Esteban III de Moldavia

Dendi Güiquipeya
Esteban III de Moldavia
Enhormación pressonal
Nacencia 1433 Ver y modificar los datos en Wikidata
Borzești (en) (Rumania) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 2 de julio de 1504jul. Ver y modificar los datos en Wikidata
Suceava (Principado de Moldavia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Sepoltura Monasterio de Putna Ver y modificar los datos en Wikidata
Lengua materna Luenga rumana Ver y modificar los datos en Wikidata
Familia
Pairis Bogdan II de Moldavia Ver y modificar los datos en Wikidata
Maria Ver y modificar los datos en Wikidata
Cónyugi
  • María de Mangup
  • María Voichița
  • Eudoxia de Kiev Ver y modificar los datos en Wikidata
Collera María Rareș Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Cargus acupaus Señor de Moldavia (desde 1457juliano, hasta 1504juliano) Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación religiosa
Canonización Santo Ver y modificar los datos en Wikidata
Festividá 2 júliu Ver y modificar los datos en Wikidata
Escudo

Representación de Esteban nel monasteriu de Humor.
Monumentu a Esteban III de Moldavia en Chișinău

Esteban III de Moldavia (1433, Borzești – 2 de huliu de 1504), tamién nombrau comu Esteban el Grandi ("Ștefan cel Mare" en rumanu) o Esteban el Grandi i el Santu ("Ștefan cel Mare și Sfânt"), hue préncipi de Moldavia entri 1457 i 1504, el más prominenti representanti dela Casa Real Mușat.

Endispués de recebil apoyo militar de Vlad III de Valaquia, Ștefan vinu a sel prêncipe de Moldavia, en 1457. Duranti el su reinau, compuso el Moldavia nun estau apoderau i mantuvu la su endependencia frenti alas ambicionis de Ungria, Polónia, i del Emperiu otomanu, que querían assogallal al país. Inque las continuas guerras, se hizu el florecimientu cultural i económico de Moldavia.

Esteban vinu a sel nombrau en Uropa pola su resistencia frenti alos otomanus. No era namás un gran xefi de guerra, sino tamién un grandi diplomáticu, assentau i socochón. Hue vitoriosu en 34 de 36 batallas, i el primeru en ahollar de mós decisivo al Emperiu Otomanu, ena Batalla de Vaslui, dispués dela qual el papa Sixto IV lo nombró verus christianae fidei athleta (verdaeru ganaol dela fe cristiana). Esteban hue un ombri religiosu, construyendu ilesias i monesterius endispues de las sus vitorias, i pagando la trampa del Monte Athos al Emperiu Otomanu, apalancandu desta manera la autonomía de la comunidad monástica. Hue santificau en huliu de 1992.

Reinau[Edital | Editá'l códigu]

Escuu de Moldavia de 1481.

Amenazado polos vezinus apoderaus, se la cavó pa oponersi ala invasión del rey úngaru Matías Corvino, amancornándu-u ena Batalla de Baia (en 1467), i envadidu Valaquia en 1471, porque Valaquia se abía convertiu en açacán del Emperiu otomanu. Quando el sultán Mehmed II avió una arremetía comu respuesta a Moldavia, Esteban aholló a los invasoris ena Batalla de Vaslui, en 1475, una vitoria que acutó temporalmenti la hilaera turca ena Uropa oriental.

Esteban hue acogotau en Războieni al otru añu, peru los otomanus tuvun que arretirar-si, al no abel lograu entallar dengun castillu emportanti, i porque una malotia se abía esparigiu nel ejércitu turcu. Esteban recabó el achegu delos cristianus uropeus, peru sin çucessu. Aun asína, se diju sobre él que "atalló la manu diestra al paganu".

Endispués de 1484, Esteban tuvu que enfrental-si no solu a las embestías turcas, sino tamién alos polacus i úngarus. A la postri, en 1486 firmó un tratau conel sultán Beyazid II, que fixaba el autogobielnu de Moldavia, en cambio dun albitriu anual. A partir del sigru XVI, el Prencipau de Moldavia hue açacán del Emperiu Otomanu duranti 300 añus.

Esteban hincó el poleu en Suceava, i está aterragau nel monesterio de Putna, costruiu a las sus retahilas.

Ijuelas[Edital | Editá'l códigu]

Inque hue marcá por continua turbulencia, el largu reinau de Esteban truju consigo un considerabli pulu cultural; abondas ilesias i monesterios huerun construius a las sus retahilas, de los qualis dangunus son Patrimoniu dela umanidá. (véase Ilesias de Moldavia)

Esteban hue considerau un santu por muchus cristianus, a poco tiempu endispues de la su muelti. Hue canoniçau pola Ilesia Ortodoxa Rumana, baxu el nombri "Dreptcredinciosul voievod Ștefan cel Mare și Sfânt".

Nuna campaña dela televisión estatal rumana llamá "100 Grandis Rumanos", Esteban acebiú 40.000 votus i hue elegiu "el más grandi rumanu" dela estória.

El estoriaol rumanu Nicolae Iorga afirmó sobri el caráter de Esteban: "El puebru rumanu atopó en Esteban el Grandi el más pulíu i aconfecionau íconu dela su alma: raliu i hateru, pacienti sin afechar i arrestau sin crueldá, viru quando estaba xeringosu i acuerdu nel su perdón, craru i descharilongu ena su parla, güen aviaol i amanti delo bonitu, sin airis enas sus acionis".

La figura de Esteban a siu invocá ena literatura populal i culta rumana. Los rumanus del su sigru solían cantal "Ștefan Vodă, gran señol, sin regustu nel mundu, hueraparti del desprendeol sol".


Sellu rumanu de 2019 conel sellu real de Esteban III