

Transporti i comunicacionis[Edital | Editá'l códigu]

Trasporti entreurbanu[Edital | Editá'l códigu]

Otobús[Edital | Editá'l códigu]

  • Estación d’autobussis

Economía[Edital | Editá'l códigu]

Endustrias en el campu, carvón, briguetas, aglomerau i taponis de corcha, piensus, fábricas de hachas pala saca la corcha i la poa los arvus. Tamién las ain de ducis típicus comu los dela Pastelería Avellí, hechus dendi 1905. Emprentas comu la librería Balboa, comercius, cacharrerías ondi se mercan los avíus pa casa i pal trebaju del campu. Tamién ain güenus baris pa rafereal las mejoris racionis i aleginis, compañaus con vinus, cervezas, refrescus, café i gelaus, passandu güenus ratinus en compaña de familiaris, amigus i folasterus.

Recussus[Edital | Editá'l códigu]

Los recussus mejoris dela puebración están ena agricultura i la ganaería, huendu la cría del guarru ibéricu la prencipal. Ain endustrias de chacinas pa enxaretal choriçus, morconis, lomus i jamonis. Tamién ain criaerus emportantis d’ovejas, vacas i cabras ena hesa.

Equipamientus i servicius[Edital | Editá'l códigu]

Educación[Edital | Editá'l códigu]

  • Escuela ‘Maestru Peru Vera’.
  • Estitutu ‘Vigin de Gracia’.
  • Reguarduría monicipal
  • Casa dela Coltura
  • Biblioteca Monicipal ‘Martín Rodríguez Contreras’
  • Auditoriu: ‘Idelfonsu Gata Pimienta’
  • Escuela local de Luengas
  • Escuela monicipal de Música

Sanidá[Edital | Editá'l códigu]

  • Centru d’atendimientu ala salú
  • Centru d’atendimientu a pressonas dependientis
  • Pisus tutelaus

Segurança[Edital | Editá'l códigu]

  • Policía local
  • Guardia Cevil

Servicius Socialis[Edital | Editá'l códigu]

  • Centru jovenil
  • Pecina monicipal
  • Tanatoriu
  • Cimenteriu monicipal

Abastimientu[Edital | Editá'l códigu]

  • Mercau d’abastus

Fábricas de chacinas

Políganu Endustrial ‘Las Maironas’ i ‘La Calçá’

Coltura[Edital | Editá'l códigu]

Patrimoñu[Edital | Editá'l códigu]

Escolturas[Edital | Editá'l códigu]

  • Alos contrabandistas: Assitiau al prencipiu dela calli San Peru, hue entangau pa omenageal aquellas pressonas que s’endedicarun al contrabandu doranti la posguerra, atrochandu la ribera Ardila i la frontera portuguesa pa trael pan i café prencipalmenti, qu’eran mu escasus en el puebru.
  • A Timoteo Pérez Rubio, anombrau pintol oliveru del sigru XX, responsabli de lleval a Ginebra (Suíça) güena parti del tesoru artísticu nacional pa recadeá-lu dela Guerra Cevil; namás faltó un quairu del Grecu que, según pareci, lo regaló el ditaol Franco a un oficial alemán nazi que ahuyó pala Argentina.
  • Al tenienti António Augusto de Seissa, oficial portugués. Ena guerra cevil, salvó la vida a muchus oliverus, i más pressonas de puebrus d’alreol, de moril repressaliaus.

Costrucionis en el campu[Edital | Editá'l códigu]

  • CHOÇAS: Las choças huerun un engüardaeru pal ombri del campu, mesmu pal día i pala nochi. Paeci que huerun los celtas los que los hazían, manque tamién los africanus los hazin, peru de barru, entigual de pieras comu aquina. Se costruyin enas zonas encumbreras pa que no s’enguaxinin d’agua i tamién por estal eno altu valía pa vigilal alos animalis.
  • BURRERAS: Las hazin los ombris con pieras junta las choças pa resguardal los burrus, mulus, caballus, etc. del ataqui delos lobus. D’entri la choça i la burrera ai un passu chiqueninu pa poel passal los ombris peru no los animalis, assín valía pa calental-si cona calol delas bestias doranti l’iviernu.  
  • ÇAHURDAS:Enreguardaeru pa recadal el ganau pola nochi, assina se ponían a ressalvu delos lobus. Tamién se hazin de pieras, comu enas choças, material mu corrienti i huerti qu’aguanta l’arremetía delos animalis i la orilla quandu está perteguera. Mesmu assín, del airi solanu i del veranu calorosu, delas pelonas i las lluvias del iviernu fríu. Cona costumbri delas camas retangularis, pal acomou, los choçus nuevus se prencipian a hazel agora quairaus.
  • HORNUS PA COZINAL: Los hornus están hechus de pieras i ladrillus de barru cozíu pa hazel la techumbri i assín condural la calol endrentu del mesmu, ondi cozían i tostavan el pan, el café, la carni i tamién hundían metalis. Alo primeru avían pocus hornus enas hesas, endispués se huerun hiziendu unu en ca choçu, pa ca familia delos castúus.

Patrimoñu inmaterial[Edital | Editá'l códigu]

Patronis:[Edital | Editá'l códigu]

  • San Marcu evangelista
  • Ntrª Sª Vigin de Gracia

Fiestas religiosas[Edital | Editá'l códigu]

  • Passión vivienti: El eventu más anombrau del puebru, ondi se representan cona mayol emoción las ecenas dela passión de Cristu ena Semana Santa. Se hazi dendi 1976, está decrará Fiesta d´enterés de folasterus regional dendi 1997, endispués en el 2018 es decrará Fiesta d’enterés de folasterus nacional. Ain más de 500 atoris del puebru que trebajan muchus mesis pa que se representi añu tras añu i to resulti bien.
  • Domingu de Ramus: Entrá de Cristu en Jerusalén i llegá al templu.
  • Juevis Santu: La cena acabera. Oración al Uertu los Olivus. Juíziu delantri del Caifás.
  • Viernis Santu: Juíziu delantri de Pilatus. Juíziu delantri d’Erodis. Caminu del Calvariu. Encruzijamientu i muerti de Cristu i los malhechoris.
Ermandá dela Santa Crus[Edital | Editá'l códigu]

Dendi 1761, añu tras añu, an síu los encargaus de sacal los Santus enas prossecionis d´Oliva. El su trebaju es mu emportanti pa qu’el passu de penitentis, adornus i las andainas encandilin ala genti que vieni a vé-lus del puebru i de más largu; velaí un güen motivu pa que güelvan tolos añus. Enos añus de 1990 la ermandá, el párrocu i un grupu de genti del puebru decidierun de renoval las andas delos passus, restaural imagis i hazel angunas nuevas i tuvun muchu déssitu.

Processionis[Edital | Editá'l códigu]
  • Martis Santu: Cristu orandu nel uertu, Cristu amarrau ala coluna i Mª Santíssima.
  • Miércolis Santu: Vía Cruçis dendi la Ermita de San Marcu evangelista.
  • Juevis Santu: Nuestru pairi Jesús el Nazarenu
  • Viernis santu: Prosseción del Santu Intierru, Mª Santíssima dela Piedá, el Santu intierru i Santíssima Vigin de los Doloris.

Ferias[Edital | Editá'l códigu]

  • Feria de Setiembri:Es la feria ondi más oliverus s’ajuntan en el puebru, acudiendu de tos laus del país, mesmu d’Uropa, sempri se hazi de juevis a domingu alreol del 17 de setiembri.
  • Feria dela Hesa: Se celebra dendi el 2009 pola primavera. El fin de la mesma es rencreal el desenroamientu sostenibli, l’endustriamientu i mostral los  prencipalis produtus autótonus. Tamién hazin una juntança i juegus pa tolos púbricus mayoris i zagalis.

Gastronomía[Edital | Editá'l códigu]

Eno tocanti ala gastronomía, Oliva presenta pratus tradicionalis d’Estremaúra: migas, caldereta de guarru, borregus, chivu, pollus assaus, novillu, etc…

  • CHACINAS DE GUARRU IBÉRICU: Morcillas, morconis, lomus, choriçus, salchichonis, tocinus i jamonis.
  • DULÇAINAS DEL AGÜELU: Perrunillas, roscas, rosquillas, frolis, cortaíllus de cabellu d’angi i chicharronis, las dulçainas i aleginis de tola vía.

Deporti[Edital | Editá'l códigu]

Estalacionis deportivas[Edital | Editá'l códigu]

  • Comprexu deportivu ‘Basilio Sánchez Núñez’.

Localiais ermanás[Edital | Editá'l códigu]