Val-de-La-Calçá

Nesta página se gasta una ortografía destinta ala que normalmenti se gasta ena Güiquipedia.
Val-de-La-Calçá
Entidad subnacional

Coordenadas 38°53′23″N 6°42′05″O / 38.889722222222, -6.7013888888889
Capital Valdelacalzada
Entidad Monicipiu d'España
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 32,4 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 186 m s. n. m.
Puebración (2023)  
 • Total 2762 hab.
 • Densidá 85,25 hab/km²
Huso horario UTC+01:00
Código postal 06185[1]
Sitio web oficial

El monicipiu de Val-de-la-Calçá [bɑl̪delakɑl̟ˈθɑː(en castellanu i oficialmenti Valdelacalzada) s'encuentra ena provincia de Badajós, Estremaúra, en vera dela antigua calçá romana que unía Emerita Augusta con Olissipo. Costitúi unu delos prencipalis nuclius urbanus de Las Vegas Baxas de Guadiana.

Estoria[Edital | Editá'l códigu]

Enas tierras despropiás delas fincas de La Vara, La Rueda, Los Carneriles, La Rabúa [2] i El Condao de Torre-Fresno escomençó la estoria de Val-de-La-Calçá. Estas fincas son los ecus delos pequeñus assentamientus prerromanus i romanus que datan d’epoca baxu-emperial, uillæ de las que s’án hallau abondosus restus en tol términu monicipal i delos que tamién ain en ambas márgin de Guadiana comu son las de [[Torre-Águila (villa romana|Torre-Águila) en Montiju, La Vega en La Puebla o [[El Pesquero (villa romana)|El Pesquero) en Pueblu-Nuevu.

La zona ena que s'assitia angañu la Val-de-La-Calçá hue bandeá pola uia que acollerava Emerita Augusta cona costa lusitana. La cercanía'l ríu que, sigún las estimacionis, al reol los sigrus II-III d. C. colava renti dela actual Puebla de la Calçá, i la presencia d'esta importanti vía comunicacion dio lugal a que afrorecieran múltipris uillæ pola comarca dendi Emerita ata lo que es oi Portugal siguiendu el cursu'l ríu.

Val-de-La-Calçá tuvu nacencia en otubri del añu 1948[2], comu primel frutu urbanu la Reforma Agraria i el Pran Badajós enas tierras Las Vegas Baxas de Guadiana ala pal que Val-d'Ivia lo hue enas Altas. Sedría el proyetu pilotu dentre una larga serii de puebrus que compondrin la huerça los nuclius pobración ena comarca. Tras d'él, prencipiarun Guadiana, L'Alcaçaba, Pueblu-Nuevu de Guadiana, Novelda de Guadiana, Sagrajas, Xévora, Val-de-Botua, Villa-Francu de Guadiana, Balboa, Alvarau, Guaxira, Lácara i Barbañu. Se ligió comu lugal un terrenu llanu, a escassus 3 km de largu del ríu Guadiana, entre los arroyus de La Cabrilla i Val-de-Lobus.

El primel asentamientu colonus hue enos barraconis, un puebrau provisional dispuestu en simetría a mó de campamentu milital, andi los primerus vareñus proceentis d'Estremaúra —prencipalmenti dela provincia pacensi d'otras zonas d'España hizun la su vida hata la entriega las casas.

La primel fasi la costrución el puebru aconteció entre 1949 i 1951, encluyendu un total de 100 viviendas i el centru cívicu. Ena segunda fasi (1952-55) se costruyerun un total de 213 viviendas, los edificius púbricus i el I. N. C. i ena tercel fasi (1954-60) s’alevantarun 100 viviendas d'obreru i las casas aislás.

En esti periodu hormación el puebru, el general Franco lo vesitó por tres vezis, destacandu la vesita d’otubri el 1956 ena que s’inaguró oficialmenti el Pran Badajós.

Una década dispués, en 1969, el préncipi Juan Carlos vesitó tamién el lugal.

En 1957 se hundó la primel coperativa agrícola del puebru, la "Cooperativa Nuestra Señora de los Remedios", que más tardinu se llamó "Cooperativa Agrícola de los Colonos de Valdelacalzada", resultandu la coperativa d'agora "Caval". En 1996 la Revista de información técnica y económica le da el nombri de «la cooperativa líder en Extremadura». Dispués de sel el motol económicu dela zona centru dela comarca, pola su mala gestión cayó en quiebra i concursu d'acreeoris, truxiendu la ruina ala huerça las familias valviensis.

Tras del enormi campeu que ancançó la localidá entre los añus 80 i primerus delos 90, el día 27 d’abril de 1993, Val-de-la-Calçá alquiel el títulu de Monicipiu, endependizandu-si assín del ayuntamientu de Badajós.

Economía[Edital | Editá'l códigu]

La economia la villa es sobritó agropecuaria. No estanti, ogañu, tras la venta de numerosu ganau -prencipalmenti bovinu i ovinu-, la plática totalidá los valviensis se dedican al cultivu'l campu.

El cultivu prencipal es el del frutal -cirgüelus, natarinus, maracotonerus i peralis-. De Val-de-la-Calçá s'esporta a lugaris de toa Uropa las destintas variedais de cirgüela, natarina i maracotón, siendu huenti engressus la localidá. Tamién se manufaturavan en Caval frutas procedentis d'Andaluzía.

Otrus cultivus reguedíu son los del tomati, el maís i en menol medía el melón i la sandia. Cultivus d'iviernu son las bróquilis i las cebollas.

Ogañu está en processu desarrollu un polígonu ena zona sul el puebru que cuenta ya con numerosas navis dedicás al setol el automobi, la eletriciá, la costrucion i, prencipalmenti, la fruta.

Lugaris d'interés[Edital | Editá'l códigu]

Centru cívicu[Edital | Editá'l códigu]

El centru cívicu está compuestu por La Praça al reol dela qual se disponin otras praças menoris comu la del Mercao i la de San José. El destraci hue obra el arquitetu José Borobio. En La Praça s’alevantarun, junta'l ayuntamientu i la igresia, la casa'l meicu, las casas maestrus, la taona i la primel taverna'l puebru. Estus edificius s’encuentran compuestus por pórticus d’arcus de meyu puntu hormandu galerías con a estilu las praças los puebru viejus estremeñus. Pórticus comparantis ain ansimesmu en Balboa, Guadiana i L'Alcaçaba.

Los prencipalis edificius son el Ayuntamientu, la Igresia i la Casa de Coltura. Tantu'l ayuntamientu comu la igresia pertenecin ala primel fasi costrución el puebru, mentris que la casa de coltura es de criación moerna.

  • Ayuntamientu

El ayuntamientu costitúi el modelu arquitetónicu que uvu de siguil-si enos demás puebrus colonización, destacandu ena su fachá los arcus de meyu puntu i la presencia la estauta llamá El colonu en recuerdu los primerus pobraoris el lugal. A meyaus de 2009 empençarun unas obras pa reponel i ampial tol edificiu consistorial, conservandu la su fachá lantera[3], obras que alargarun ata metá de 2012.

  • Igresia

La igresia, que acebi el nombri de Sagrá Familia, quea canteá la su fachá pala del ayuntamientu, al estremu sul la praça. Sobresal el granu del bastiol la puerta assín comu la torri'l campanariu que franquea la igresia ala gocha ciscalá ena parti baxera por un meyurrelievi de San Isiru. En el su interiol sobresal la cúpula el altal mayol, una bóveda ojival de 7,5 × 7,5 m sin zimbra, obra d’arbañilería talaverana. En el su interiol descansa sobri un hornichi el imagin la Virgin Mairi, en onol ala qual se celebran las fiestas d'otubri.

  • Casa de Coltura

La Casa de Coltura hue inagurá el 7 hebreru el 1996 por anteriol presienti la Junta Estremaura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra. La primitiva biblioteca s'enhallava ena Sección Femenina del Frente de Juventudes, ena Ronda Saliente. No es ata mediaus la passá década quandu por contribución la Junta, s'encetarun las obras pal actual edificiu. Las rezientis rehormas d’engrandamientu acabarun cona antigua casa'l meicu permitiendu gozal duna biblioteca más ampia i un salón d’actus más despaciosu.

Los pinotis, abrevaerus i huentis[Edital | Editá'l códigu]

Son los restus que quean del passau ganaeru la localidá. Hechus de piera de granu dela comarca de La Serena, maestrus de Quintana i Santa Marta lavorearun esta piera pa dal horma alos elementus que adornan las prencipalis callis i praças del puebru.

Son de tres tipus, pinotis (aspecii chitus, la mayoría agora sirvin pa ahital las parcelas o andan tiraus en el ríu), abrevaerus (angunus en bastanti mal estau, sin áugua) i huentis. Los prencipalis s'assítian en La Praça, La Praça'l Mercao, La Praça San José, La Praça'l Pilal, calli La Luna, Montiju, Ronda'l Norte i El Poniente.

Cortijus[Edital | Editá'l códigu]

Los cortijus son los mas crarus testimoñus delos origin el puebru.

Fachá la capilla el Cortiju Bonitu

Junta la localidá, se halla el que le da nombri a los abitantis el puebru, el cortiju La Vara. La Vara albarcava las antiguas hesas de Metidos de la Vara i Satisfolla de Hoces. Dela despropiación las sus tierras nació Val-de-La-Calçá comu nucliu urbanu. Ogañu, repuestu ena su estrutura interiol comu salón de boas, el nuevu cortiju La Vara conserva los sus espetacularis jardinis románticus del XIX gracias alos qualis recibi tamién el nombri de El Cortijo Bonito, i tamién una polía capilla. En el jardín entre la vivienda i las dependencias del patiu ain varias lápidas latinas. En el propiu patiu ain restus de colunas de marmu.

Unus poquinus quilometrus direción pa ponienti s'encuentran por esti ordin los cortijus de: La Rueda i Sarteneja la Chica. Siguiendu la mesma tipología, destaca el de La Rueda que igualmenti conserva los sus jardinis i la su capilla.

En parti de salienti está el grandi cortiju de La Rabúa, cuya hesa acupava quasi que la quarta parti del términu del puebru. Tien una arquitetura mu destinta alas delos cortijus dela zona, con grandis ventanas i destensu jardín. Al reol s'án encontrau restus de granu i herramientas prerromanas.

Ahuera el términu monicipal s’enhalla El Condao de Torre-Fresno. A mó de fortaleza, en Torre-Fresno s'alevanta una linda torri que sirvi de palomal, visibli dende la carretera que uni Montiju con Badajós (C-537), dos pequeñus torreonis en el su estremu sul con el escúu el condau arrendandu ala Puerta Palma pacensi i varius cachus del liençu'l antiguu muru que lo arroeava.

El Molinu d'Isidru[Edital | Editá'l códigu]

Junta la parti que llaman La Barca s'encuentra un molinu harineru en mu buen estau de conservación. Se conduran angunas muelas i el muru la pesquera. Cola reforestación dela ribera de Guadiana, el molinu queó incultu i las raízis los ucalitus i las çarças amenazan con derrotá-lu definitivamenti. Esti molinu uvu de sel aprovechau polos cortijus de Los Carneriles i La Rabúa, assín comu polos vezinus de La Puebla deque'l molinu de Xerés se esbarrumbara.

L'alamea[Edital | Editá'l códigu]

Alamea el ríu ena zona La Isla baldía

. L'alamea, ogañu quea namás que la del ríu, pos la que arroeava la localidá se taló. La fin del'alamea o bosqueti era la de protegel delos vientus el caseríu valviensi assín comu tamién de proporcional terrenu pa edifical. Dau que'l puebru diva creciendu ena su vertienti oesti -ondi andava l'antigua alamea-, esta hue cediendu terrenu ata perdel-si del tó. La composición l'alamea'l puebru era más que ná d'ucalitus, acipressis, moreras i choperas. Alo largu d'esta alamea s'enhilavan parti delos monolitus que hormavan el uia crucis, lamentablimenti tamién perdíus. Namás se conservan ogañu hincaus unus pocus acipressis ena parti sul.

L'alamea'l ríu la costitúi la repuebracion arvus no autóctonus dela margin de Guadiana correspondienti al términu de Val-de-la-Calçá. La vegetación típica de gamassonis, tamuja, tabúa, juncus, çarzas, atarfis, lloronis i áramus se supusu a poquinu a pocu cola puesta d'ucalitus foriatus i chopus. La venta las tierras que cogin la alamea'l ríu alas impresas de grava á provocau que enos últimus añus un porcentagi altíssimu la massa forestal se talara pala escavación de hoyas d'estración de piera, se çalearan las numerosas charcas naturalis i la morfología la orilla'l ríu esprimentassi una dehormación importanti.

En ogañu, cola costrución duna acampá, duna orilla pesca ena parti denominá "La Barca", assín comu'l acondicinamientu dela Charca'l Infierno se está homentandu el númiru las actividais en el ríu, comu la pesca, romerías i acampás.

Fiestas[Edital | Editá'l códigu]

Las prencipalis fiestas de Val-de-La-Calçá [4] son:

  • San Isidru (15 Mayu)

Ata ai escassamenti un par d'añus, esta fiesta se celebrava comu feria. Ogañu la fiesta cobra el su antiguu sentíu romeru, hiziendu-si los festejus con cantis i bailaus tradicionalis estremeñus, caldereta i juegus ena acampá nueva.

  • El Día La Endependencia o Día La Tortilla (27 Abril)

Comu comemoración la endependencia'l puebru al respetivi de Badajós, ca 27 Abril se celebra ena praça el Día La Tortilla. En ella, tras el discursu'l siñu Alcaldi, se realiza una furriona cola comía (tortillas i ibéricus) que aportan los vezinus el puebru.

  • El Pilal o fiestas la Virgin Mairi (12 Otubri)

Son las fiestas mas sonás del puebru. Se celebran en onol a la Vilgin Mairi con una feria. Vezinus de tolos puebrus dela zona s'acercan a vel o correl las popularis vaquillas.

No es propiamenti una festividá, pero rezientimenti, con motivu la froración los arvus frutalis, el Ayuntamientu junta la Universidá Populal organiza rutas i actividais camperas pa ahinchonal el turismu ena localidá. La colocación en el 2007 de dos miraoris, unu junta El Muro i otru en el El Paxarito, á permitíu que genti de tolos lugaris la región que acuía a vel el espetáculu primaveral puyera almiral las ectarias i ectarias de rosa i brancu dendi cierta altura. Con estas celebracionis, tamién llevan unus añus hiziendu-si un festival folclóricu con tamborilerus i grupus estremeñus de bailaus.

  • Festividais de Semana Santa i Las Navidais

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

Bibliografía[Edital | Editá'l códigu]

  • Traver Vera, Á. J., Historia cotidiana de Valdelacalzada: Badajós, 1998.

Guipa tamien[Edital | Editá'l códigu]

Atijus[Edital | Editá'l códigu]


Comarca Tierra de Badajós

Monicipius: Abuquerqui  · L'Albuera  · Badajós  · Guadiana  · La Coosera  · Pueblu-Nuevu de Guadiana  · San Vicenti d'Alcántara  · Talavera la Real  · Val-de-La-Calçá  · Villal el Rei

Pedanías: L'Alcaçaba  · Alvarau  · Balboa  · Xévora  · Novelda de Guadiana  · Sagrajas  · Val-de-Botua  · Villa-Francu de Guadiana.

Guipal mas endirguis al tentu...