Bilbau

Bilbau
Entidad subnacional



Bandera

Escudo


Ubicación de Bilbau
Coordenadas 43°15′44″N 2°57′12″O / 43.262222222222, -2.9533333333333
Capital Ciudad de Bilbao
Entidad Monicipiu d'España
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 41,6 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 19 m s. n. m.
Puebración (2023)  
 • Total 346096 hab.
 • Densidá 8319,62 hab/km²
Huso horario UTC+01:00
Código postal 48001–48015
Prefijo telefónico 944
Patrono(a) Santiago el Mayor
Sitio web oficial

Bilbau (en euskera Bilbo, oficial Bilbao) es una ciá española, capital dela provincia de Viscaya (País Vascu). Possei l'entítulu onoríficu de "La mu leal, nobri i envita villa de Bilbau". Los Reis Católicus le dierun l'entítulu de nobri en 1475 i Felipe III elde mu nobri i mu leal nel añu 1603. La reina María Cristina le dió el d'envita en 1837 pol vel aguantau el sitiu delas tropas carlistas.

La ciá s'alcuentra assitiá nel valli del cursu baxu del Nervión, arrayandu con Erandio, Barakaldo, Sondika i Etxebarri, es un importanti centru comercial, financieru i endustrial.

Hue hundá pol D. Diego Lopez de Haro nel añu 1300.

Geografía i clima[Edital | Editá'l códigu]

La ciá de Bilbau está assitiá ena vertienti alántica oriental la Peninsula Ibérica. Las coordenás dela ciá son latitú: 43º 15' 42 N, longitú 2º 55' 43 W, i s'alcuentra a 19 metrus sobri el nivel del mari. El clima de Bilbau es de tipu oceanicu úmeu, enfruenciau pola corrienti calienti el golfu, con temperaturas suavis a lo largu tol añu. El água del mari tien una temperatura de 14º n'iviernu i en veranu llega alos 23º. Las temperaturas meyas de Bilbau oscilan entri los 20,7º d'abostu i los 9,1 d'eneru.

Estoria[Edital | Editá'l códigu]

Bilbau nació cumu un pequeñu bárriu pretenecienti a Begoña. El su asiahamientu previlehiau, pol estal cerca el puertu, hizu de Bilbau un encravi emportanti pal comérciu marítimu. Esminció con solamenti tres callis, alogu se hue espandiendu, chegandu a sel anombrá en 1602 capital de Viscaya, entítulu que hata altonci tinia Bermeo. A finalis del sigru XVII Bilbau superó la crisis que afetaba a meya Uropa grácias a las minas de hierru i al comérciu con el Réinu Uniu i Olanda. Nel sigru XIX prencipió la Revolución endustrial. Bilbau hue escenáriu de várias gerras nel passau, cumu las Guerras Carlistas i la Guerra Cevil.

Nel sigru XX se muó el su centru neurálhicu dendi el cascu antigu al ensanchi i se anessionarun Abando, Begoña i Deusto. Endispués del declivi endustrial de los ochenta i las enundacionis de 1983, la ciá se gorvió a revitalizal con nuevas infraestruturas, los muellis de carga se gorvierun passeus i se costrullerun eifícius emblemáticus cumu el Museu Guggenheim de Bilbau adeicau al Arti Muelnu, el Paláciu de Congressus Euskalduna u el ferrocarril metropolitanu de Bilbau.

Coltura i deporti[Edital | Editá'l códigu]

En Bilbau an nacuí grandis pressonajis del mundu dela coltura, comu Miguel de Unamuno, Arriaga o Gabriel Aresti. Bilbau cuenta con una tupa d'istalacionis i estitucionis colturalis i educativas, comu el Teatru Arriaga, la Nuversidá de Deusto, i enfiniá de museus i salas d'esposicionis. Bilbau al igual que San Sebastián ofreçi la oportunidá de degustal los mejoris platus dela cocina vasca en gran cantidá de restaurantis. Bilbau tien un equipu de fubu ena primera división: el Athletic Club (únicu club juntu con el FC Barcelona i el Real Madrid que siempri s'á manteniu ena máissima categoria) hue hundau nel añu 1898. Bilbau hue huntu con Güerva delos primerus lugaris ondi se jugó al fubu nel Estau Español gracias alas tradicionalis güenas relacionis comercialis que Bilbau tinia con el Reinu Uníu.

Atijus esternus[Edital | Editá'l códigu]