Manuel García Matos
| Manuel García Matos | ||
|---|---|---|
|
| ||
| Información pressonal | ||
| Nacencia |
1912 Plasencia (España) | |
| Muerti |
1974 Madrid (España) | |
| Nacionalidá | Española | |
| Información prehessional/profissional | ||
| Oficiu | Musicólogo y folclorista | |
Manuel García Matos (Prasencia, 1912-Mairil, 1974) hue un anombrau foclorista estremeñu i biembru'l Estitutu Español de Musiculogía.
Biografía
[adital | adital cóigu]La su nacencia hue ena ciá de Prasencia, en Caçris, nel añu 1912, nel númiru trenta i unu dela calli del Sol i los sus pairis huerun Manuel García González i Antonia Matos Páez, dambus dos dedicaus a atividais endustriais. Alos dozi añus, engressa nel Colegiu delos Pairis Escolapius dela calli Hortaleza de Mairil, pa hazel los sus primel estuyus. Quandu regolvió pa Prasencia i sintiendu la su prohunda vocación musical, esmençó a estuyal violín, frauta, almonía i pianu ena Capilla dela catreal de Prasencia, llegandu a sel un avantau alunu. Endispués hizu la su maestrança col componeol i catreáticu del Conservatoriu Superiol de Música de Mairil.[1][2][3]
Conos deziochu añus hundó los Corus Estremeñus i esmençó un descomarcau lavotu dela recopilación literariu-musical de cantaris, centrandu-si nel estuyu d'estrumentus i danças. Alo primeru hizu esti trebaju ena Estremaúra namás, recopilandu los cantaris ena luenga mairi estremeña, peru pa poel pubrical-lus tuvu que mual-lus al castillanu qu'era mas corretu, enque ugañu ain associacionis qu'an güeltu a mual estus cantaris al estremeñu, pos izin que s'oyin mas aparentis los sonis nesta luenga estremeña.[4] Endispuesinu, acontinó pa otrus lugaris d'España, llegandu a arrejuntal mas de diés mil decumentus musicais, assina nel añu 1945 se l'atorgó el Premiu Nacional de Foclori i aluspués llegó a sel catreáticu d'esta materia nel Real Conservatoriu de Música de Mairil.[1][2][3]
Pubricó un cancioneru dela Alta Estremaúra i sotru dela provincia de Caçris, assina cumu'l trebaju no compretu de Danças Popularis d'España con música i tamién coreugrafía, dela que namás se pubricarun los tomus a tentu d'Estremaúra, Andaluzía i Castilla la Nueva. Endispués i embaxu la tutela dela UNESCO, hizu la Manífica Antología del Foclori Musical d'España, editá nel 1960 i reditá nel 1970, hata que la casa Hispavox hizu una redición cabera nel 1992, conos archivus originais recopilaus por él mesmu. Vieni en diés volumis col Volumi 1 Castilla La Vieja - Islas Canarias, Volumi 2 Islas Canarias - Galicia, Volumi 3 Andaluzía - Navarra, Volumi 4 Valencia - Castilla La Nueva, Volumi 5 Cataluña - Aragón, Volumi 6 León - Estremaúra, Volumi 7 Estremaúra - Asturies, Volumi 8 Islas Balearis - Vascongás, Volumi 9 Murcia - Tenerifi - Cai - Ciá Real - Caçris, Volumi 10 Estrumentus Foclóricus - Foclori Infantil i Navideñu.[2][3]
Tuvu un interés particulal pol flamencu, amás de sel un apassionau dela música pala frauta de tres buracus i el tambol, assina poemus ascuchal-lu tocal essi estrumentu enos gravamientus d'Alan Lomax pa Estremaúra comu enos pindongus, nel quita i pon de Montilmosu o enos sonis pa danças de paleus, qu'es l'únicu decumentu qu'ai dél tocandu música. Nel 2012 se hizu un sellu de Correus d'España cona su imagi, pal celebramientu delos cien añus dela su nacencia.[1][2]
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Biografia de Manuel García Matos». www.biografiasividas.com. Consultado el 21 d'abril del 2025.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Manuel García Matos | Corus i Danças de Torrojoncillu en Caçris, Estremaúra.». cydtorrojoncillu. Consultado el 21 d'abril del 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 vincent&vincent-media. «Fundación Joaquín Díaz - Revista de Foclori». funjdiaz.net (en spanish). Consultado el 21 d'abril del 2025.
- ↑ «Salúu del Presienti n'estremeñu i castillanu.». WebFEF. Consultado el 21 d'abril del 2025.
Atijus p'ahuera
[adital | adital cóigu]
En Commons ai conteníu multimedia sobre Manuel García Matos.- Ficherus MIDI con sonis arrecogíus por Manuel García Matos Ena provincia de Güelva.
- Manuel García Matos Biografía, Biblografía i Discugrafía.
- Omenagi a Manuel García Matos nel onzi de mayu del 2012.