Ir al contenido

Sandra Guimarães

Dendi Güiquipeya
Sandra Guimarães
Enhormación pressonal
Nacencia 1976 Ver y modificar los datos en Wikidata
Guimarães (Portugal) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Portuguesa
Educación
Educau en Universidad Libre de Bruselas (flamenca) Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Comisario y director (desde 2023) Ver y modificar los datos en Wikidata

Sandra Guimarães (Guimarães, Portugal, 1976) es una curaera d'arti portuguesa que derigi dendi'l 2023 el Museu d'Arti Contemporaniu Helga de Alvear de Caçris.

Biografía[Edital | Editá'l códigu]

La su nacencia hue en Guimarães, enque á vivíu en Oportu i la su avenencia col arti esmençó pola literatura i polos viagis. La su mairi, dendi qu'era mu chiquenina, la llevava alos museus. L'interessava tolo que le hiziera custional las sus certezas i l'arti hazi pensal, cavilal i desfrutal, generandu angunas vezis mas enterrogacionis que respuestas.[1][2]

Estuyó Estoria del Arti ena Nuversidá Libri de Bruselas en Bélgica. Hizu una Maestría en Gestión Coltural i una Maestría en l'Estoria del Arti i Arquiología, cona especialización en l'Arti Moernu i Contemporániu. Siendu estoriaora del arti, sempri quixu trebajal nun museu, con arti i con artistas, vestigal i avial esposicionis, por essu mesmu, golvió ala su ciá de nacencia, aondi esmençó las sus pláticas con Vicente Todolí.[1][2]

Correúra profissional[Edital | Editá'l códigu]

Del 1998 al 2010 hue curaera nel Museu Serralves de Oportu en Portugal, del 2015 al 2019, hue diretora hundaora delos pogramas en Remai Modern en Saskatoon en Canadá i del 2020 al 2023, hue diretora artística de Bombas Gens Centre d’Art de Valencia'l Cid n'España. Dendi'l 2023, es la primel pessona en cubril la direción del Museu d'Arti Contemporániu Helga de Alvear de Caçris.[3][4][5]

Ena su plática de curaerus destacan proyeutus d'arti d'encruimientu que se contraponin alos graus de coltura i valol artísticu. El tallel críticu Energía = ¡Sí! Calidá = ¡No! nel 2021, de Thomas Hirschhorn en Bombas Gens Centre d’Art, la fiesta d'aniversariu ¡YA!, o el proyeutu participativu Honeymoon. Unclassified d'Antoni Miralda, s'aliñan col su interés en romial las condicionis i los móus d'aprendizagi i d'esprimentación de l'arti.[5][6]

Nel 2018 hue biembru del grupu nombraol del ScotiaBank pal Award Photography Prize de Torontu en Canadá. Nel 2021, hue presienta del jurau delos XXIV Premius d'Artis Práticas Sala'l Brocensi en Caçris, biembru delos juraus dela XXVIII Convocatoria de Becas de Artes Plásticas de la Fundación Botín, ¡PAM!21 ena UPV de Valencia i dela Biennal de Mislata Miquel Navarro. Dendi'l 2021 es biembru del jurau del Premiu de Pintura de Pegu i Comisseria convidá de PhotoEspaña 2022. Dendi'l 2023 horma parti del Consejo Asesor de Expertos Internacionales p'alquisicionis dela Colección de Arte Contemporáneo, Fundación La Caixa.[7][8][9][10]

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. 1,0 1,1 «Sandra Guimarães, la nueva directora llamada a transformar el Helga de Alvear: "Los museos son lugares para mejorar nuestra salud mental"». ELMUNDO. 17 de octubre de 2023. Consultado el 12 de juñu del 2024. 
  2. 2,0 2,1 Carrasco, Martín (30 de septiembre de 2023). «Sandra Guimarães: «Un museo debe ser un instrumento crítico»». Hoy. Consultado el 12 de juñu del 2024. 
  3. Julián, Laura (18 de septiembre de 2020). «VÍDEO | Sandra Guimarães, al frente de la “segunda etapa” de un Bombas Gens “más cosmopolita”». ElDiario.es. Consultado el 12 de juñu del 2024. 
  4. velasco, c (19 de septiembre de 2020). «Sandra Guimaraes: «El arte es curativo. En tiempos de incertidumbre los museos son necesarios»». Las Provincias. Consultado el 12 de juñu del 2024. 
  5. 5,0 5,1 Clara (26 de mayo de 2023). «Sandra Guimarães, nueva directora del Museo Helga de Alvear». Museo de Arte Contemporáneo Helga de Alvear. Consultado el 12 de juñu del 2024. 
  6. Pardo, Inma (10 de julio de 2021). «Bombas Gens celebra su cuarto aniversario con un evento abierto al público del artista Thomas Hirschhorn». cadena SER. Consultado el 12 de juñu del 2024. 
  7. «Sandra Guimarães». Fundació per Amor a l Art. 22 de marzo de 2021. Consultado el 12 de juñu del 2024. 
  8. «Ganadores XXIV Premio de Artes Plásticas Sala El Brocense – Área de Cultura». cultura.dip-caceres.es. Consultado el 12 juñu del 2024. 
  9. Romo, Paula (4 de octubre de 2021). «Las Becas de Artes Plásticas de la Fundación Botín apoyan a 5 artistas y a un colectivo en su reflexión sobre el mundo que nos rodea». Fundación Botín. Consultado el 12 de juñu del 2024. 
  10. «Conoce el jurado de la BMMN21». biennalmislata.com. Consultado el 12 de juñu del 2024. 

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]