Marcu Uréliu
Dendi Güiquipeya
Marcu Uréliu [ˈmaɾku uˈɾelju] (en en latín Marcus Annius Verus Catilius Seuerus, [ˈmaɾkʊs ˈanːɪʊs ˈweːɾʊs kɶːˈtɪlɪʊs sɛˈweːɾʊs]) hue un filósofu estoicu i emperaol romanu el sigru II, el úrtimu los cincu güenus emperaoris. Hue el prototipu sábiu gubernanti.
Continius |
[eital] Via
[eital] Família
Marcu tuvu nacéncia endrentu la família los Ánius Verus, bicha de quartus i con agarris políticus. La família el pairi son del monicípiu d'Ucubi (ogañu Espejo), al sulesti Corduba i tinia tradición política entri los sus miembrus varonis. Su agüelu paternu hue el políticu Ániu Veru, quien trebajó de cónsuli nel 121 i nel 126 i de senaol, pol ordin Vespasianu i anduvu tamién ena pretura. Su pairi, de mesmu nombri Marcu Ániu Veru, trebajó de pretol i se casó con Domícia Lucila, quien rescrecia duna família la nueva aristocrácia que posseia frábicas lairillus de los que se bastecia Roma. La gelmana Domícia, Ánia Galéria Faustina se convoó con el emperaol Antoninu Piu i hue tamién, amás de tia, suegra Marcu Uréliu.
[eital] Nacéncia i primerus añus
Pocus endirguis dessistin tocantis a los primerus añus el filósofu. Se sabi de ciertu que tuvu nacéncia el 26 Abril el 121 quandu era cónsuli su agüelu Marcu Ániu Veru (el vieju). Se crió nun cortiju familial nel cotorru Céliu, andi vivian las famílias ricas de Roma. Un pal paí d’añus naci la su gelmana Ánia Cornifícia Faustina, hutura mujel Umídiu Quadratu.
Pol desgrácia, el pairi dambus a dos zagalinus enfeneció mentris trebajaba comu pretol, tuviendu Marcu Uréliu apeninas 3 u 4 añinus. S’acupó la custódia el agüelu Ániu Veru i des que l’espenó el iju se muarun pa la su mansión, junta el templu lateranu[1].
Allina de mocinu escomiença a recebil los primerus endirguis conos que el bisagüelu costeó sin arreparu[2] i prencipió a deprendel griegu, polo que el pilraeru pol esta luenga vinu dende la infáncia. Es anegóticu el hechu de que Marcu Uréliu palrara en griegu cona mairi, ca i quandu se derigia a ella. Ya de polos sus primerus añus se muestra un zagalinu sériu[3]. Pol mó el libru primeru la obra que queó, se tien conocéncia del ambienti en que se crió de muchachu: el portamientu pastueñu el agüelu[4], la religiosiá la mairi[5], el espiparru la educáncia el bisagüelu[6] i la nombreria i güena fama que le queó su pairi [7].
[eital] Estuyus joventú
La família puu pagali a Marcu Uréliu los mijoris profesoris. Era costumbri la epoca el no dil a las escuelas púbricas los moçus cuya família pia pagali una ensiñáncia privá en casa[8]. Assinque cuentó conos professionalis mas punterus enas divelsas ramas el conocimientu. Pol mé el libru I que sirvi de prólogu a los sus Revacaerus i la biografia ena Historia Augusta se conocin la huerça las pressonaliais que endirgarun al jovin Marcu.
Nel sabel literáriu lo enició un tal Uforión, siguramenti angún escravu griegu, bichu que comprementaria conos endirguis el cómicu Géminu (cómicu) ena adolescéncia. Con él deprendió el arti la comédia griega, el endonaeru i tamién el recitaeru. Andrón, músicu de professión, le deprendió las artis musicalis i matemáticas, antañu inseparabris, i los primerus escalahansus la geomatria.
Los prencípius la gramática i tamién la composición los deprendió de Alejandru el Gramáticu, a quien mandarun a buscal dende Frigia. De pa esta epoca, quandu tinia unus 11 añus se dis que mençó a revistil de filósofu i a portalsi comu tal. Ascuchó licionis de representantis las destintas escuelas oratória el empériu, sin cantealsi pol denguna en concretu. El oraol d’origin griegu Erodi Áticu le deprendió oratória. Endispués lo tuvu comu güen amigu. Con quien tamién hizu endispuesinu mu güena gavilla hue con Frontón, maestru retólica. Él quiju envereali nel caminu la retólica en paragi el su huturu comu emperaol, pero no hue escapás, pos prefirió la filosofia. Mantuvun professol i alunu albundosa correspondéncia de la qual abemus muchas muestras. A él le agraeci el beli ensiñau no el entrissenu la retólica, sino la alverténcia de cómu el puel i la tirania emputeci a los ombris[9].
Dionetu hue el su gran maestru, maestru de cosas utis pa la via de ca dia, comu el ejelcíciu corporal i los primerus endirgus filosóficus. Hue quien lo hurgaba al deporti i a la caça, ativiais en tó comparantis a las muelnas i cona que las joventuis antíguas se espaceaban. Tamién l’ensiñó debuju i portamientus el mó via gravi, al mó melital, sin grandis comoiais i con reziura[10]. Hue quien lo enició ansimesmu a la filosofia i lo que le resurtó mu valiosu: destinguil a los chalratanis de los verdaerus hablaoris.
Ara, quien mas asseñalarun el pensamientu i mó via Marcu Uréliu huerun los sus maestrus filosofia, prencipalmenti Rústicu. Pol mó de Rústicu, Marcu assumió el su huturu comu filósofu anque tuviessi que vivil de continu comu ombri púbricu enas sus briegas comu ejecutivu. Se margulló enas ensiñáncias el estoicu Epitetu, a quien muchu apreció i al que mienta en varias ocassionis ena su obra. Hue sin dua quien mas le infruyó, lo mesmu nel pensaeru que nel estilu. De Rústicu deprendió la moral rézia i reita el estoicu, comu él mesmu asseñala:
| Παρὰ Ῥουστίκου τὸ λαβεῖν φαντασίαν τοῦ χρῃζειν διορθώσεως καὶ θεραπείας τοῦ ἤθους | — Revacaerus I 6
|
Nessi mesmu passagi l’agraeci el belu desapartau de la retólica pa abraçal assín la filosofia i tamién el deprendeli a leyel desenreliandu el continiu i embebiéndusi dél, no a passal los ojus poncima las letras. Con Rústicu s’alvierti el trunfu el continiu sobri la holma, algu que tamién asseñalaria el própiu estilu los sus testus.
Pero tamién ubu dalgotrus filósofus las sus conferéncias. Quandu Antoninu Piu, les precuró a él i a Lúziu Veru a unus los mas notabris filósofus la epoca: Apolóniu de Calcedónia. Tamién contarun conas palramentas Sestu de Queronea, filósofu estoicu, sobrinu el celebri Plutarcu. A dambus a dos agraeci sel ombris de conduta rézia i güenus ejemprus moralis[11]. Tamién oyó las licionis de Catulu el estoicu i Atenódotu.
[eital] Via política de nuevu
Marcu Uréliu, anque a un plontu no se le tinia cómu el sucessol al mandu emperial, cuentó con una dobri via dende mu chiquinu: una política, comu tó ombri aristocráticu que se terciara, i otra embaju el techu familial, a la sombra los librus i ascucha los mas eminentis espertus la epoca.
Des que tuvu seis añus hata el dia la su muerti, Marcu anduvu agatiandu gracis políticus i hacinandu un haci títulus. Quandu apeninas tinia 6, Adrianu nomina a Marcu a engressal enos equites. Al sotru añu, con 7 añus, eá ena que quiziá empençara tamién la su educáncia, entra nel prestigiosu colégiu sacerdotal los sálius, huendu salius palatinus.
De que hizu los 15 recebi la toga viril, lo qual le supón margullilsi ena via política comu un ciaanu mas. El emperaol Adrianu, precurandu atijalu cona família el que tendria que bel siu el próssimu emperaol Éliu Cesa, lo prometi cona ija desti. Con tó i con essu el matrimoñu no siguió palantri, pos Éliu Cesa mueri de chopetón i Adrianu acoloca comu el su sucessol a Antoninu Piu, tiu Marcu Uréliu.
[eital] Embaju la proteción Antoninu
Dos añus dispués, nel 136, Antoninu adota a Marcu Uréliu i a Lúziu Veru, iju Éliu, endispués de la decisión Adrianu de siguil nel puel. Namás mueri el emperaol, el jovin Marcu Uréliu, ejecutandu el su encargu políticu, olganiza los juegus fúnibris i la apoteosi Adrianu, con gran acogia el púbricu, oviamenti. Dessa eá la su carrera política s’encisca de mou solprendenti. Con namás 17 añus, es hechu qüestol, seuir turmarum equitum romanorum, princeps iuuentis i participa de várius colégius sacerdotalis. Amás tamién es nombrau Caesar pol Antoninu, de los Urélius, quien densiguia vidu nél el próssimu sucessol. Marcu tuvu que mualsi el nombri i adotal el de Uréliu, queándusi assina Marcu Uréliu Antoninu. Pol esta epoca tien que mualsi a las dependéncias Adrianu, algu que no le petó albondu.
Conos endirguis el emperaol, Marcu escomiença a hazélsili familial las ativiais el mandu emperial. Pol suerti, tuvu güen paradima, pos Antoninu tuvu fama de sel güen i justu gubernanti i de sel religiosu i clementi (veleí el moti Pius). A él enos Revacaerus le eica una sérii agraecimientus i asseñala rehuertimenti las vertuis que tuvu Antoninu comu pressona i derigenti. Con tó, Antoninu no le didu potestá tribunícia ni proconsulal hata que no llevó unus nuevi añus de aprendizagi. A los 26 ya bia siu cónsuli pol dos vezis.
[eital] Marcu hunda una família
Nel añu 145 Marcu se convoa cona ija el emperaol, Faustina la Menol. Desti jeitu quean bien afechaus los cérculus familiaris sucessión. Faustina era prima carnal Marcu, pos la mairi daquella era la su tia Faustina la Mayol, gelmana Domícia. Las voas huerun mu sonás nel empériu, pos se llegó hata acuñal una monea conmemorativa i se didun donativus al puebru i al ejélcitu.
Con tó i con essu, la estória trata a la mujel de mou destintu a la que Marcu asseñala, pusiéndula de mujel fria. Tamién se l’acusó de bel participau ena conjura el general Avídiu Cásiu, anque essu está sujetu a destintas entepretacionis. A la escontra, Marcu agraeci beli caiu una mujel tan güena i cenzilla i amorosa. Más, con ella tuvu mas duna dozena ijus, tós arreconocius, pero de los que poquinus sobrivivierun. Quearun Ánia Urélia, Víbia Urélia Sabina i Cornifícia entri las hembras i de varón namás Cómou, quien le siguiria a él nel empériu. Cómou hue mellizu Antoninu, quien murió quandu namás tinia quatru añinus.
De que murió Faustina recebió tolas celebracionis correspondientis a una emperatrís.
[eital] Marcus Imperator
Nel añu 161 mueri Antoninu en Lori, andi tinia un cortiju particulal. Antinu d’espenal, Antoninu le queó dau el mandu i a la su ija Faustina. Marcu hue llamau altonci Imperator Caesar Marcus Aurelius Antoninus Augustus i sigún se hizu con tan artu cargu lo compartió con su amigu i quasi gelmanu Lúziu Veru, que muó tamién el su nombri Lúciu Cejóniu Cómou pol Imperator Caesar Lucius Aurelius Verus Augustus.
Dambus a dos ejelcierun el puel de holma equitativa junta el senau. La incompatibiliá caraiteris i la destinta naturaleza dambus regentis no impiyó qu’el empériu apencara conos destintus gabarrus que lo empatarataban. El própiu Marcu l’entriegó en matrimoñu a su ijina Lucila. Mala fama gubernaol tuvu Lúziu Veru quien mas que ejelcel el su puel s’eicó a dil de furriona en furriona de que aballó de Roma pa salienti, mentris que Marcu derigia la precupanti situación el empériu dende Roma, entri estuyu i estuyu.
[eital] Las guerras contra los partus
El chambu gubiernu prevocó que enos puebrus de la Armenia se produjieran nuevus conflitus. Vologesu III, rei partu, empón en Armenia un préncipi, Pacoru, anque la zona estuviessi controlá pol dos legionis pendientis del gubernaol Capadocia. Se enlió una batalla con tuvu comu conseqüencia la perda las terrenus arménius i de parti Siria i numirosas vias los melitaris que se hallaban pallí.
Anti tal pobrema, Marcu Uréliu s’atelmina pol mandal pallá el contingenti qu’andaba al cúdiu los arrayus conos gelmanus al mandu el general Estáciu Priscu mentris que en Salienti Avídiu Cásiu precura reolganizal las huerças abientis i Lúziu Veru ahila pa Siria con idea de derigil la custión. La verdá es que Lúziu passó el tiempu de charrangana en Antioquia si dil ensomalsi a la guerra enos quatru añus que duró. Nel 165, endispués de una sérii vitórias al mandu Avídiu Cásiu, la situación s’apazígua i Lúziu Verru güervi pa Roma. El senau le da el títulu de Particus a Lúziu pol vencel a los partus i Marcu es llamau Imperator pol tercel vezi.
[eital] Contautus con China
Una de las conseqüéncias que tuvu el bel venciu a los partus hue el logral un passu siguru a las regionis mas orientalis conocias. S’abrió una ruta pol Golfu Pérsicu hata topal China i embajás huerun mandás pallá. Unas crónicas chinas la epoca mientan a Marcu Uréliu con el nombri de An-Tum, anque las rutas abiertas no huerun de mucha freqüéncia, pola alejación i la poca sigurança que abia.
[eital] Las guerras contra los puebrus el norti
Se barruntaba la desinquietú los puebrus el norti i las fronteras no estaban bien assigurás dende tiempu á. Arrancarun los conflitus nel 166 i durarun hata el 180 a lo largu los arrayus danubianus. Se vidun nel enfrentamientus destintas tribus norteñas, comu los quadus, dende siempri uñius a los marcomanus, los sármatas, ermundurus, yazigus, vitovalus i lombardus. Más, el libru que sirvi de prólogu a los Revacaerus acaba cona frasi Τὰ ἐν Κουάδοις πρὸς τῶ Γρανούᾳ “Pa entri los quadus, junta Gránua”.
El cagaçu i la precupación en Roma huerun talis de que los marcomanus assitiarun Aquilea nel 167 que Marcu Uréliu tuvu qu’acuyil a un ritu espurechamientu del que no se jechaba manu dende el 399 e. C., el lectisternium. Entri el 169 i el 170, cona muerti Lúziu Veru i las correspondientis honras fúnibris, Marcu Uréliu tuvu que aballal pa Roma, momentu que aprovecharun los marcomanus pa abançalsi sobri los arruinacaus ejélcitus. A ellus s’ajuntarun puebrus romanizaus tiempu á, comu los sequanus i los belgas pa pola Galia.
Las vitórias sobri aquellus puebrus en alantri huerun enteosas i rebalizas i ná puyerun assigural de ciertu, llegandu a arcançal los arrayus Macedonia i Graecia. Situación entrincanti que duró hata el 173, quandu várius ejélcitus emperialis runcharun contra los marcomanus i en 175 contra los yazigus huendu escapás de hazelus repriegalsi. Desti jeitu se filmarun trataus pas pol duración de tres añus (175-178).
[eital] Gorpi dau pol el general Avídiu Cássiu
El general Avídiu Cássiu que bia hechu una estrordinária labol enos runchaerus contra los orientalis, en viendu el perigru que se recechaba Roma, s’alevantó cona idea de hazelsi cona parti oriental el empériu. Aquí es andi se cuenta la traición pol parti la mujel Marcu Uréliu, Faustina, pos se dis ena Historia Augusta que conocia las entencionis el general, de mois que no hizu ná pa impiilu, entri otras cosas pol beli llegau enteracionis de que su mariu bia muertu.
Pero la sublevación poquinu duró, pos los própius ombris Cássiu lo matarun i cuertánduli la cabeça se la llevarun a Marcu Uréliu, quien bia aballau pa Antioquia de que s’enteró del casu. Pero pol vezi castigal u achacinal a los que estaban enliaus ena trama, el emperaol se muestró compassivu, quijiendu entendel las concausas de semejanti alevantamientu. Hue endulgenti cona família Cássiu i ordenó que embaju dengún conceutu s’ensurtara a dengunu los sus miembrus.
[eital] Úrtimus añus
La pas que filmarun conos marcomanus i quadus s’eschangó, quiziá pola incapaciá destus puebrus de cumpril conos mandaus los romanus. Los conflitus atoñarun nel 178 i derivarian en nuevas guerras hata el 180, añu en que murió el emperaol. Una mijinina enantis la su muerti, Cómou acui al norti con ideas de tajal definitivamenti el pobremas conos marcomanus i quadus. Pero el pairi tinia pensau[12] bel acontinau las guerras hata rendilus, puyendu acopral nuevus terrenus al empériu i buscal, a la final, la ansiá pas romana, decisión que comunicó al su iju enantinu de dal la boqueá i que, a la escontra, desobeeció.
El 17 Marçu el 180, Marcu Uréliu espena endispués duna larga malotia que l’afetaba al vandul, siguramenti, canci estómagu[13]. La Historia Augusta[14] dis que Marcu Uréliu se despii ligeramenti del su iju, no huera sel que le contagiara, polo que puyera belsi tratau de pesti, malotia que dende las guerras contra los partus se bia destendiu pol tol empériu. Tinia 58 añus. Pol mó el Senau i el puebru romanu, Marcu Uréliu hue devinizau i decretarun tolo correspondienti a tal onol: arcu trunfal, estauta oru nel Senau, templu, artal i saceldotis.
[eital] Obra
Marcu Uréliu a passau a la estória las letras pol bel queau una las obras mas ralas de las que la estória s’á dinau a que sobriviviera, los Revacaerus.
[eital] Títulu
El títulu la obra es compricau, pos enos manuscritus que Guillelmu Silandru d’Asburgu saca dun códici palatinu le da el nombri de Tὰ εἰς ἑαυτὸν “Las cosas pa sigu mesmu”. Dende altoncis las traducionis a las destintas luengas l’án dau títulus comu Meditaciones[15], Soliloquios o Reflexiones morales[16], The Meditations[17], To Himself[18], His conversation with himself, Thoughts… En estremeñu acontinandu cona tradición ispana, lo entitulamus Revacaerus.
[eital] Estória
Dende que Marcu Uréliu queó escrita esta obra, probabrimenti quandu andaba de campaña contra los marcomanus i los quadus sigún filma nel acaberu el primel libru, l’obra hata tiempus muelnus á tiniu poca acogia pol parti el púbricu i los especialistas.
Al pocu de moril el emperaol, autoris comu Dión Cássiu u Erodianu mientan estas obras enos sus escritus. Un sigru endispués, ya nel IV, Temístiu, refiriéndusi al testu marcurelianu lo llama Almonicionis. Pa essi mesmu sigru ain enteracionis en Urelianu Vitu i ena ya citá Historia Augusta.
No se güervin a tenel endirguis al tentu los Revacaerus hata el primeru el sigru X, quandu el obispu Cesarea, Areta, nuna carta los mienta.
Ya nel sigru XVI, nel 1558, Andrés Gesneru saca la primel eición el testu emprentá, con tradución latina, pol pitición de Conrau. A esta eición le suceerian otras rempressionis.
En 1626 apaici una eición ludunensi qu’umenta los marru que arrastraban las anterioris eicionis, hata que pol fin, en 1643 Mericu Casaubón espubrica una eición cudiá tamién nel griegu original i cona tradución en latín.
En 1652 sal una eición en Cambridge, enriquecia con variantis, comentárius i testus apellaus, a cargu de Thomas Gataker, hundamental pal entendieru mas concretu la obra Marcu Uréliu.
En Oxford hizun una eición tamién grecolatina en 1680.
Enas eicionis mas muelnas, a partil el sigru XX, campean la hecha en Belles Letres (con tradución francesa) pol A. I. Tannoy en 1925 i la ossoniensi en 1944 pol A. S. L. Farquharson, en dos volúmin, una con testu i tradución ingresa i otru con un ricu comentáriu.
[eital] El testu los Revacaerus
Lo primeru que llama l’atención es sin dua el hechu de que Marcu Uréliu escrebiera una obra prenamenti en griegu, con un continiu tan íntimu, nun momentu en que el Estau se diba barrumbandu pol pesu las destintas curturas i pensamientus qu’albarcaba i prehisaba un ajuntamientu que se precuraba pol mé la pas. Los motivus son mas simpris: Marcu Uréliu era coscienti de que la luenga la filosofia pol esceléncia era el griegu, anque llevaran dende Cicerón un caminu bastanti largu andau eno tocanti a la capaciá el latín pa despressal el pensaeru filosóficu. Pero el filósofu-emperaol no miraba los testus ni de Cicerón ni de Séneca, sino a los grandis filósofus que mas l’infruyerun pol mó el estoicismu i las ensiñáncias los sus tantus professoris, que son velequí Eraclitu, Sócrati i Epitetu, prencipalmenti.
De Sócrati apañó al muelu ombri moral i conseqüenti, pero de Eraclitu i Epitetu bichó la holma de comunical el pensaeru, la física pol parti Eraclitu i el mas puru estoicismu de Epitetu. Lo mesmu unu qu’otru eran griegus i en griegu escribierun. I el holmatu de Eraclitu hue el aforismu i el de Epitetu mas de lo mesmu, prencipalmenti nel Enchiridion. Veleí que los estuyosus enquairin la obra el emperaol entri la escritura aforística u bien entri el géniru los hypomnemata u notas pressonalis.
L’obra se devii en dozi librus, anque no dessisti un atiju craru entri unas partis i otras. Namás está crara la destinción entri el libru primeru i el restu l’obra. El primel libru, a mou de prólogu, se compón de una retahila agraecimientus a las pressonas que mas enfruyerun ena su via, dende familiaris mas allegaus hata maestrus, amigus, el própiu emperaol Antoninu Piu i a los própius diosis.
S’inora si los pensamientus qu’espón dessa maea huerun escritus con un propósitu u no. Angunus arreparan ena possibiliá de belus escritus comu manual pal su iju Cómou, anque lo mas siguru es que los escrebiera aspécii notas i cavildacionis própias pa sigu mesmu, sin idea de espubricación. Otrus estuyosus opinan que prehisamenti pol mistériu de sel notas, tuviessi en menti una obra mas olganizá i mijol redautá de cara al púbricu, anque tó essu son conjeturas.
[eital] Estilu
Los Revacaerus son escritus nun estilu eminentimenti antirretólicu, cosa estrordinária nuna epoca andi la holma medraba pol cima el continiu. Marcu Uréliu ahuyia de tó tipu retólicas, algu que le vinu dau pol su professol Rústicu. Anque essu no senifica que descúdii la espressión, tuviendu periodus bellus i gastandu metáforas, que, anque preteneçan al repertóriu tradicional estoicu, son verdaeraementi sugerentis. Las uariationes son albundosas, pos la repitición temas l’obriga a la varieá holmas, repitición, pol otra parti, justificá pol valol dotrinal.
[eital] Abreviaturas
Sigún el Liddell-Scott, esti autol recebi la abreviatura M. Ant. del su nombri latinu Marcus Antoninus.
[eital] Anégotas
- Cierta ves qu’andaban honrandu al dios Marti nel colégiu sálius, Marcu Uréliu con 7 u 8 añus namás, hundeandu cona corona comu era costumbri entri los miembrus sálius a la estauta el dios la guerra, la suya hue a cayel encimita la cabeça Marti. Esti hechu hue agurau comu que aquel zagalinu abria de sel emperaol.
- El emperaol Adrianu lo enmotó Verissimus, pola serieá i reziura el jovin Marcu Uréliu, pol altoncis de nombri Ániu Veru.
- Con onzi añinus ya escomençó a revistilsi de filósofu.
- En I 14 confiessa belsi encuajinau muchas vezis pol mó del su maestru Rústicu, pero que grácias a los diosis el assuntu no llegó a las manus.
- Marcu Uréliu hue un prohundu anticristianu, llegandu a hurgal las repressionis contras los prencipalis núclius cristianus el empériu, comu aconteción en Lugdunum (ogañu Lyon) en 177.
- Pa cubril conos gastus que suponian engrossal los frentis el ejélcitu con un mayol númiru efetivus (entri los que se hallaban escravus i gladiaoris), tuvu que vendel gran parti el mobiliáriu paláciu.
- Comu melital no tuvu mucha fortuna. En diendu de reconocimientu tuvu la mala folla de que le hundearan conas hondas enemigas i un alabán peñuscus vinun sobri él i la escassina escorta que gastaba.
- Hormi acababa una batalla diba al campu a asestil a los herius i a compaecel a los muertus.
- Marcu Uréliu le iju a la su mujel Faustina que lamentaba no bel piu ejelcel su cleméncia pa impiil la muerti el general Avídiu Cássiu, a quien matarun los sus própius ombris pol rebeyalsi contra el empériu i querelsi queal cona parti oriental.
- Contra la su via escassina en lujus i el su pensaeru, quandu Faustina murió se la honró con tó tipu cerimónias, estautas oru i apoteosi, pitición hecha pol él mesmu al Senau.
- Marcu Uréliu rechaçó a la gelmana Lúziu Veru comu esposa de que murió Faustina, no quijiendu dali madrasta a los sus ijus.
- Atorgánduli títulus a Cómou, Marcu Uréliu tinia la idea de que ejaria de portalsi de manera desvergonçua. El efeutu hue tolo contráriu: Cómou se ensoberbeció, llegandu a aviental a tol pressonal que le tinia dau el pairi pa la su proteición i conseju.
- Erodianu trasmiti el supuestu disculsu parenéticu a Cómou que su pairi le prenunció poquinu enantis de enfenecel.
- Hizun a Marcu Uréliu pressonagi de fición en destintas obras. En literatura, destaca la novela Mémoires d’Hadrien, la escrebiora Marguerite Yourcenar. Nel cini es memorabri la pinicla The fall of the Roman Empire, andi Alec Guinnes encarna el pressonagi Marcu Uréliu. Amás apaici ena soná pinicla Gladiator, cuyu papel lo representa Richard Harris.
[eital] Referéncias
- ↑ Historia Augusta, uita Marci, VII.
- ↑ M. Ant. I 4.
- ↑ Vita Marci, II 1.
- ↑ M. Ant., I 1.
- ↑ M. Ant., I 3.
- ↑ M. Ant., I 4.
- ↑ M. Ant., I 2.
- ↑ M. Ant. I 4.
- ↑ M. Ant., I 11.
- ↑ M. Ant., I 6.
- ↑ M. Ant., I 18, 19.
- ↑ Vita Marci, XXVIII 1.
- ↑ Dión Cassiu, 71 33.
- ↑ Vita Marci, XXVIII 8.
- ↑ Es títulu que le da Gabaudán pa la su tradución i la huerça las traducionis hechas en castellanu.
- ↑ Sigún Díaz de Miranda.
- ↑ Títulu la eición J. Collier.
- ↑ Pol Rendall.
[eital] Bibliografia
- Marco Aurelio, Meditaciones, ed. Fco. Cortés Gabaudán i M. J. Rodríguez Gervás, Mairil, Cátedra, 2001.
- Marco Aurelio, Soliloquios o Reflexiones a sí mismo, trad. i not. J. Díaz de Miranda, Güenus Airis, Austral, 1947.
- Liddell H., G., Scott R., A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.
- Marcus Aurelius Antoninus, τὰ εἰς ἑαυτόν, ed. A. S. L. Farquharson, Oxford, Clarendon Press, 1944, vol. I.
[eital] Atijus
- Frasis Marcu Uréliu (en castellanu).
- Meditations, tradución G. Long (en ingrés).
- Marcu Uréliu, ena IEP (en ingrés).
- Τὰ εἰς ἑαυτόν (original en griegu).
- Marci Antonini imperatoris commentarium quos ipse sibi scripsit (en latín).
[eital] Véasi tamién
- Eraclitu.
- Epitetu.
- Estoicismu.
- Faustina la Menol.
- Faustina la Mayol.
- Marcu Ániu Veru (el vieju).
- Marcu Ániu Veru.
- Rústicu.
- Sócrati.
| Estoicismu | |
|---|---|
|
Vieja Estoa: Zenon de Cítiu · Perseu · Aristó · Esferu · Erilu · Cleanti · Crisipu · Zenón de Tarsu · Crati de Malu · Diógeni de Babilónia · Apolodoru · Antípatru de Tarsu
|
|