Inu d'Estremaúra
L'Inu d'Estremaúra hue pubricau nel Boletín Oficial del Estau númiru 210, de 2 de Setiembri de 1985. La letra es de José Rodríguez Pinilla i la música de Miguel del Barco Gallego.[1]
Letra el inu[Edital | Editá'l códigu]
En castellanu (oficial)[Edital | Editá'l códigu]
Nuestras voces se alzan, nuestros cielos se llenan de banderas, de banderas verde, blanca y negra. Extremadura patria de glorias. Extremadura suelo de historia. Extremadura tierra de encinas. Extremadura libre camina. Nuestras voces se alzan, nuestros cielos se llenan de banderas, de banderas verde, blanca y negra. El aire limpio, las aguas puras, cantemos todos: ¡Extremadura! Gritemos todos en libertad: ¡Extremadura tierra de paz! Nuestras voces se alzan, nuestros cielos se llenan de banderas, de banderas verde, blanca y negra. Extremadura, alma. Extremadura, tierra. Extremadura de vida llena. Nuestras voces se alzan, nuestros cielos se llenan de banderas, de banderas verde, blanca y negra. |
Traución al estremeñu[Edital | Editá'l códigu]
Las muestras vozis se arçan, los muestrus cielus s'enllenan, de banderas, de banderas verdi, branca i negra. Estremaura, pátria de grórias. Estremaura, suelu d'estória. Estremaura, tierra d'enzinas. Estremaura, libri ahila. Las muestras vozis se arçan, los muestrus cielus s'enllenan, de banderas, de banderas verdi, branca i negra. El airi límpiu, las áuguas puras, cantemus tós: Estremaura! Gañitemus tós en libertá: Estremaura tierra de pas! Las muestras vozis se arçan, los muestrus cielus s'enllenan, de banderas, de banderas verdi, branca i negra. Estremaura, alma. Estremaura, tierra. Estremaura, de via enllena. Las muestras vozis se arçan los muestrus cielus s'enllenan, de banderas, de banderas verdi, branca i negra. |
Guipai tamién[Edital | Editá'l códigu]
Huentis[Edital | Editá'l códigu]
- ↑ Comunidad Autónoma de Extremadura (2 de septiembre de 1985), Ley 4/1985, de 3 de junio, del Escudo, Himno y día de Extremadura (null null), pp. 27714-27717, consultado el 17 de enero de 2023.