Ir al contenido

Taifa de Badajós

Dendi Güiquipeya
Assitiamientu dela taifa de Badajós.

El Reinu de Badajós o la Taifa de Badajós hue un reinu musulmán cuyu centru hue la ciá de Badajós (Batalyaws بطليوس). Apareció, lo mesmu que las otras taifas, al atrás la escarchaúra el Califatu de Córdova a caberus el sigru X i prencípius el sigru XI.

Hue envadiu i conquistau várias vezis por reinus vezinus, los almorávidis i almohadis (junta las otras taifas), Portugal i finalmenti polos reinus de León i Castilla.

Hue una las taifas mas grandis. El su territoriu acupava la huerça d'Estremaúra i Portugal, llegandu los arrayus pol norti hata el riu Dueru.


Estoria d'Estremaúra
Preestória: Canchu Roanu | Cueva de Maltraviessu | Cueva de Santa Ana | Dolmen de Magacela | Dolmen de Toriñuelu | Dolmen del prau de Lácara | El Turuñuelu | Ídolu de Garrovillas | Ídolu d'Estremaúra
Eá Antígua: Bronzi d'Alcántara | Lusitania | Augusta Emerita
Edá Meia: Alcaçaba de Méria | Alcaçaba de Badajós | Batalla de Sagrajas | Cora de al-Belat | Taifa de Badajós | Dinastía aftasí
Eá Moelna‎: Provincia de Trugillu | Provincia d'Estremaúra | Sitiu de Badajós | Real Audiencia de Extremadura
Eá Contemporana‎: Siegru XIX: Provincia d'Estremaúra | Guerra dela Endependencia Española n'Estremaúra (Prefetura de Taju i Alagón) | Prefectura de Guadiana y Guadajira) | Provincia de Caçris | Provincia de Badajós
Siegru XX: Rebelión campuza estremeña | Guerra Cevil Española n'Estremaúra
Cronolohia dela Estoria d'Estremaúra · Presidentis la Junta d'Estremaúra