Teta

Dendi Güiquipeya
Alfabetu griegu
Α α Alfa Β β Beta
Γ γ Gama Δ δ Delta
Ε ε Éssilun Ϝ ϝ Digama
Ζ ζ Zeta Η η Eta
Θ θ Teta Ι ι Yota
Κ κ Capa Λ λ Lambda
Μ μ Mi Ν ν Ni
Ξ ξ Xi Ο ο Omicron
Π π Pi Ϻ ϻ San
Ϙ ϙ Copa Ρ ρ Ro
Σ σ Sigma Τ τ Tau
Υ υ Ípsilon Φ φ Phi
Χ χ Hi Ψ ψ Psi
Ω ω Omega Ϡ ϡ Sampi
Alfabetu griegu




Teta es el nombri la novena letra el alfabetu griegu.

El su nombri en griegu antíguu era θῆτα [thɛ̂ːta] i en moernu θήτα ['θita].

Esta letra rescrei del alfabetu feníciu tēth. Es l’única de las consonantis llamás aspirás que procei del alfabetu norsemíticu. En latín esta letra hue trascrita comu th: Thetis (gr. Θέτις).

Representava en griegu antíguu al fonema consonánticu oclusivo dental sordo aspirau /th/: θάλασσα [tha̋lassa]. Por lenicion, esti fonema ya en epoca emperial, escomiençó a prenuncial-se comu una consonanti fricativa /θ/, prenunciacion que es la que sobrevivi: θάλασσα ['θalasa].

Nel sistema numeral griegu, la θ representa al 9 (θ´) i al 9000 ().

Comu símbolu fonéticu, endrentu el API, representa al fonema consonánticu fricativu entredental sordu /θ/.

Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

  • Berenguer Amenós, J., Gramática griega, Barcelona, Bosch, 200237.
  • Liddell, H. G., Scott, R., A Greek-English lexicon, Oxford, Oxford University press, 19969.
  • Lejaune, M., Phonétique historique du mycénien et du grec ancien, París, Klincksieck, 1972.
  • VV. AA., Νεοελληνική γραμματική, Atenas, Οργανισμός Εκδοσέως διδακτικών βιβλίων, 2005.
  • VV. AA., Griego moderno para filólogos clásicos, Atenas, Ediciones Nefeli, 1999.