Sóliu

Dendi Güiquipeya

Un cuelpu sóliu (del latín solĭdus) es unu delos quatru estaus de agregación dela materia más conozius i observablis siendu los otrus gas, líquiu, prasma. Se caracteriça polque oponi resistencia a chambus de horma i de volumi. Las sus partículas se alcuentran huntas i corretamenti ordenas. Las moléculas dun sóliu tinin una gran coesión i adotan hormas bien definias. Existin varias diciplinas que estudian los sólius:

La física del estau sóliu estudia de manera experimental i teórica la materia condensa, es izil, de líquius i sólius que contengan más de 1019 átimus en contatu entri sí.​ La mecánica de sólius deformablis estudia propiedais microscópicas endi la perspetiva dela mecánica de meyius continus cumu tensión, dehormación i magnituis termodinámicas i inora la estrutura atómica interna polque pa ciertu tipu de probremas esta nu es relevanti. La céncia de materialis se ocupa prencipalmenti de propiedais delos sólius cumu estrutura i transhormacionis de fasi. La química del estau sóliu se especialiça ena síntesis de ñuevus materialis. Manteniendu constanti la presión a baja temperatura los cuelpus se presentan en horma sólia i alcuentrándosi entrelaçaus hormandu generalmenti estruturas cristalinas. Estu confieri al cuelpu la capacida de aguantal huerças sin dehormación aparenti.

El sóliu más ligeru conociu es un material artificial, el aerogel con una densidad de 3 mg/cm³ o 3 kg/m³, el vidriu, que tien una densida de 1,9 g/cm³, mentris que el más densu es un metal, el osmiu (Os), que tien una densida de 22,6 g/cm³.