Vía dela Prata

Vía dela Prata
Tipu Carçá romana, yacimiento arqueológico y estructura arquitectónica romana
Catalogación bien de interés cultural
Prencipiu Emerita Augusta
Acabaeru Asturica Augusta
Sitación provincia de León (España)
Coordenadas 41°05′17″N 5°42′13″O / 41.088085, -5.703584

La Vía dela Prata era una calçá romana que travessava la Península Ibérica de sul a norti, uñíendu las cidáis romanas d'Augusta Emerita (ara mentá comu Méria) i Asturica Augusta (Ara mentá comu Astorga).

L'emportancia dela calçá dendi l'epoca romana hizu qu'el su recorríu volucionara colos siegrus en nuevus caminus i andilis, comu l'Otovía dela Prata, la Carretera del Puertu de Xixón al Puertu de Sevilla, o el Cenderu de Gran Corríu Ruta dela Vía dela Prata, i a vezis destendiendu-si ata las cidáis portuarias de Sevilla i Xixón.

Etimología[Edital | Editá'l códigu]

El nombri de Vía dela Prata es confussu, pues no hue mentau en origi comu Vía dela Prata ni hue criau o gastau comu vía pal porteu de prata. En su nombri d'ogañu es un nombri populal que volucionó colos siegrus. En epoca Andalusí era mentá col nombri árabi d'al-balāt (en estremeñu Pavimentu de piera, Caminu o Calçá), nombri común ena Península qu'á criau topónimus comu Albacete en castellanu, Alvalade en portugués o Albalat en catalán.[1] Es possibli que la prenunciación volucionara colos siegrus d'al-balāt a al-palat i al final al castellanu comu La plata (La prata) i alogu Vía de la plata (Vía dela Prata).

Otra ipótesis es que puei procedel del latín tardíu Calciata Delapidata o Vía Delapidata (Calçá o Vía púbrica enrollá (empedrada)) que púu volucional a calzada de-la-plata (Calçá dela-prata), anque tamién es discutiníu debíu a que las calçás romanas ahuera delas cidáis no eran empierás (con sílices o lápides) sino que gastavan gravilla assentá (glareae).[2][3][4][5] Tamién es possibli que Vía Delapidata tuviesi el sentíu de «Caminu marcau con miliarius» (del latín crássicu i medieval lapis, «piera miliaria»).[6][7]

Toas estas muacionis de prenunciá devierun bel-si produzíu enantis de 1504, quandu Cristobal Colón lo decumenta por primel ves comu La Plata (La Prata) nuna delas sus cartas, i alogu en 1507 por Antonio de Nebrija en latín comu dela Prata.

Est praeterea eiusdem Luistanig uia nobilissima: argentea vulgo dicitur ... Ea perducta est ab Emerita Augusta per Castra Caecilia Salmanticam usque, ubi primum in extima pontis parte incipit euanesceie .. . Inueniendi autem pedis mensurak ex milliario ...[8]

Fasis d'acupación - Estoria[Edital | Editá'l códigu]

Origi[Edital | Editá'l códigu]

El origi desti andil es inciertu. Se sabi que hue un caminu gastau dendi'l siegru VII e. de C. polos puebrus pre-romanus assitiaus al nor-ponienti dela Península (celtíberus, lusitanus...) pal comerciu de ganau i d'estañu, delas minas de ríu Tintu (ara provincia de Güelva), sujetas polos tartesius.[9]

Nel siegru II e. de C. duranti la conquista romana dela península, el caminu hue gastau polas tropas romanas pal avanci i conquista del norti dela Península. Nesta epoca, la seción entri las cuencas delos ríus Guadiana i Taju estavan baxu control romanu. Hacia el añu 80 e. de C., debíu al avanci delas tropas romanas nel norti dela península, la vía se destendió ata el Puertu de Bexar. Hue alogu desta epoca enque se hundarun lugaris comu Metellinum (angora Medellín), Castra Caecilia (junta Caçris) i quiciás Vicus Caecilus(Puertu de Bexar).[10]

Vea-si tamién[Edital | Editá'l códigu]

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. Jeromor (20 de Mayu de 2005). «Celtiberia.net v3.0 - Vía de la Plata - Biblioteca» [Vía dela Prata]. web.archive.org. Archivado desde el original el 4 de enero de 2012. Consultado el 16 d'Abril de 2023. 
  2. García Perez, Gillermo (1998). «La Calzada de Quinea del Cantar de Myo Çid'» (21). p. 12. Consultado el 16 d'Abril de 2023. 
  3. Juan Gil Montes (2004). «Vía Delapidata, Identificación de una carretera romana a través de la procedencia de los materiales» [Vía Delapidata, Etificación duna carretera romana por mé dela procedencia delos materialis]. Consultado el 18 d'Abril de 2023. 
  4. «Glosbe - Glarea». Consultado el 18 d'Abril de 2023. 
  5. «A Latin Dictionary» (en ingrés). Consultado el 18 d'Abril de 2023. 
  6. Jesús Rodriguez Morales (Deziembri de 1999). «ALGUNOS TOPÓNIMOS CAMINEROS Y LAS VIAS ROMANAS DE LA PENÍNSULA». Consultado el 18 d'Abril de 2023. 
  7. «A Latin Dictionary» (en ingrés). Consultado el 18 d'Abril de 2023. 
  8. «TRADICIÓ CLASSICA I HUMANISTICA A E.A. DE NEBRIJA, DE MENSURIS» (en catalán). 1987. p. 4. Consultado el 20 d'Abril de 2023. 
  9. «La Vía de la Plata: un camino empedrado que sigue cumpliendo su función dos milenios después». 8 de jullu de 2021. Consultado el 20 d'Abril de 2023. 
  10. «Vía de la Plata de Castilla y León». www.jcyl.es. Consultado el 28 de noviembre de 2023. 

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]