Eta

Dendi Güiquipeya

Alfabetu griegu
Α α Alfa Β β Beta
Γ γ Gama Δ δ Delta
Ε ε Éssilun Ϝ ϝ Digama
Ζ ζ Zeta Η η Eta
Θ θ Teta Ι ι Yota
Κ κ Capa Λ λ Lambda
Μ μ Mi Ν ν Ni
Ξ ξ Xi Ο ο Omicron
Π π Pi Ϻ ϻ San
Ϙ ϙ Copa Ρ ρ Ro
Σ σ Sigma Τ τ Tau
Υ υ Ípsilon Φ φ Phi
Χ χ Khi Ψ ψ Psi
Ω ω Omega Ϡ ϡ Sampi
Alfabetu griegu





Nombri la sétima letra el alfabetu griegu.

El su nombri en griegu antíguu era ἦτα [ɛ̂ːta] i en muelnu ήτα ['ita].

La mayúscula es H i la menúscula es η.

Esta letra rescreci de la aspiración fenícia ḥēt. N’escrecionis premitivas cumu la del vasu Dipilón (s. VIIIu) s’empreaba esta letra cumu marca l’aspiración. El griegu, endispuesinu, inovó nel destinguieru gráficu las cantiais vocálicas polo que empreó esta letra pa represental la cantiá larga del timbri vocálicu mediu /ɛː/.

De la devisión desta letra pola su metá apaició en epoca tardia los espritus griegus. De la metá gocha el espritu rúspiru () i de la derecha el suavi (᾿).

El dialeutu hónicu-áticu alquirió una nueva η rescrecienti la . Esti cambeu supusu morfolohicamenti una declinación en η mentris los demás dialeutus tinian : κεφαλή < κεφαλά̄̄.

Pol fenóminu el yotacismu, esti fonema hue volucionandu a pocu a pocu a /i/ de mó i maea que nel griegu atual representa el fonema vocálicu /i/: χρήση ['xrisi].

Nel sistema numiral griegu, la eta es 8 (η´) i 8000 ().


[eital] Bibliografia

  • Berenguer Amenós, J., Gramática griega, Barcelona, Bosch, 200237.
  • Liddell, H. G., Scott, R., A Greek-English lexicon, Oxford, Oxford University press, 19969.
  • Lejaune, M., Phonétique historique du Mycénne et du Grec ancien, París, Klinsieck, 1972.
  • VV. AA., Νεοελληνική γραμματική, Atenas, Οργανισμός Εκδοσέως διδακτικών βιβλίων, 2005.
  • VV. AA., Griego moderno para filólogos clásicos, Atenas, Ediciones Nefeli, 1999.
Herramientas presonalis