Timoteo Pérez Rubio

Dendi Güiquipeya
Timoteo Pérez Rubio
Enhormación pressonal
Nacencia 24 de enero de 1896 Ver y modificar los datos en Wikidata
Oliva de la Frontera (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 8 de agosto de 1977 Ver y modificar los datos en Wikidata (81 años)
Río de Janeiro (Brasil) Ver y modificar los datos en Wikidata
Sepoltura Oliva de la Frontera Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Española
Familia
Cónyugi Rosa Chacel Ver y modificar los datos en Wikidata
Educación
Educau en
  • Real Academia de Bellas Artes de San Fernando
  • Academia de España en Roma Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Pintol Ver y modificar los datos en Wikidata
Añus ativu desde 1915
Género Pintura del paisaje y retratu Ver y modificar los datos en Wikidata

Timoteo Pérez Rubio (Oliva dela Frontera (Badajós), 24 de heneru del 1896-Valença (Brasil), 8 d'abostu del 1977) hue un pintol estremeñu conocíu possimenti por sel el encargau de mual a Ginebra (Suíça), quasi tol Tesoru Artísticu Nacional enos mesis caberus dela Guerra Civil Española.

Biografía[Edital | Editá'l códigu]

La su nacencia hue en Oliva dela Frontera (llamá antoncis Oliva de Xerés)​ el 24 de heneru del 1896,[1] ena llamá Casa del Ermitanu, assitiá mu cerquina del santuariu dela Muestra Señá de Gracia, patrona dela localidá. Hue acristianau ena parroquia de San Marcus Evangelista pol cura Don José Salgado Valsera, quatru días endispués dela su nacencia.

Comu tenía güenas dotis naturais pala plática artística, deprendió los sus primerus passus ena pintura col párracu Don José Guerra Lechuga. Por mé duna beca del Ayuntamientu, se matriculó ena moerna Escuela d'Artis i Oficius de Badajós, ena que le dió crassis el pintol pacensi Adelardo Covarsí, col que paeci ahinchonal la espigaera del su huturu tiraeru pal paisagismu. Nel 1915, quandu tenía dezinuevi añus, hue pa Mairil, becau pola Deputación Provincial, aondi estuyó ena Real Academia delas Bellas Artis de San Fernandu, al mesmu tiempu que se relacionava cona asmófera coltural i artística d'antoncis, mayolmenti col valdepeñeru Gregorio Prieto, col que tuvu una grandi amistá.

Dentri los añus 1917 i 1918,​ acebió una nueva beca, ena llamá Escuela de Pintoris del Paular, creá un añu anantis pola Dereción General delas Bellas Artis i qu'estava regía por Enrique Simonet, ena que consiguió los sus primel premius. El 25 de marçu del 1922, s'aconyugó ena basílica dela Muestra Señá dela Conceción de Mairil cona escreviora dela Generación del 27 Rosa Chacel,​ dela que hizu muchus retratus.[1][2]

Correúra profissional[Edital | Editá'l códigu]

Dendi'l su casoriu nel 1922 hata'l 1928, siguió la su hormación ena Academia d'España en Roma.​ D'estus añus sonin las obras comu Praça de Buitragu, angunas naturalezas muertas, Laguna de branu, Tejar caminu de Siena (óliu sobri liençu de 340 x 300 cm), qu'era el grandol imponíu pol assurdu reglamentu que obriga alos pensionaus (Vegue i Goldoni),​ Alpes italianus (óliu sobri liençu, 93 x 99 cm) o Paisagi de Trubia, esti ya del 1929, de bellus tonus grisáceus, enas qu'el artista manifestó la su predileción polos impresionistas francesis, que devió conocel de una horma pogressiva endispués dela mostración celebrá en Mairil a mediaus del 1918, ena que se presentarun obras de Monet, Pissarro o Alfred Sisley, dentri otrus, assin comu​ los españolis Darío de Regoyos o Santiago Rusiñol, lo qual lo desapartó decediamenti del costumbrismu ralista dela su tierra estremeña.[3]

Pal escreviol i pediorista Santiago Amón, la su produción pintórica, mayolmenti paisagística, s'apartó rálidu del mundu delos moçus i moças, de puebrus sempri felizis, sempri alvorotaus, sempri escanaus dela su suerti,[2] comu dixu Gaya Nuño, polo que ala finiquita se desapartó delos autoris del momentu comu Hermosu i Covarsí, qu'eran los espolichis del percal artísticu estremeñu dela primera metá del siegru XX,[3] con muchas delas mejoris obras del Museu del Plau,​ la Real Academia delas Bellas Artis de San Fernandu, los monesterius delas Descalças Realis o El Escorial.

Tamién nestus añus, nel 1919, ganó un galardón del Círculu delas Bellas Artis de Mairil, al mesmu tiempu que s'agenció el Primel Premiu dela VIII Esposición Regional Estremeña, convocá pol Ateneu de Badajós, ena que concidi con Hermoso, Covarsí, Juan Caldera, Pérez Comendador o Garrorena, dentri otrus.[4]

Endispués dela su güelta de Roma, la su pintura volucionó al "giottismo" cubista​ que no tieni na que vel cona figuracionis tradicionais i tapocu cona su particulal paráfrasis del impresionismu con Rosa Chacel, dela su primel etapa.[5] Entrevinió ena Sociedá d'Artistas Ibéricus (SAI), creá en Mairil alos caberus del 1924 col ojetivu primeru d'encorporal el Arti español alas avanguardias uropeas d'aquellus añus.

Nel 1930, resultó ala 31ª Esposición Nacional delas Bellas Artis, inagurá pol rei Alfonsu XIII, el 14 de mayu​​ nel Palaciu de Cristal del Parqui del Retiru, ena que le hue atorgá la Segunda Medalla​ pol su quairu Paisagi con animalis col n.º 157,[6] considerau pol portugués Novais Teixeira comu "un gritíu de güen gustu en meyu de toa la meya capa del certamin".​ El críticu d'Arti dela revista Brancu i Negru, Manuel Abril, pola su parti, izi del mesmu:

El quairu de Timoteo Pérez Rubio demuestra cómu se puei mesmamenti llegal al sentimientu ¿franciscanu? d'unus borriquinus, sin rechillás, ni sentimentalismus, ni ripius; cómu se puein compaginal el sentimentalismu i la naturalidá col componimientu i el estilu; cómu puei un pintol nuevu, que no á teníu enjamás medallas de primera, dal un haci de mayoranças que no avemus vistu quasi nunca arrejuntás nessus grandis quairus qu'ara s'echan de menus i que huerun onraus antañu con toa crassi de premius.

Dela sotra obra presentá, Parqui n'iviernu col n.º 180,[6] escrevi:

[…] lo mesmu poemus izil del paisagi d'esti autol, maníficu de justeça i sobriedá, enque a unas determinás oras del día, la lús crúa dela salona no dexa aprecial el valoreu corretu d'essi liençu tan simpli comu firmi.

Nel 1932, s'agenció la Medalla de Primera Clase, dela 32ª Esposición Nacional delas Bellas Artis, pol Paisagi de Normandía col n.º 140 (nel total, esponi dos paisagis delos Alpis i Alemaña)​.[1]

Praca ena su casa en Mairil, colocá nel 2010.[7]

Viajó por Uropa, Almérica Latina, esponiendu las sus obras en deferentis galerías, entri las que sobrissali la Flechiem de Berlín nel 1933,​ juntu a artistas comu Gutiérrez Solana, Vázquez Díaz, Joan Miró, Pablo Picasso o Salvador Dalí, dentri otrus.

Eno tocanti al desempeñu de cargus i otras lavoris organizativas, ai que senifical el su nombraeru nel 1933,[1] comu sudiretol del Museu d'Arti Moernu de Mairil, que ugañu es el Museu Nacional Centru d'Arti Reina Sofía, y nel 1937, comu presienti dela Junta Central del Tesoru Artísticu Nacional,​ creá por decretu de 5 d'abril d'essi añu.

Tós estus nombraerus i juntu ala su participación nel montagi dela grandiosa esposición (quinientas obras o mas) L'Art Espagnol Contemporain, celebrá enas salas del Musée du Jeu de Paume de París, o el su trebaju comu biembru del comité de redación dela revista Arti, hizu que se descayera la su produción pintórica qu'avía teníu anteriolmenti.[8]

Presienti dela Junta Central del Tesoru Artísticu Nacional[Edital | Editá'l códigu]

Targeta omenagi a Timoteo Pérez Rubio en Oliva nel 1974.

Comu'l responsabli d'esti organismu, participó afanamenti ena vegilancia i el porteu a Suiça delas prencipais obras del patrimoñu artísticu español, p'assín poel evital las possiblis dañás hechas polas bombas i las robanzinas. La operación consestió nel despolijau d'algu mas de quinientas pinturas i cientu-ochenta debujus, que hue llamau el "Tesoru del Delfín", i que huerun llevaus en lk21 setentiun cambionis hata Perpiñán i endispués en tren hata'l Palaciu delas Nacionis de Ginebra.[5][9]

Aluegu de hazel la primel pará en Valencia, la espedición cordiná derechamenti por Pérez Rubio, se paró enos castillus gerundensis de Perelada i Figueras, i tamién ena mina de talcu de La Vajol, convertía nun reselvu.​ Endispués dela caía dela ciá de Barcelona alos caberus de heneru del 1939, palos días quatru i nuevi del mes de hebreru, el convoi cruzó pa Francia polos caminus bombardeaus pola Legión Cóndor i la Aviación italiana, i amás conas nevás de continu o la trafagola de muchas pessonas i autus qu'andavan pa empendolal el país.​ Ala final, el dozi de hebreru, llegó a Ginebra, aondi las obras anduvierun por unus sieti mesis, embaxu la proteción dela Sociedá de Nacionis, quien dendi'l esmiençu del conflitu estuvu apressionandu afanamenti paque las obras del Plau hueran estau cudiás dendi huera de Mairil.[10][11]

Acabijá la guerra, el pintol catalán Josep Maria Sert i el escreviol i críticu d'Arti Eugenio d'Ors huerun los responsablis pa negocial las condicionis pa degolvel las obras al régimi franquista. Ala final, endispués de celebral-si en Ginebra una mostración d'angunas obras,​ estas huerun repatriás nun tren especial pol escomiençu dela Segunda Guerra Mundial a esmiençus de setiembri conos nuevus arriegus de pérdición o de çaleus. Angunus quairus comu El jardín delas delicias del Bosco, primeramenti conservau en El Escorial, se guardaron dendi antoncis en El Plau.[12][2]

Añus de dessiliu (c. 1940-1977)[Edital | Editá'l códigu]

Tumba de Timoteo Pérez Rubio en Oliva dela Frontera.[13]

Enos esmieçus delos añus 40, endispués de vivil un tiempu n'Argentina, se muó pa Brasil, al estau de Ríu de Janeiru​. Enque la su mugel i el su iju Carlos, que nació en Mairil nel 1930, se güelvin pa Güenus Airis, él no güelvi i vivió pallí ata la su muerti.

Pallí s'atopó con destacaus artistas brasileñus comu Cândido Portinari o Di Cavalcanti i dos añus endispués, espusu nel Museu Nacional de Belas Artes col patrociñu dela puetisa chilena i Premiu Nobel de Literatura Gabriela Mistral, quien dixu d'él qu'era "un artista compretu".[14]

Por antoncis encuentró tamién un yacimientu de caolín, peru la esplotación hue ala finiquita un frascassu ahinchonau pola crissis, peru​ ala ves, él se convirtió n'unu delos más apreciaus retratistas del cuerpu diplomáticu i dela alta sociedá brasileña d'entocis, sin bargu, las sus esposiciones huerun ca ves a menus.

N'otubri del 1974, endispués de trenticincu añus de dessiliu, golvió pa Mairil, aondi assestió n'especial ala inaguración duna mostración chiquenina delos sus quairus aprepará nel empraçamientu dela Bibloteca Nacional:

Procedenti de Brasil, país aondi á viviu polos últimus 35 añus, á llegau a Mairil Timoteo Pérez Rubio, que hue presienti dela Junta de Defendimientu del Tesoru Artísticu Nacional ena Repúbrica. Timoteo Pérez Rubio. ABC (Mairil): 115. REDACIÓN el 5 d'otubri del 1974.

Nel 24 de novembri, se le hizu un omenagi n'Oliva, el su puebru de nacencia, aondi participarun conocías pessonalidais del mundu artísticu i coltural d'Estremaúra comu Enrique Pérez Comendador, Madeleine Leroux, Francisco Pedraja, Guillermo Silveira, Francisco Lebrato o Julio Cienfuegos, dentri otrus.

Espenó ena su casa de Valença (Riu de Janeiru) el ochu d'abostu del 1977, alos ochentiún añus d'edá,​​[2] por una afición del coraçón, quandu tenía pensau golvel del su dessiliu.​ N'abril del 1999, los sus restus huerun traíus pa Estremaúra i huerun sepoltaus el día 13 nel cimenteriu monicipal d'Oliva dela Frontera.[1][13]

Obra[Edital | Editá'l códigu]

Se conservan obras suyas nel Museu Reina Sofía, el Museu Estremeñu i Iberualmericanu d'Arti Moernu de Badajós (trenticincu pieças),​ el Museu de Salamanca, el Museu delas Bellas Artis d'Asturies, el Estitutu Valencianu d'Arti Moernu, el Menisteriu d'Assuntus Esterioris de Mairil (seis pieças), el Museu Nacional de Belas Artes de Ríu de Janeiru, la Casa Museu de Lea Pentagna en Valença (Brasil) i mas.

Menisteriu d'Assuntus Esterioris[Edital | Editá'l códigu]

  • Vista de puebru (dos vessionis), 1922. Óliu sobri liençu, 124 x 110 cm.
  • Laguna de Buranu, c. 1924. Óliu sobri liençu, 100 x 124 cm.
  • Boegón con froris, 1925. Óliu sobri liençu, 114 x 124 cm.
  • Naturaleza muerta enos Alpis, 1925. Óliu sobri liençu, 113 x 130 cm.
  • Vista urbana con praça i barcus, 1927. Óliu sobri liençu, 195 x 223 cm.

Museu Nacional Centru d'Arti Reina Sofía[Edital | Editá'l códigu]

  • Marujita,1919. Óliu sobri liençu, 91 x 74 cm. Depositá nel Museu Estremeñu i Iberualmericanu d'Arti Moernu de Badajós.
  • Paisagi d'iviernu, c. 1920. Óliu sobri liençu, 180 x 150 cm. N.º registru: AS00269.
  • Paisagi con animalis, 1923. Óliu sobri liençu, 180 x 198 cm. N.º registru: AS00462. Depositá nel Museu de Salamanca.
  • Componimientu, 1925. Carvoncillu sobri papel Canson, 34 x 42 cm. N.º registru: AS01807. Depositá nel Museu Estremeñu i Iberualmericanu d'Arti Moernu de Badajós.
  • Componimientu, 1926. Carvoncillu sobri papel japonés, 35 x 26,5 cm. N.º registru: AS01808. Depositá nel Museu Estremeñu i Iberualmericanu d'Arti Moernu de Badajós.

Museu Provincial delas Bellas Artis de Badajós (MUBA)[Edital | Editá'l códigu]

  • El viveru, 1914. Óliu sobri liençu, 54 x 61 cm.
  • Jardín d'otoñu, 1919. Óliu sobri liençu, 84 x 84 cm.
  • Primavera enos Alpis, 1925. Óliu sobri liençu, 90 x 83 cm.
  • Praça de Buitragu, 1922. Óliu sobri liençu, 54 x 61 cm.
  • Paisagi italianu, 1924. Óliu sobri maera, 49 x 60 cm.
  • Paisagi atoñal con huenti, c. 1920. Óliu sobri cartón, 39 x 46 cm.
  • Paisagi, c. 1920. Óliu sobri cartón, 32 x 38 cm.
  • Retratu de doña Conceción Rábago, 1931. Óliu sobri liençu, 190 x 137,5 cm.
  • Paisagi con animalis (borraol), 1922. Óliu sobri tablex, 50 x 60 cm.

Premius i reconocencias[Edital | Editá'l códigu]

  • Ugañu, ain callis i passeus col nombri'l artista en Badajós (38°52′36.3″N 6°58′57.2″O), Mairil (40°23′10.4″N 3°40′26.7″O)​ Huentis de León (38°04′04.1″N 6°32′22.2″O) i Oliva dela Frontera (38°16′33.6″N 6°55′14.9″O).
  • Praca comemorativa del lugal de nacencia del pintol ena fachá dela Casa del ermitanu, envera'l santuariu dela Muestra Señá de Gracia, patrona del puebru, hecha por Idelfonsu Díaz i Díaz i destapá nel 24 de novembri del 1974.
  • Premiu de Pintura Timoteo Pérez Rubio. Estituíu pol Ayuntamientu d'Oliva dela Frontera i promovíu pola Deputación de Badajós i la Consejería de Coltura dela Junta d'Estremaúra, nel 2000.[15]
  • Timoteo Pérez Rubio. Sellu pessonalizau hechu pol Grupu de Filatelia Meritensi, nel 7 de marçu del 2013.

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Timoteo Pérez Rubio». Consultado el 15 d'abostu del 2023. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 ARTEINFORMADO (20200127). «Timoteo Pérez Rubio. Artista». ARTEINFORMADO. Consultado el 15 d'abostu del 2023. 
  3. 3,0 3,1 «Pérez Rubio: de olvidos, naufragios y afectos». Hoy. 30 de enero de 2010. Consultado el 15 d'abostu del 2023. 
  4. «Donan al Museo de Bellas Artes de Badajoz un cuadro de Timoteo Pérez Rubio». Consultado el 15 d'abostu del 2023. 
  5. 5,0 5,1 «Pérez Rubio, Timoteo MUBA». www.museoreinasofia.es. Consultado el 15 d'abostu del 2023. 
  6. 6,0 6,1 «Pérez Rubio, Timoteo». www.museoreinasofia.es. Consultado el 15 d'abostu del 2023. 
  7. «::: MEMORIA DE MADRID :::». www.memoriademadrid.es. Consultado el 15 d'abostu del 2023. 
  8. «Timoteo Pérez Rubio ¿Un olvido intencionado?». 17 de diciembre de 2019. Consultado el 15 d'abostu del 2023. 
  9. «Timoteo Perez Rubio». EL ARTE EXTREMEÑO. 1 de noviembre de 2017. Consultado el 15 d'abostu del 2023. 
  10. «Un héroe ignorado». LA NACION. 21 de febrero de 2009. Consultado el 15 d'abostu del 2023. 
  11. «Cómo se salvó el Prado». LA NACION. 21 de febrero de 2009. Consultado el 15 d'abostu del 2023. 
  12. Murillo, Ángela (19 de noviembre de 2019). «Timoteo Pérez Rubio, el pintor extremeño que logró poner a salvo el tesoro del Museo del Prado durante la Guerra Civil». Hoy.es. Consultado el 15 d'abostu del 2023. 
  13. 13,0 13,1 «Muere en Brasil "el salvador" del patrimomo artístico español». El País. 9 de agosto de 1977. ISSN 1134-6582. Consultado el 15 d'abostu del 2023. 
  14. «Carta a Gabriela Mistral». Consultado el 15 d'abostu del 2023. 
  15. «Premio de Pintura Timoteo Pérez Rubio». Oliva de la Frontera. Consultado el 15 d'abostu del 2023. 

Biblografía[Edital | Editá'l códigu]

  • Cabañas Bravo, Miguel nel 2009. Arti en tiempus de guerra. Biblioteca d'Estoria del Arti. Mairil: Editorial CSIC. p. 565.
  • Chacel, Rosa nel 1980. Timoteo Pérez Rubio i los sus retratus del jardín. Mairil: Cátedra.
  • Colorado Castellary, Arturo nel 1991. El Museu del Plau i la Guerra Civil. Figueras-Ginebra 1939. Mairil: Museu del Plau.
  • Colorado Castellary, Arturo nel 2008. Huía i dessiliu del Arti. La odisea del Museu del Plau ena Guerra Civil. Mairil: Cátedra.
  • Hernández Nieves, Román nel 2003. Catálagu de pinturas del Museu delas Bellas Artis de Badajós. Badajós: Deputación Provincial. pp. 574-577.
  • Hernández Nieves, Román nel 2008. Alquisicionis, donacionis i depósitus 2007-2008. Badajós: Museu Provincial delas Bellas Artis. p. 14.
  • Hernández Nieves, Román nel 2012. Alquisicionis, donacionis i depósitus 2011-2012. Badajós: Museu Provincial delas Bellas Artis. pp. 28, 40.
  • Lebrato Fuentes, Francisco nel 1976. Pérez Rubio ena su pintura. Deputación Provincial de Badajós: Estitución Coltural "Pedro de Valencia".
  • Lebrato Fuentes, Francisco nel 1992. Palrandu d'Estremaúra con Azorín, Pío Baroja, Benavente, Juaquín Calvo Sotelo, Catón, Rosa Chacel, Ernesto Giménez Caballero, Rafael González Castell, César González Ruano, Antonio Juez, Aurora Lezcano, Vicenti Pastor, José María Pemán, Timoteo Pérez Rubio, Felipe Sassone, Juan Antonio Vallejo-Nágera. Muñoz Moya i Montraveta.
  • Mayans Joffre, Francisco José [diretol]1989-1992. Grandi ciclopedia estremeña. Méria: Edicionis Estremeñas. pp. 90-91.
  • Pérez Reviriego, Miguel nel 1996. Cien artistas d'Estremaúra. Badajós: Carisma Librus. pp. 122-123.
  • Pérez Segura, Javier nel 2012. Timoteo Pérez Rubio. Mairil: Hundación MAPFRE.
  • Pizarro Gómez, Francisco Javier nel 1998. Timoteo Pérez Rubio. Deputación Provincial de Badajós: Departamentu de Pubricacionis.
  • Saavedra Arias, Rebeca nel 2013. El patrimoñu artísticu español ena Guerra Civil del 1936 al 1939) – Política i ideología enas dos Españas. Nuversidá de Cantabria: Departamentu d'Estoria Moerna i d'Ugañu.
  • Sin autol nel 1974. Timoteu Pérez Rubio – Esposición deziembri del 1974 – Dereción General del Patrimoñu Artísticu i Coltural. Mairil: Comissería Nacional de Museus i Esposicionis. DL M 37907-1974.
  • VV. AA. nel 1996. Timoteo Pérez Rubio. Badajós: Museu Estremeñu i Iberualmericanu d'Arti Moernu.

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]