Hospederías de Extremadura

Dendi Güiquipeya

Hospederías de Extremadura es un grupu d'otelis (de 4 estrellas ca unu) derigiu pola Hunta d'Estremaúra. Assitiaus en lugaris con un emportanti patrimoñu natural i monumental, arrecuperandu eifícius estóricus, pretendin sel seña ientiá d'Estremaúra[1][2].

Angañu, las Hospederías de Extremadura están en projessu d'aconseguil la Q de "Caliá Turística", un destintivu de caliá.

Datus[Edital | Editá'l códigu]

Las cincu hospederías rustierun 8.442 pelnotacionis esti añu, an faturau 585.000 eurus i dan empreu a 100 pressonas[3].

Dendi Marçu 2008 hata Agostu la web de Hospederías de Extremadura aconsiguió 9.515 guipaínas en 1.422 vessitas, umentandu nel mesmu periu de 2009 hata 161.189 guipaínas en 21.436 vessitas, un 1.422% más[4].

Asiajamientus[Edital | Editá'l códigu]

Ogañu dessistin 6 hospederías en ativu assitiás en eifícius estóricus d'Estremaura[5].

Hospedería Monfragüe[Edital | Editá'l códigu]

Assitiau nuna hesa de Torrejón el Rúbiu (Caçris), i enas aldejueras del Parqui Nacional de Monfragüi, el otel cuenta con 60 abitacionis (48 dobris con terraza, 4 endividualis, 4 dobri superiol i 4 suite-dúplex), restauranti (El Paraíso de los Sentidos), cafeteria, salonis con hogaril, salón de billal, salón de reunionis, piscina i apalcamientu.

Hospedería Conventual de Alcántara[Edital | Editá'l códigu]

El otel s'alcuentra nel Conventu San Bartolomé, del sigru XV, que mas tardi sedria una fábrica de harina, nel monicípiu d'Alcántara (Caçris).

Esta hospedería cuenta con 30 abitacionis (23 dobris, 2 Suites i 5 superioris), restauranti, cafeteria, piscina, salón pa eventus i apalcamientu. La elésia entovia se conserva i dessisti un musseu con máquinas de la fábrica de harina.

Hospedería Hurdes Reales[Edital | Editá'l códigu]

La Hospedería Hurdes Reales s'alcuentra assitiá ena antigua Factoria d'Alfonso XIII, que data de 1922, ena localiá de Las Mestas, ena Hurdis.

El otel cuenta con 30 abitacionis (24 dobris, 4 dobris con salón i 2 adatás a discapacitaus físsicus), un salón con capaciá pa 250 pressonas, restauranti i cafeteria.

Hospedería Mirador de LLerena[Edital | Editá'l códigu]

La Hospedería Mirador de Llerena s'alcuentra assitiá ena conocia cumu "Casa Doña Mariana", un páláciu de prencípius del sigru XX en Llerena (Baajós).

La hospedería disponi de 25 abitacionis, un gran salón (con capaciá pa 200 pressonas), una cafeteria i un restauranti d'autol (derigiu pol Chef Carlos López-Durán Pino).

Hospedería Valle del Ambroz[Edital | Editá'l códigu]

Assitiá nun antigu conventu de Trinitárius del sigru XVII ena localiá d'Ervás (Caçris), la Hospedería Valle del Ambroz disponi de 21 abitacionis (9 dobris estándar, 7 dobris superioris, 2 endividualis, 1 suite junior, 1 suite i 1 abitación adatá a discapacitaus físsicus), 1 salón de reunionis (capaciá pa 100 pressonas), restauranti, cafeteria i piscina.

Hospedería Puente de Alconétar[Edital | Editá'l códigu]

Esti otel s'alcuentra nel antigu Paláciu los condis Alba de Aliste, ena Praça Mayol de Garrovillas d'Alconetal, anombrá Monumentu Estóricu Artísticu d'Enterés Nacional.

La hospedería está holmá pol 20 abitacionis (3 Junior Suite, 9 dobris de 2 camas, 7 dobris de matrimóniu i 1 adatá pa discapacitaus físsicus), una sala de reunionis, un gran salón, un restauranti, una cafeteria i piscina.

Hospedería Puente de Alconétar ena Praça Mayol de Garrovillas d'Alconétal

Huturas hospederías[Edital | Editá'l códigu]

Dessistin hospederías atualmenti afechás, ya seya pol motivus d'ampriación, u qu'entovia nu án siu abiertas al púbricu[6].

En obras pol ampriación[Edital | Editá'l códigu]

  • Hospedería Valle del Jerte: Assitiá en Herti, nel Valli el Herti (Caçris), cuenta con 2 abitacionis endividualis i 23 dobris.
  • Hospedería Embalse de Orellana: La hospedería s'alcuentra en Orellana la Vieja i cuenta con 30 abitacionis dobris i 12 abitacionis endividualis.

En fassi costrución[Edital | Editá'l códigu]

  • San Martín de Treveju: Assitiá nel estóricu conventu San Miguel, el eifíciu que acojerá la "Hospedería Sierra de Gata" cuenta con 4000 metrus cuairaus[7].
  • Albuquerqui: aluspués d'albondus pobremas al tentu el disseña la hutura hospedería, el otel nu se costruirá nel interiol el Castillu Luna, sinu nel su esteriol[8]. Nu ostanti, entovia dessisti henti que se oponi al proyeutu anti el mieu a possibris marrus nel castillu[9].

En fassi proyeutu[Edital | Editá'l códigu]

  • Villafranca los Barrus: Cavilau cumu un castillu contemporáneu, la hospedería s'alcuentrará al norti la ciá pacensi[10].
  • Fregenal de la Sierra: S'alcuentrará enas ruínas del colégiu i la eléssia los Jesuitas. La invelsión nel proyeutu sedrá de 8 millonis d'eurus[11][12].
  • Herrera el Duqui
  • Castuera: la hospedería s'alcuentrará nel "Cerrillo", contará con 40 abitacionis i se prevei qu'essarrolli el motol turísticu La Serena[13].

A conculsu[Edital | Editá'l códigu]

  • Méria: assiatiá nel antigu conventu Las Freylas, nel centru la ciá, el eifíciu lo compaltirá con el Centru d'Estuyus Eulalienssis[14].

Polémica[Edital | Editá'l códigu]

El hechu de que las hospederías tengan précius tan reucius i cuentin con 4 estrellas á hechu que los dueñus d'angunus otelis i ostalis celcanus a ellas se quejin anti el Conseju Gobielnu la Hunta[15]. D'esti mó, el PP d'Estremaura afirma que las hospederías nu son rentabris i hazin competéncia esleal a los establecimientus otelerus celcanus[16]

Huentis[Edital | Editá'l códigu]

Atijus[Edital | Editá'l códigu]