Viscaya

Dendi Güiquipeya
Viscaya
Assitiamentu
Datus estaísticus
Capital Bilbau
Comunidá autónoma Euskadi
Superficii
 - total
 - % d'España
Puestu núm. 2
19.868 qm²
3,94%
Puebración
 - Total (2006)
 - % de España
 - Densiá
Puestu núm 5
1.135.847
0,92%
512,34 ab./qm²
Gentilíciu Viscainu
Coigu postal 48
ISO 3166-2 ES-CC
Representación
palramentária

 - Congressu
 - Senau
 
 
4 escañus
4 escañus
Diputación de Viscaya

Vizcaya o Bizkaia es una provincia española i territoriu estóricu de la Comunidá Autónoma del País Vascu. La su capital es Bilbau.

Linda al oesti cola Comunidá Autónoma de Cantabria, al sul cola provincia de Burgus i el territoriu históricu d'Álava, al esti cun Guipúzcoa i al norti col Mari Cantábricu.

Tien una supelfici de 2.217 quilómetrus cuairáus.

Estoria[Edital | Editá'l códigu]

Ay costancia de puebramiento nel Paleolíticu en varius lugaris de Viscaya, cumu enas cuevas de Bolinkoba (Abadiano), Arenaza (Galdames), Atxeta (Fórua), Santimamiñe (Cortézubi) i Lumentxa (Lequeitio). Ena destribución de tribus prerromanas de Ptolomeo, engloba la parti norti de las antiguas Caristia i Autrigonia prerromanas. Enas de Estrabón, Pomponio Mela i Plinio, correspuendi a la parti ociental del territoriu los várdulus. Dendi la caída del Emperio Romanu hata las prossimidais del añu 1000, ay mu pocas noticias estóricas de Viscaya.

Ni las invasionis de los visigodus ni las de los musulmanis paecin abel chegau a Viscaya, enqui probablementi las sus costas huerun desolás polos vikingus, especulándosi cun la posibiliá dun asentamientu vikingo enas cercanías de Mundaca. Nel siglu XV se van consolidandu los astillerus i apaecin las endustrias aussiliaris cumu ferrerías o cordelerías.

Puebración[Edital | Editá'l códigu]

Viscaya tien 1.135.847 abitantis, huendu la nuvena provincia española en númeru d'habitantes. La su densidá de puebración es de 512,34 hab/km², sólu superá pol Mairil i Barcelona. Quinta provincia española pol puebración en 1981.

Volución demográfica de Viscaya i
polcentahi cun respeutu al total nacional[1]
1857 1900 1910 1920 1930 1940 1950
Puebración 160.579 311.361 349.923 409.550 485.205 511.135 569.188
Polcentahi 1,04% 1,67% 1,75% 1,91% 2,05% 1,96% 2,02%
1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006
Puebración 754.383 1.043.310 1.181.401 1.156.245 1.140.026 1.132.616 1.139.863
Polcentahi 2,47% 3,07% 3,13% 2,93% 2,87% 2,75% 2,55%
Municipius más puebraus
(2007)[2]
Posición Municipiu Puebración
Bilbau 353.168
Baracaldo 96.412
Guecho 81.746
Portugalete 48.386
Santurce 47.094
Basauri 43.250

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. Huenti: INE, Estitutu Nacional d'Estadística. Estimacionis de puebración, census i cifras oficialis de puebración
  2. Huenti: INE Estitutu Nacional d'Estadística d'España. (01-01-2007). Real Decreto 1683/2007, de 14 de diciembri [1]

Atihus[Edital | Editá'l códigu]