Ir al contenido

Rebelión campuza estremeña

Dendi Güiquipeya
Campusinus estremeñus col puñu n'altu en 1936.

La gran invasión de fincas del 25 marçu 1936 huerun unos aconteceris ocurríus dichu día ena región española d'Estremaúra, enos qualis al reor de 80.000 yunterus realizarun una serii d'ocupacionis a pas, nun total de 250.000 ectarias tierra.

Destintos partíus políticus, movimentus socialis, i coletivus proponin el 25 de merçu comu Día Estremaura, en omenagi a esti suceíu.

Antecedentis

[adital | adital cóigu]

La reforma agraria

[adital | adital cóigu]

En 1930 la puebración era hundamentalmenti rural: un 45,5% dela puebración ativa trebajava ena agricoltura o ganaería, pol lo que la tierra seguía siendu la huenti prencipal dela riqueza nacional i el control dela mesma es lu que determinava la posición social dela mayoría dela puebración.

Tras declaral-si la Segundera Repúbrica Española se procramí la Lei de Reforma Agraria. L'ambiciou proyetu propusu despropial grandis latifundius pa repartil la tierra entri los sus jornalerus, amás d'otras mucha mehoras palos trebajadoris del campu: moerniçación, subía de salarius, jorná d'ochu oras, seguru d'acidentis palos campusus, prebil l'espulsión de campusus arrendatarius, obligó-si alos terretenientis a cautival las tierras i no dexal-las baldías, créditus palos campusus pa l'esplotación las sus tierras, i tolo más.

A pesal delas grandis espetativas que avían levantau, l'apricación la Lei de Reforma Agraria estuvu mu limitá: a finalis de 1933 sólu s'avían ocupau 24 203 ha, repartías entri 4 339 campusus. Los motivus pudierun sel que tenían recussus craramenti insuficientis, debíu ala falta de dineru dela Hazienda Púbrica, sumau al 'empatarataera que hizierun los proprius terretenientis i la banca privá (vinculá familial i económicamenti alos terretenientis). Las dificultás ena apricación dela lei intentarun-si arreglal col Decretu d'Intensificación de Cautivus (22 d'otubri de 1932), que premitía l'ocupación de fincas que hueran dexau de sel cautivás. Peru finalmenti, enas elecionis de 1933, ganó la CEDA, que era el partíu conservaol, i paró'l processu.


Estoria d'Estremaúra
Preestória: Canchu Roanu | Cueva de Maltravieso | Cueva de Santa Ana | Dolmen de Magacela | Dolmen de Toriñuelo | Dolmen del prado de Lácara | El Turuñuelu | Ídolo de Garrovillas | Ídolo de Extremadura
Eá Antígua: Bronce de Alcántara | Lusitania | Augusta Emerita
Edá Meia: Alcaçaba de Méria | Alcaçaba de Badajós | Batalla de Sagrajas | Cora de al-Belat | Taifa de Badajós | Dinastía aftasí
Eá Moelna‎: Provincia de Trugillu | Provincia d'Estremaúra | Sitiu de Badajós | Real Audiencia de Extremadura
Eá Contemporana‎: Siegru XIX: Provincia d'Estremaúra | Guerra dela Endependencia Española n'Estremaúra (Prefectura de Tajo y Alagón | Prefectura de Guadiana y Guadajira) | Provincia e Caçris | Provincia e Badajós
Siegru XX: Rebelión campuza estremeña | Guerra Cevil Española n'Estremaúra
Cronolohia dela Estoria d'Estremaúra · Presidentis la Junta d'Estremaúra