Coria

(Rederigíu dendi Cória)
Coria
Entidad subnacional


Escudo


Ubicación de Coria
Coordenadas 39°58′55″N 6°32′14″O / 39.981944444444, -6.5372222222222
Capital Coria
Entidad Monicipiu d'España
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 103,46 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 280 m s. n. m.
Puebración (2023)  
 • Total 12166 hab.
 • Densidá 117,59 hab/km²
Gentilíciu

Cauriensi

Corianu
Huso horario UTC+01:00
Código postal 10800[1]
Sitio web oficial

Coria, muy noble y muy leal Ciudad de Coria, (mu nobri i mu leal Cidá de Coria), es una cidá i monicipiu dela provincia de Caçris, Estremaúra (España). Cuenta con 13.101 abitantis (INE 2012).

Arrayus del términu monicipal[Edital | Editá'l códigu]

El términu monicipal de Coria, con 103 km² de superfici, arraya con:

Demografía[Edital | Editá'l códigu]

Volución demográfica dela cidá de Coria
1991 1996 2001 2007
11.108 11.900 12.086 12.767

Estoria[Edital | Editá'l códigu]

La nacencia[Edital | Editá'l códigu]

No se conoci la fecha dela hundación de la cidá de Coria, enque la fertilidá las riberas de riu Alavón premitiría una mu temprana ocupación, uviéndu-si alcuentrau materialis líticus del periodu achelensi antigu (300.000 eC).

Un primel assitiamientu acontinau á queau decumentau col puebru vettón, d'estirpi celta, que alreol los sigrus VIII-VI eC assitió la su capital ena antigua Caura.

El mundu romanu[Edital | Editá'l códigu]

Cara norti dela Muralla romana de Coria, recostruyía aluspués la reconquista dela cidá.

Cona conquista romana, alreol del sigru I eC, por ordin del cónsul Quinto Cecilio Metello Pío, el assentamientu passa a mental-si comu Castrum Cecilium Cauriensis, antecedenti dela posteriol Caurium, monicipiu estipendiariu que, nel Baxu Emperiu, lograría la cidadanía romana, enquairau nel Conventus Emeritensis dela provencia Lusitania.

Cayíu el Emperiu, alreol del sigru V, Coria passó a poel delos bárbarus, renaciendu aluspués comu nucliu emportanti del reinu ispanu-visigou de Toleu, momentu nel que, si no enantis, s'estituyera la sé episcopal cauriensi (el 589 firma las atas del III Conciliu de Toleu Jaquintus, Episcopus cauriensis).

La edá meya[Edital | Editá'l códigu]

Cona envasión mosulmana, tras el 711, l'antigua Caurium passa a llamal-si Qüriya, huendu ojetu alo largu de mas de dos sigrus de runchas entri mosulmanis i crestianus, hata la su definitiva reconquista pol Rei de Lión Afonsu IX. Manque nun primel momentu se conhorma comu cidá de rialengu, ena que se reistaura la sé episcopal, las runchas nobiliarias dendi'l sigru XIV, col encaimientu del poel rial, assiajará a Coria embaxu'l poel nobiliariu, cabeça del Condau del mesmu nombri, en favol dela familia Solís que mas alantri enajenara el entítulu alos Álvarez de Toleu (1472), encorporándu-si comu marquesau ala Casa d'Alba.

Conquista americana[Edital | Editá'l códigu]

Pola emportancia sociu-económica i el crecíu númiru d'abitantis conos que contaba Coria nel sigru XVI, lógicu es que colavutara con un emportanti númiru delos sus abitantis al proyeutu conquistaol i colonizaol del Nuevu Mundu. D'alcuerdu col Pbru. Vicente Navarro del Castillo, 73 naturalis de Coria aballarun pa Indias nel sigru XVI. Muellu quixieri, angunus mas que no racean enas listas dela Casa de Contratación de Sevilla, i que por anguna raçón emportanti (la huerça d'ellus pol mé de sel horçaus conversus) abaldonarun España en aquellas fechas.

Entri essus presonagis que no apaecin nel listau oficial, tenemus a Antonio de Naveros, un eficienti serviol púbricu que se desempeñó en Veneçuela comu veol i contaol rial i tinía al su cargu la fiscalización oficial quandu aquel territoriu estava embaxu'l domiñu los Welser, banquerus alemanis i prestamistas que remediavan las arcas dela Corona en tiempus del emperaol Calru I.

Coria Moerna i Contemporánea[Edital | Editá'l códigu]

Catedral de Coria.

Dendi essi momentu Coria se dirá çumiendu en lentu cibarru de sigrus, con angún sobrisartu polas runchas con Purtugal duranti el sigru XVII i la Guerra d'Endependéncia nel sigru XIX. Ya nel sigru XX, enos añus 60, pol aterminación dunu los sus obispus, Manuel LLopis Ivorra, se múa la sé de fatu a Caçris, costituyéndu-si la nueva Diócesi de Coria-Caçris, condurandu nominalmenti la Cátedra Diocesana en Coria. Polo demás, la cidá entri acaberus del sigru XX i prencipius del sigru XXI trata d'arrecuperal parti del su antigu esplendol.

Pressonagis anombraus[Edital | Editá'l códigu]

  • Antonio de Naveros (1500-1552), huncionariu real en Veneçuela.
  • Beata María de Jesús Ruano Gutiérrez (1616-1666), terciaria franciscana, conocía comu la "La sabihonda de Coria".
  • Honorio María Sánchez de Bustamante (1896-1965). Hiju adotivu. Sacerdoti de vía santa. Está emprencipiau el processu pala su beatificación i canonización.
  • Rafael Sánchez Mazas, escreviol i políticu del sigru XX. Menistru sin cartera nel primel gobiernu nacional i Presienti del Patronatu del Museo del Prado.
  • Rafael Sánchez Ferlosio, escreviol i ensayista. Premiu Cervantes.

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. Worldpostalcodes.org, código postal n.º 10800.

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]


 
Monecipius dela comarca Vegas del Alagón
Azituna | Аceúchi | Aldigüela´l Xerti | Cachorrilla | Calçaílla | El Carcavosu | Casangomi | Casillas de Coria | Ceclavín | Coria | Galisteu | El Guiju | El Guijitu | Olguera | Uélaga | Montermosu | Morcillu | Pescueça | Portagi | Portoçuelu | El Pozuelu de Çarçón | Ríu-Lobus | Torrojoncillu | Valli-Obispu | Villa'l-Campu | Çarça-la-Mayol