Coria
Coria | |||
---|---|---|---|
| |||
![]() Cória | |||
Nombri oficial | {{{nombri_oficial}}} | ||
País | ![]() | ||
Comuniá Autónoma | Estremaúra | ||
Provincia | Caçris | ||
Provincia | Caçris | ||
Comarca | {{{Comarca}}} | ||
Ciá | {{{monicípiu}}} | ||
Códigu postal | 10800 | ||
Superfícii | 103 km² | ||
Altitú | 280 msnm. | ||
Largol | 68 km a Caçris | ||
Puebración | 13 101 ab. (2012) | ||
Gentiliciu | Cauriensi Corianu | ||
Ríus | Alagón | ||
Página web | www.coria.org | ||
Coria, muy noble y muy leal Ciudad de Coria, (mu nobli y mu leal Ciá de Coria), es una ciá i monicipiu dela provincia de Caçris, Estremaúra (España). Cuenta con 13.101 abitantis (INE 2012).
Continius
Arrayus del términu monicipal[eital | eital coigu]
El términu monicipal de Coria, con 103 km² de superfici, arraya con:
- Calçailla i Guiju de Coria al norti.
- Morcillu al esti.
- Portaji i Torrojoncillu al sul.
- Casangomi i Casillas de Coria al oesti.
Demografia[eital | eital coigu]
Volución demográfica la ciá e Cória | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1991 | 1996 | 2001 | 2007 | ||||||||||||||||
11.108 | 11.900 | 12.086 | 12.767 |
Estoria[eital | eital coigu]
La nacencia[eital | eital coigu]
No se conoci la fecha dela hundación de la ciá de Coria, si bien, la fertiliá las riberas de riu Alagón premitiria una mu temprana ocupación, viéndu-si alcuentrau materialis líticus del periodu achelensi antigu (300.000 eC).
Un primel assitiamientu acontinau á queau decumentau con el puebru vettón, d'estirpi celta, que alreol los sigrus VIII-VI eC assitió la su capital ena antigua Caura.
El mundu romanu[eital | eital coigu]
Cola conquista romana, alreol el sigru I eC, pol ordin del consul Quinto Cecilio Metello Pío, el asentamientu pasa a llamalsi Castrum Cecilium Cauriensis, antecedenti la posteriol Caurium, monicípiu estipendiáriu que, nel Bahu Empériu, lograria la ciaania romana, encuairau nel Conventus Emeritensis de la província Lusitánia.
Caiu el Empériu, alreol del sigru V, Cória pasó a puel los bárbarus, renaciendu aluspués cumu núcliu emportanti el reinu ispanu-visigou e Toleu, momentu nel que, si nu enantis, s'estituia la sé episcopal cauriensi (el 589 firma las atas del III Concíliu e Toleu Jaquintus, Episcopus cauriensis).
La edá meia[eital | eital coigu]
Cola envasión musulmana, tras el 711, l'antigua Caurium pasa a llamalsi Qüriya, siendu ohetu, a lo largu e mas de dos sigrus de runchas entri musulmanis i cristianus, hata la su definitiva reconquista pol Rei e Lión Alfonsu IX. Anque nun primel momentu se conhorma cumu ciá e rialengu, ena que se reistaura la sé episcopal, las runchas nobiliárias a partil del sigru XIV, con el debilitamientu el puel rial, asiahará a Cória bahu el puel nobiliáriu, cabeça el Condau el mesmu nombri, en favol de la familia Solís que posteriolmenti enahenaria el entítulu a los Álvarez de Toleu (1472), encorporándusi cumu marquesau a la Casa d'Alba.
Conquista americana[eital | eital coigu]
Pola emportáncia sociu-económica i el creciu númiru d'abitantis colos que contaba Cória nel sigru XVI, lóhicu es que colabutasi con un emportanti númiru los sus abitantis al proyeutu conquistaol i coloniçaol del Nuevu Mundu. Dalcuerdu con el Pbro. Vicente Navarro del Castillo, 73 naturalis de Cória saloan pa Indias nel sigru XVI. Sin embargu, angunus mas que nu apaicin enas listas la Casa de Contratación de Sevilla, i que pol anguna razón emportanti (la mayol parti pol sel horçaus conversus) abaldonarun España en aquellas fechas.
Entri esus presonahis que nu apaicin nel listau oficial, tenemus a Antonio de Naveros, un eficienti serviol púbricu que se desempeñó en Veneçuela cumu veeol i contaol rial i tinia al su cargu la fiscaliçación oficial cuandu aquel territóriu estaba bahu el domiñu los Welser, banquerus alemanis i prestamistas que remediaban las arcas de la Corona en tiempus de Carlus I.
Coria Moerna i Contemporánea[eital | eital coigu]
Dendi esi momentu Coria se dirá sumiendu en lentu cibarru e sigrus, con angún sobrisartu polas runchas con Purtugal duranti el sigru XVII i la Guerra d'Endependéncia nel sigru XIX. Ya nel sigru XX, enos añus 60, pol decisión d'unu los sus obispus, Manuel LLopis Ivorra, se treslaa la sé e fatu a Caçris, costituyéndusi la nueva Diócesis de Cória-Caçris, manteniendu nominalmenti la Cátedra Diocesana en Cória. Polo demas, la ciá entri finalis del sigru XX i prencípius del sigru XXI trata d'arrecuperal parti el su antigu esplendol.
Pressonajis ilustris[eital | eital coigu]
- Antonio de Naveros (1500-1552), huncionáriu rial en Veneçuela.
- Beata María de Jesús Ruano Gutiérrez (1616-1666), terciária franciscana, conocia cumu la "La sabihonda e Cória".
- Honorio María Sánchez de Bustamante (1896-1965). Hiju adoptivu. Sacerdoti de vía santa. Está emprencipiau el procesu pa la su beatificación y canonización.
- Rafael Sánchez Mazas, escrebiol i pulíticu el sigru XX. Ministru sin cartera nel primel gobielnu nacional i Presienti el Patronatu el Museo del Prado.
- Rafael Sánchez Ferlosio, escrebiol i ensayista. Prémiu Cervantes.
Atijus[eital | eital coigu]
Azetuna | Аceúchi | Aldigüela´l Xerti | Cachorrilla | Calçaílla | El Carcavosu | Casa'n-Gomis | Casillas de Coria | Ceclavín | Coria | Galisteu | El Guiju | El Guijitu | Holguera | Güélaga | Montermosu | Morcillu | Pescueça | Portaji | Portoçuelu | El Pozuelu de Çarçón | Ríu-Lobus | Torrojoncillu | Valli-Obispu | Villa'l-Campu | Çarça-la-Mayol |