Badajós (Monicipiu)

(Rederigíu dendi Badahó)
Badajós
Entidad subnacional



Bandera

Escudo

Coordenadas 38°52′49″N 6°58′31″O / 38.880277777778, -6.9752777777778
Capital cidá de Badajós
Entidad Monicipiu d'España y Ciá
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 1470 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 185 m s. n. m.
Puebración (2023)  
 • Total 150190 hab.
 • Densidá 102,17 hab/km²
Huso horario UTC+01:00
Código postal 06001–06012
Prefijo telefónico 924
Patrono(a) José de Nazaret
Sitio web oficial

Badajós (IPA [bɑːˈɦɔ], Badajó en baxuestremeñu, Badajoz en castellanu i oficialmenti) es una ciá española assitiá nel suroesti la Península Ibérica, a orillas de Guadiana, unta Portugal. Es la capital de la província omónima, i al mesmu tiempu, el mayol i mas puebrau núcliu urbanu d'Estremaúra, con 145.257 abitantis (2007). El su climi es oceánicu continental con ibielnus frescus (cona meya 13,9° de máissima i 3,2° de ménima en Eneru), i vranus calurosus (entri 34,3° i 17,0° de meya en Húliu), con máissimas asolutas que superan los 40° tolos añus (45,0° el 1 Agostu de 2003). La su economia se sostriba nel setol selvícius, en huendu gran enlaci comercial pal suroesti la Península Ibérica.

Estória[Edital | Editá'l códigu]

Badajós hue hundá nel 875 pol reberdi mulaín Ibn Marwan, inque los primerus asentamientus umanus pahin arremontalsi pala prestória.

Golia dela Praça Alta de Badajós.

Afroreció una próspira ciá aina, siendu la mas emportanti hundá rondaenti polus ispanuárabis. Tuvió periús d'endependéncia, cumu la epoca na cuala la gobielnarun los Marwan, u la de los reinus taifas. A la epoca la primel Taifa preteneci la Torri d'Espantaperrus, d'orihin almuai i pranta otugonal, costruiu en 1169.

La Taifa de Badajós chegó a sel la mas estensa entri tolas taifas la península. Nu solu albarcaba Estremaura, sinu tamién una güena palti Purtugal, encluius Lisboa i los arrayus con riu Dueru.

Reinus de Taifas ena península Ibérica pal 1030

La ciá hue conquistá pol Afonsu IX, rei de Lión, el 19 Marçu el 1230.

Aluspues de pasal un periú d'ecaéncia, nel cual la ciá se queó desanhelá, Badajós tuvió una renacéncia pol mé la su condición de ciá rayana.

Dendi la ciá salió Felipe II en 1580 p'apellalsi Portugal, inti nel cualu la corti se muó pa Badajós, ondi espenó la reina Ana d'Áustria.

Dendi 1580 hata 1640 la auséncia e guerras hazi afrorecel la ciá e nuevu.

Nuevaenti, la ciá s'atopó con un periú e guerras. Primeru, la guerra e Restauración Portuguesa, i endiespues, la guerra e Sucesión española. En dambas las dos alcibió numerosas hiendas i aseyus. Pol esti motivu la ciá nu tien grandis eificius que s'enhieltasin nel tiempu. En cámbeu, amus eredáu las soberanas murallas del complehu abaluartau d'estilu Vauban que recadaban la ciá.

Duranti la Guerra d'Endependéncia Española, ya nel sigru XIX, la ciá paeció tres aseyus: nel primeru, Baddajós hue tomá —pol primel vezi ena su estória— polos francesis. El segunderu hue chegau polas tropas aliás i prevocó la Batalla e l'Albuera. Nel terceru, en 1812, las tropas ingresas arrecuperarun la ciá, enliándusi a arrepañal en trevehil aluspués la toma.

El acaberu el sigru XIX i el esmiençu el sigru XX es una etapa de gran crecimientu e Badajós. S'aconllegarun destacaus trebahus d'arquitetura nel centru la ciá; Se criarun barrius estramurus (San Fernandu i San Roqui), i se pranteó el esgalaçu el recintu amurallau, hechu que nu izria a acontecel hata 1931 con el abrieru e tres hochis.

Duranti la Guerra Cevil, Badajós hue tomá veintiochu dias endispués del prencipiu el alevantamientu melital, aluspues la Batalla e Badajós. Cola conquista la ciá, la trupi alevantá pú comunical la su palti norti cola palti sul.

Aluspués la guerra, la ciá acontinó creciendu con rimu albondu hata la decaa e 1960, epoca e grandis migracionis p'algotras rehionis españolas i algotrus paisis uropeus. Duranti las décaas siguientis, la ativiá económica predominanti e la ciá volucionaria endi el setol primariu al terciariu.

En Noviembri de 1997, una riá estrumpió várias barriás, prevocandu la muerti de vintidós presonas.

Uguañoti Badajós es la ciá mas grandi i dinámica la Comuniá Estremeña, con un ária d'enfruéncia superiol al millón i meyu d'abitantis, i liera la su economia.

Climi[Edital | Editá'l códigu]

Badajós tini un climi meiterráneu continental con enfruencia alántica, pol mé la celcania la costa purtuguesa.

Los ibielnus son suavis, con ménimas que ralaenti bahan los 0°, i los vranus son calurosus, con máissimas qu'en ocasionis superan los 40°. La temperatura máisima la estória se dió el 1 d'Agostu e 2003 con 44,8° nel oservatóriu e Talavera la Rial i 45,0° nel de l'Univelsiá.

Tantu la umeá comu los vientus son reucius. Nu ostanti, alicuandu apaici ñebla.

Climugrama e Badajós (Talavera la Rial)

Economia[Edital | Editá'l códigu]

El setol selvícius es el dominanti ena ciá. El comélciu otiei vezerus la província i e Purtugal, en 2006 s'inaguró una nueva estalación la Estitución Ferial (IFEBA) unta el arrayu e Caya.

Tamién arrepresenta un emportanti ñú e comunicacionis con el pais vizinu, pandi está previstu la costrución duna Pratahorma Lohística i la chegá el tren d'Arta Velociá pal 2010.

La ciá cuenta mesmaenti con un aerupuertu, assitiau a 14 qm de la ciá, Paláciu e Congresus i parqui d'óciu i d'atracionis (Lusiberia).

Lugaris d'enterés[Edital | Editá'l códigu]

Monumentus[Edital | Editá'l códigu]

  • Puerta Palmas
  • Puenti Palmas
  • Alcaçaba Badajós
  • Torri d'Espantaperrus
  • Catedral de Badajós
  • Recintu abaluartau de Badajós
  • Praça Arta
  • Parqui de Castelal
  • Hiralda de Badajós
  • Paláciu e Congresus de Badajós
  • Estitución Ferial Badajós


Museus[Edital | Editá'l códigu]

  • Museu Estremeñu i Iberuamericanu d'Arti Contemporaniu, MEIAC.
El MEIAC arrehunta colecionis d'artistas españolis, purtuguesis e iberuamericanus.
Hue inaugurau el 9 e mayu e 1995. El eificiu está assitiau nel solal pol detrás la Carci Previntiva i Correcional de Badajós, de la que previvi el su eificiu cerculal, qu'a la su vezi iba siu costruiu a meyuu los añus cincuenta sobri el recintu dun baluarti melital d'ogañu, del sigru XVIII, hucheau Huerti e Pardaleras.
  • Museu e Bellas Artis
Assitiau unta la Praça la Soleá.
  • Museu la Ciá "Luis de Moralis"
Costruiu sobri la supuesta casa el pintol barrocu, repasa amenaenti l'estória la ciá endi los sus orihinis. Emprescindibri vesitalu pa diquelal l'estória i el presenti e Badajós.
  • Museu Arqueulóhicu Provincial
Assitiau endrentu la mayol alcaçaba d'Uropa, el Museu Arqueulóhicu contieni pieças d'induabri enterés. El eificiu que l'alberga, el Palaciu el duqui e Féria, es una alaha muehal del sigru XVI.
  • Museu Catedralíciu
Assitiau ena Catedral de San Húan, de singulal horma e hortaleça. El su interiol sorprendi sobri tó pola riqueça e las pieças i pol componenti estóricu que tinin.
  • Museu Taurinu
Assitiau nel centru la ciá, arrecohi cartelis, afotus i ohetus del mundu taurinu.

Festivalis de cini[Edital | Editá'l códigu]

Ca añu se celebran diversus festivalis de cini:

  • Festival Ibéricu de Cini: el FIC es un festival de cortumetrahis vinius de tola Península Ibérica, qu'audecha celebralsi nel Teatru López de Ayala. En 2006 celebró la su 12a eición.
  • Festival Entrinacional de Cini Gay Lésbicu d'Estremaura: festival de temática gay-lésbicu que tien una las sus sés en Badajós. En 2005 hue la su 8a eición.

Antruejus i giras[Edital | Editá'l códigu]

  • Antrueju de Badajós
  • Féria San Juan
  • Gira la Vilgin de Bótoa
  • Gira de San Isidru
  • Almossasa Batalyaws

Pressonajis Ilustris[Edital | Editá'l códigu]

Los oríginis del astrunauta Miguel Ángel López Alegría están ena ciá; en 1995 cosigu nel tresbordaol Columbia un fasímil del libru de Ordinanças e Badajós.

Barrius de la ciá[Edital | Editá'l códigu]

Los prencipalis barrius de Badajós son:

  • La Pas
  • Valdipasillas
  • Uerta Rosalis
  • San Roqui
  • Santa Marina
  • Pardaleras
  • San Fernandu
  • Cascu Antigu
  • Antoñu Domingues
  • De LLera
  • Las Vaguás
  • Coradón de Jesús
  • Las Moreras
  • Cerru e Reyis
  • Suerti e Saavedra

Ciais helmanás[Edital | Editá'l códigu]

Guipa tamién[Edital | Editá'l códigu]

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]


Comarca Tierra de Badajós

Monicipius: Abuquerqui  · L'Albuera  · Badajós  · Guadiana  · La Coosera  · Pueblu-Nuevu de Guadiana  · San Vicenti d'Alcántara  · Talavera la Real  · Val-de-La-Calçá  · Villal el Rei

Pedanías: L'Alcaçaba  · Alvarau  · Balboa  · Xévora  · Novelda de Guadiana  · Sagrajas  · Val-de-Botua  · Villa-Francu de Guadiana.

Guipal mas endirguis al tentu...