Epitetu

Dendi Güiquipeya

Debuju Epitetu

Epitetu [epiˈtetu] (en griegu Ἐπίκτητος, [epíktɛːtos]) hue un filósofu estoicu, unu los pensaoris mas enfruyentis el sigru I i II el Empériu Romanu.

Continius

[eital] Via

Epitetu tuvu nacéncia pa metá sigru I ena localiá frígia de Ierópoli (angañu conociu comu Pamukkale), siguramenti nel senu una família escrava.

De mu zagalinu, aballó a Roma i dengún datu abemus tocanti a la infáncia desti filósofu. Las primeras enteracionis que se tienin son ya de la su via moçu escravu el romanu Epafroditu, libertu el emperaol Nerón. Embaju Epafroditu, el huturu filósofu alcibió un tratu própiu dun escravu, anque tuvu ciertas libertais. Puu assestil a las licionis Musóniu Rufu, allina en Roma, de má que plontinu alquirió maera estoica.

S’inora quándu, pero a la final el su amu le conceyó la libertá. Endispués de bel deprendiu las ensiñáncias Musóniu, Epitetu hundó una escuela filosófica ena capital el Empériu lo suficientimenti emportanti comu pa encluilu entri los filósofus avientaus pol mó el decretu que sacó Nerón. Tuvu qu’ahuyil a Nicópoli, nel Épiru, ciá rezienti, andi hundó otra escuela que tuvu mucha nombreria ena Antigüeá. Zagalis i enteressaus ena matéria de tolos lugaris el Empériu acuian a oyel los endirguis en griegu de Epitetu. Allí leyia i intepretaba los testus los prencipalis estoicus la Vieja Estoa comu Crisipu u Cleanti.

No llegó a tenel família, anque poquinu enantis de moril sacó de la güerfandá al muchachu dun amigu i consiguió una mujel de cria. El su estilu via era mu sóbriu, sin lujus, ni estrebejilis, ni comoiais. Murió enantis de hazelsi emperaol Marcu Uréliu, entri el 120 i el 130, en Nicópoli.

[eital] Obra

Eición bilíngüi el Enchiridion, 1683.

Las dos obras prencipalis que se conselvan desti filósofu estoicu son el Ἐγχειρίδιον i las Dissertationes ab Arriano. Ambas i dos son produtus los apuntis del su discípulu Arrianu.

El Ἐγχεριδίον u Manualinu es un epítomi las Dissertacionis nel que de holma mu concissa i crara se espón los prencipalis prencípius que defendia el maestru. L’obrina vinia acompañá duna cartina-prólogu ena que a lo vistu Arrianu assiguraba la su autoria i que le eicaba el tratainu a un Messalinu paí. Pol desgrácia, essa carta no se conselva.

Alogu, las Dissertacionis son los apuntis que tinia Arrianu del su maestru i que plontinu, i sin el su premissu, escomençarun a andurreal paí. L’obra albarcaba ochu librus, de los que namás abemus quatru. Nellus s’arrecogi la dotrina Epitetu de holma chana, prencipalmenti aquellas cosas polas que campeaba el filósofu: comentárius engeniosus, senténcias, ironias, ec. Los quairus que pranta son de cordialiá, andi s’alvierti el umanismu i familiariá Epitetu enas sus crassis.

Estus escritus huerun de mucha emportáncia ena estória la filosofia i la literatura. A quien mas enfruyó nel su pensaeru hue a Marcu Uréliu, filósofu i emperaol Roma endispués de Antoninu Piu, quien lo conoció pol mó Rústicu.

[eital] Abreviaturas

Dalcuerdu con el Liddell-Scott, esti autol tien l’abreviatura Epict. del su nombri latinizau Epictetus. Las sus obras tienin velaquí estas abreviaturas:

  • Enchiridion: Ench.
  • Gnomologium: Gnom.
  • Fragmenta: Fr.

[eital] Bibliografia

  • Epicteto, Manual. Disertaciones por Arriano, trad. P. Ortiz García, Mairil, Gredos, 1982.
  • Liddell H., G., Scott R., A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.

[eital] Atijus


Estoicismu

Vieja Estoa: Zenon de Cítiu · Perseu · Aristó · Esferu · Erilu · Cleanti · Crisipu · Zenón de Tarsu · Crati de Malu · Diógeni de Babilónia · Apolodoru · Antípatru de Tarsu


Estoa Meya: Panéciu · Dárdanu · Nesarcu · Écatu · Posidóniu · Diódotu · Géminu · Antípatru de Tiru · Atenodoru de Caná


Estoa tardia: Séneca · Cornutu · Musóniu Rufu · Úfrati · Cleomedi · Epitetu · Ierocli · Sestu de Queronea · Rústicu · Marcu Uréliu · Apolóniu de Calcedónia


Guipal mas endirguis al tentu...

Herramientas presonalis