Coltura d'Estremaúra

Dendi Güiquipeya
Estremaúra está assitiá en España, peru tien arrayu con Purtugal i á recebíu enfrugencias lionesas, castellanas i portuguesas.

La coltura d'Estremaúra o coltura estremeña tien las sus raízis ena enfrugencia delos destintus puebrus qu'án pasau por estas tierras.

Arti[Edital | Editá'l códigu]

Arquitetura[Edital | Editá'l códigu]

Estoria[Edital | Editá'l códigu]

La puenti d'Alcántara, de costrución romana.

Estremaúra sufrió una romaniçación compreta i los romanus dexarun la su huélliga nesta tierra con numerosus exemprus arquitetónicus comu el teatru, i l'anfiteatru, calçás, puentis comu la puenti d'Alcántara i aguadutus comu los de Cornalvu, San Lázaro i los Milagrus.[1]

Dela presencia islámica en Estremaúra quean entavía restus comu las alcaçabas de Méria,[2] Caçris, Trugillu[3] i Badajós,[2] el castillu de Montemolín[2] i el castillu dela sierra de Castellar.[2]

Alcaçaba de Méria.

L'arti mudejal tien angunas representacionis ena comunidá, comu el craustru del Monesteriu de Tentudía,[4] las galerías porticás mudéjaris del santuariu dela Virgin de l'Ara[5] o l'Ilésia de Nuestra Señora dela Conceción de Granja de Torrehermosa,[5] es un exempru de torri-fachá mudejal. Tamién ain torris-fachá mudéjaris enas parroquias de Santa Olalla, en Puebra la Reina i de Santa María de Gracia, en Palomas.[6]

Castru mudéjal del Monesteriu de Tenudía, en Badajós.

Debíu ala presencia los musulmanis en Estremaúra, l'arti románicu no tien mucha representación ena comunidá, solu el tardurrománicu,[7] mayolmenti en zonas baxu control de l'Orden de Alcántara.

Portá románica dela basílica de Santa Ulalia en Méria.

El prencipal exempru de románicu en Estremaúra es la Catreal Vieja de Prasencia,[7] que prencipió a costruil-si a caberus del siegru XII u prencipius del XIII i hue acabijá nel siegru XIV. Sotrus templus románicus ena provincia de Caçris son las ilesias de Hoyus i Alcántara (ena provincia de Caçris). Ena provincia de Badajós s'asseñalan l'ilesias de Santiagu i San Martín en Medellín, la basílica de Santa Ulalia en Méria i l'ilesia de Santa María del Castillu en Abuquerqui.[7]

La concatreal de Santa María de Caçris es un exempru de trasición entri el románicu i el góticu. Tien dos portás góticas, i bóvedas de crucería gótica.[Nessecita huenti]

Concatreal de Caçris.
La Catreal de Coria es un exempru de góticu de trasición, con añidíus praterescus i barrocus (la torri-campanariu).

Angunus exemprus del arti góticu en Estremaúra son la catreal nueva de Prasencia, la de Coria i la de Badajós. Otrus exemprus son los castillus d'Abuquerqui, Granaílla i Coria, las portás delas ilesias de Villafranca delos Barrus i el craustru del monesteriu de Yusti.[8]

El góticu caberu estremeñu se desenroó entri los añus 1490 i 1525 con caraitiris acomparantis a sotrus qu'aparecin nel restu la península. Recebi enfrugencias del arti islámicu comu el gastu del ladrillu.[9]

Angunus exemprus d'arquitetura dela Renacimiencia son l'ilesia parroquial d'Azituna, cona solución de piera ena capilla mayol.[9] En Orellana la Vieja se gasta el ladrillu comu material de costrución i en l'ilesia Logrossán, Pedro de Ybarra gasta la piera pa'hazel una bóveda de demensionis menumentalis.[9] Sotrus exemprus son el templu parroquial de Guareña, hechu por Rodrigo Gil de Hontañón; i el templu de Santa María de Broças, con tripri navi.[9]

Angunus exemplus d'arquitetura barroca estremeña son l'Ilesia de San Bartolomé en Jerés delos Caballerus, cona su torri d'estilu barrocu del siegru XVIII, l'Ermita la Salú, en Caçris, un exempru de Barrocu del siegru XVIII,[10] el Conventu de Santa María dela Parra, l'Oratoriu de San Pedru Alcántara i l'Ilesia de San Bartolomé en Jerés delos Caballerus, los tres decraraus Bienis d'Interés Coltural.[10]

D'estilu neocrássicu i academicista es l'ilesia parroquial de Santa Amalia, construyía entri 1831 i 1837.[11] D'estilu estoricista es el palaciu de Cijara, assitiau en Herrera del Duqui, i construyíu en 1873.[12]

El moernismu allega tardi a Estremaúra. Un exempru es el Casinu de Prasencia, proyetau a prencipius de 1905. Ai qu'asperal ata 1910 pa vel sotrus exemprus, anque con sotra enfrugencias, i reduzíus a fachás comu la casa del Arrabal en Campanariu.[13]

Vegaviana es un exempru de puebru de colonización.

En Badajós s'asseñala la Casa Álvarez, ena praça dela Soledá, prencipiá en 1914 i acabijá nel 1915, proyetá por Adel Pinna Casas.[13] Sotrus exemprus es el edificiu conocíu comu Las Tres Campanas, encargau a Luis Ramallo en 1899. Tamién s'asseñala el edificiu conocíu comu Garaje Pla, ogañu el Colegiu Oficial d'Avogáus, obra d'Adel Pinna firmá en 1921 pol arquitetu Manuel Martínez.[13]

Exemprus d'arquitetura novecentista son la Casa Celaya, la Casa Higuero Viniegra (ogañu Hotel Palacete Alameda), i la Casa Martín (conocía comu Casa Mirón) en Caçris.[14]

En Estremaúra, alupués dela Guerra Cevil Española, se puei palral tamién dela arquitetura de colonización, criá cola costrución de puebrus totalmenti nuevus (43 en Badajós,[15] 21 en Caçris[16]), promovía pol Instituto Nacional de Colonización (INC).[17]

Arquitetura populal[Edital | Editá'l códigu]

Ena arquitetura populal atopamus choçus, i sotrus edificius comu çahurdas (pa guardal los guarrus) i las torrucas. Al tentu delas ténicas, destaca la "piera seca", qu'era piera sobri piera.[18]

Los choçus, mu emportantis pala vída pastoril son edificius sin adornus, de costrución rápida i baxu costi i con deferentis usus (permanenti u temporal, comu almacén o pensaeru).[19] Son de pranta circulal i con poca altol, el su techau de falsa cúpula, tejas o cubierta vegetal.[19]

Sotra estrutura era la torruca, turruco o turruñu, que servía mayolmenti comu reselvu pa pastoris o pal ganau recién nacíu.[19]

Escoltura[Edital | Editá'l códigu]

Estatua de San Pedru d'Alcántara ena Concatedral de Santa María de Caçris, obra d'Enrique Pérez Comendador.

Las primeras escolturas estremeñas qu'án llegau hata muestrus días son l'ídolu d'Estremaúra, una escoltura celíndrica en alabastru del trecel mileniu e.C., i l'ídolu de Garrovillas, del Calcolíticu.[20]

Dela epoca romana án llegau muchas escolturas, comu la dela diosa Junu, atopá en Regina[21] nel añu 2010.

Nel Barrocu destacan José de Churriguera, pairi del estilu churriguerescu i Ginés López (1715-1717) es el utol del retablu mayol dela Catreal de Badajós.

Nel siegru XX destaca Enrique Pérez Comendador, pertenecienti ala Escuela sevillana d'escoltura.

Pintura[Edital | Editá'l códigu]

Utorretratu el Francisco de Zurbarán.

La pintura mural gótica más antiga, del siegru XIV, está ena ermita de Nuestra Señora del Salor, entre Torrequemada i Torremocha.[22]x Sotrus exemprus de pintura gótica son el retablu de Santa María de Trugillu i el retablu la capilla ena Granja de Mirabel, en Guadalupi[22].

La pintura barroca estremeña es la más destacá ena estoria d'esti arti en Estramaúra, ondi destacan los temas religiosus que se centran en partis i pressonagis del Nuevu Testamentu, comu la Virgin, Cristu i los Santus.[23] Angunus pintoris destacaus son Luis de Morales, pintol d'estilu manierista (1509-1586)[24] i Francisco de Zurbarán (1598-1664), pintol del Siegru d'Oru, destacó ena pintura religiosa.

Nel siegru XIX, destaca la familia Lucenqui[25]

Nel siegru XX destacan Juan Galea Barjola,[26] pretenecienti al espressionismu representativu, es unu los printoris de mayol emportancia ena segundera metá el siegru; Adelardo Covarsí Yustas (1885 – 1951)[26], cona su obra de temas costumbristas, ruralis i estremeñus, José Gordillo Sánchez (1888-1972)[26], pertenecienti ala escuela realista; Felipe Checa Delicado, conocíu polos sus boegonis i Eugenio Hermoso Martínez (1883-1963)[26], que perteneció ala Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Ena escuela del hiperrealismu pitóricu destaca Eduardo Naranjo (1944)[27]

Retrataúra[Edital | Editá'l códigu]

Los primerus fotógrafus que retratarun Estremaúra huerun estrangerus, comu es el casu de Charles Glifford, que prencipia acorrel España nel añu 1850, haziendu un álbum pala reina Isabel II[28] i Jean Laurent, que hazi una retrataúra de Trugillu.

Dendi el añu 1903, el pedióricu El Cruzado Extremeño, pubrica retrataúras ena su portá[28]. Angunus fotógrafus án síu Juan Ruiz de Luna, que hizu retrataúras de Prasencia quandu hue a cial con Sorolla, quien pintaría un quairu pala Hispanic Society of America[28] i Ruth Matilda Anderson[28], enfrugencia de Sorolla ena su obra Visiones de España i utora dela espossición Spanish Costume: Extremadura nel añu 1951.[29]

Música[Edital | Editá'l códigu]

La música tradicional estremeña se caraitiriça pol predominui la çambomba i la gaita estremeña. El baili más típicu es la xota estremeña. Ca Virgin, Santu i puebru tién la su xota.[30] Sotrus tipus de canti i baili son los fandangus (destaca el "Fandangu d'Estremaúra") i las rondeñas (comu la "Rondeña Cacereña").[30]

Sotrus estilus son:

Essisti el Festival Internacional De Música De Extremadura, pencipiau en 2022.[31]

Estrumentus[Edital | Editá'l códigu]

Sonaja.

Grupus[Edital | Editá'l códigu]

Bailis tradicionalis[Edital | Editá'l códigu]

La xota estremeña es el baili tradicional por escelencia. Es un baili destendíu por tola región, con vessionis propias de ca lugal, comu la xota de Coria u la xota serrana. La música vai acompañá de quitarra, cordión, gaita i çambomba.[32]

Sotru baili típicu es el fandangu, bailáu en acolleras i con música de quitarra, tamboril i bandurria.[32] Tamien essitin sotrus bailis comu el paloteu, del cordón, del pañuelu, del panderu i passacallis. Destacan la Dança los Lançaoris de Frexenal dela Sierra i Las Italianas de Gaganta dela Olla i la Dança de Los Negritus de Montermosu.[30]

Las tamborás son típicas d'angunas zonas d'Estremaúra, comu Almendraleju u Çafra.[32]

Sotrus bailis son:

Tragi típicu[Edital | Editá'l códigu]

El tragi típicu estremeñu está atijau conas costumbris i crassis socialis dela genti que los gastava.[35]

En general se puei devidil el tragi típicu estremeñu enas dos provincias dela comunidá: el caçriñu tien enfrugencias de Castilla i Lión, i el badajoceñu, de Castilla-La Mancha i Andaluzia.[35]

El tragi típicu de Badajós costava de jubón, de terciopelu negru i manga larga, mandil tamién prietu, medias de listas brancas i negras i çapatus negrus. El peinau eran dos trenças negras enrollás a ca lau la cabeça con raya nel mediu.[35]

En Caçris, la mugel gastava sombreru, hechu generalmenti con paja ("pajizu") o paja de centenu ("bálagu"), comu la gorra de Montermosu; la saya u manteu (refajo en Caçris, mantilla en Montermosu) puei sel fruncía o tableá i de coloris lisus verdi, amarillu o coloráu, a menúu decorá con bordaus ena parti baxa, de colol brancu, roxu u negru[36] Los ombris tenían pajizus pal trebaju i sombrerus de fieltru negru pal tragi festivu, chaqueta negra i corta, de pañu, terciopelu o astracán (comu en Caçris).[36] En Montermosu la solapa era adorná con bordau i antejuelas.[36] Pa dil a trebajal tamién gastavan chambra con bolsillus d'agujal, destacandu el de Malpartía de Prasencia, con quairus brancus i negrus.[36]

Teatru[Edital | Editá'l códigu]

Teatru romanu de Méria
Teatru romanu de Méria

L'estoria el teatru en Estremaúra puei remontal-si a l'epoca romana, con exemprus del teatru i l'anfiteatru en Méria. Ogañu se gasta el teatru romanu de Méria pa representacionis nel Festival Entrenacional de Teatru Crássicu de Méria, hechu ca añu. Nel 1990 prencipió el Festival de Teatru Crássicu de Caçris, que tien lugal ca mes de juñu.[Nessecita huenti]

Ain pocus datus sobri el teatru medieval en Estremaúra.[37]

Nel siegru XVI ya essisti un Corral de Comedias en Badajós.[37]

En 1926, s'inagura en Caçris el Gran Teatro, ya que los localis de teatru, comu el Teatro de Variedades, El Patio de Comedia i el Teatro Principal ya havían síu cerraus.[38] Entri 1986 i 1992, permaneció afechau. Dendi aquel momentu, un Consorciu hormau pola Junta d'Estremaúra, la Deputación Provincial de Caçris, el Ayuntamientu de Caçris i l'Entidad Caja Extremadura lo gestionan.[39]

Ogañu essiti la Red de Teatros y otros espacios escénicos de Extremadura, un pograma de ación coltural cordináu pola Junta pa promovel las artis escénicas ena región.[40]

Cini[Edital | Editá'l códigu]

Estremaúra a síu dendi el prencipiu del cini español, un lugal de rodagi. Angunus exemprus de penículas rodás ena región son Las Hurdes, país de leyenda (1922) i Coronación de la Santísima Virgen de Guadalupe patrona de Extremadura (1928).[41] Peru la más conocía es la penícula de Luís Buñuel de 1933, llamá Las Hurdes (Tierra sin pan). Destaca la penícula Territoriu de bandolerus (2013), por bel síu rodá en estremeñu.

El Centro Extremeño de la Imagen hue criau en 1995, l'antecessol dela Filmoteca de Extremadura. Dendi diziembri 2016, la Filmoteca prencipió el su proyeutu dela Filmoteca Itinerante, con una proyeción mensual en tres ciáis de Caçris i tres de Badajós.[42] La Filmoteca tien la su sedi en Caçris, con tres espacius de proyeción en Badajós, Méria i Prasencia.[Nessecita huenti]

Atoris[Edital | Editá'l códigu]

  • Hermanos Calatrava
  • Juan Luis Galiardo
  • Antonio Gil Martínez
  • Paco Maestre
  • Joseán Moreno
  • Carolina Yuste
  • Agustín Jiménez
  • Arturo Marín
  • Ángela Moreno
  • Nico Romero

Penículas[Edital | Editá'l códigu]

Las siguientis penículas están ambientás en Estremaúra o an síu rodás ena región.

Gastronomia[Edital | Editá'l códigu]

Endilgui prencipal: Gastronomía d'Estremaúra.

La gastronomia d'Estremaúra es el conjuntu de pratus i tradicionis culinarias d'Estremaúra. Los pratus que ofreci son hundamentalmenti cárnicus i compuestus d'ortalizas diversas. Destacan los produtus derivaus del cerdu. Angunus pratus típicus son la Torta del Casal, las migas i el morcón.[43]

Deporti[Edital | Editá'l códigu]

El deporti más populal es el fubu. Entri los equipus de fubu estremeñus destacan el Club Deportivo Badajoz i el Mérida Asociación Deportiva. Sotrus son el Club Polideportivo Cacereño, el Club Deportivo Don Benito, el Club Deportivo Coria, el Club de Fútbol Villanovense, la Unión Deportiva Montijo i el Club Deportivo Diocesano.[44]

Angunus de balón-cestu son l'Asociación de Baloncesto Pacense‎, el Club Baloncesto Plasencia, el Cáceres Ciudad del Baloncesto‎ i el Cáceres Club Baloncesto‎.[Nessecita huenti]

Federacionis[Edital | Editá'l códigu]

L'Asociación de Federaciones Deportivas Extremeñas hue aprensentá en 2022 pol entoncis diretol general de Deportis dela Junta d'Estremaúra, Dan de Sande Bayal, i el alcaldi de Don Benitu.[45]

Juegus traicionalis[Edital | Editá'l códigu]

La mayoria los juegus traicionalis son semilaris al restu España. Un exempru es el juegu conocíu comu rayuela en castellanu, con destintus nombris enos deferentis puebrus d'Estremaúra: El Calajanso (Alanhi, Almendraleju, Llerena i Méria), El Chinche (Villafranca delos Barrus), La Rul (Valencia d'Alcántara), La muñeca o el quadru (Caminu-Moriscu), Cáliz (Miajás), Calderón o quarteta (Alcántara), Pisarraya (Campanariu) i El Teje (Don Benitu).[46]

Lenguas[Edital | Editá'l códigu]

Lenguas d'Estremaúra.

Endilgui prencipal: Estremeñu.
Endilgui prencipal: Castú (palra).
Endilgui prencipal: A fala.
Endilgui prencipal: Purtugués oliventinu.

La lengua más palrá en Estremaúra es el castellanu, ena su variedá estremeña, conocía comu castúu. Nel norti la comunidá se parla el estremeñu, una lengua del sugrupu asturlionés delas lenguas romancis ocidentalis. A fala es una luenga romanci pretenecienti al sugrupu galaicu-purtugués palrá enos monicipius de San Martín de Trevehu, Elhas i Valverdi el Fresnu, nel Valli d'Hálama, al noroesti la provincia de Caçris (nel arrayu portugués).[47][48]

Finalmenti, el purtugués oliventinu es un sudialeutu el portugués alentejanu palrau entovia enas localidais d'Olivença i Táliga, frutu de bel holmau parti de Portugal duranti albondus siegrus. Angañu se alcuentra en vias d'estinción.[Nessecita huenti]

Literatura[Edital | Editá'l códigu]

La literatura estremeña es la escrevía pol estremeñus en qualquiera las lenguas d'Estremaúra.

Literatura en estremeñu[Edital | Editá'l códigu]

José María Gabriel y Galán, unu delos más emportantis escrevioris en estremeñu.

La lengua d'Estremaúra prencipia aparecel ena decumentación dendi el siegru XIII[49] Nel siegru XVII aparecin testus en sudialeutu talaveranu (1638)[49]. L'estremeñu prencipia a tenel más presencia ena literatura con Vicente Barrantes i su Días sin sol de 1875[49].

José María Gabriel y Galán es unu los utoris más destacaus en estremeñu, con obras comu Estremeñas (1902).[50]

Ogañu, atopamus traducionis comu El Prencipinu, hechu por Antonio Garrido Correas;[51] novelas comu Requilorios,[52] d'Alcón Olivera, i poemas comu Las lavanderas del charco i Tío Escequiel y tio Silvestre d'Aniceto Garrido Retortillo.

Ena literatura en estremeñu es de destacal el testu La nueva literatura en estremeñu, una recopilación de testus escrevius en estremeñu presentá pola OSCEC en 2011.[53]

Literatura en castúu[Edital | Editá'l códigu]

Ena literatura en castúu destaca Luis Chamizo, utol d'El miajón de los castúos.[54]

Literatura en castellanu[Edital | Editá'l códigu]

Nel siegru XVI puei vel-si una frorencia dela literatura en Estremaúra con dramaturgus comu Vasco Díaz Tanco, Bartolomé Torres Naharro i poetas comu Francisco de Aldana (1537-1578). En gramática i retórica destaca Francisco Sánchez de las Brozas (1523–1600), conocíu comu El Brocense. Tamién destaca Benito Arias Montano (1527 -1598), que derigió l'edicion dela Biblia Políglota d'Amberes (conocía comu Biblia Regia).[55]

El siegru XVII no tien ni muchus escrevioris ni de mucha calidá. Se podría destacal Antonio de Monroy, realçau por Cervantes nel su Viaje del Parnaso i Alonso de Acevedo, que pubricó el cantu épicu La creación del mundu.[55]

Nel siegru XVIII destacan Cristóbal de la Beña (1777-1833) i Juan Meléndez Valdés (1754-1817) en poesia, Vicente García de la Huerta de Zafra (1734-1787) en teatru i Francisco Gregorio de Salas (Xaraizeju 1729, Mairil 1808), utol dela Décima a Extremadura.[55]

Nel siegru XIX, nel Romanticismu destaca José de Espronceda (1808-1842) nacíu en Almendraleju, ondi tamién tuvu nacencia Carolina Coronado (1823-1811).[Nessecita huenti]

Nel siegru XX, destacan Antonio Reyes Huertas (1887-1952) conas sus Estampas campesinas, Pedro Romero Mendoza (1896-1969), diretol dela revista Alcántara dela Deputación Provincial de Caçris duranti 20 añus; Jesús Delgado Valhondo (1909-1993) i Manuel Pacheco (1920-1998).[55]

Religión[Edital | Editá'l códigu]

     Archidiócesi de Méria-Badajós     Sufragánias

La religión dela mayoría los estremeñus es el catolicismu. Esta religión tien influyíu enas tradicionis dela comunidá, comu enas fiestas i la gastronomía.[56]

Estremáura es parti la provincia eclesiástica de Mérida-Badajós, devidía en:[56]

  • Archidiócesi de Méria-Badajós
  • Provincias sufragánias
    • Diócesi de Coria-Caçris
    • Diócesi de Prasencia.

La provincia tien al reol de 578 parroquias, apercocha unus 37.457 km² ondi abitan 1.127.560 pressonas, delas qualis el 98,03% son católicas.[56]

Mitología[Edital | Editá'l códigu]

La mitología estremeña no a síu tan estudiá comu la mitología en otras zonas d'España. Tien angunu parecíus cona mitología de sotras zonas del país, comu la cántabra.[57]

Angunus pressonagis dela mitología estremeña son:

Fiestas[Edital | Editá'l códigu]

El Harramplas es una fiesta e la localiá el Piornal.

Endilgui prencipal: Fiestas d'Enterés Turísticu d'Estremaúra.

Estremaúra tien una gran variedá e fiestas, angunas d’enterés turísticu.

Angunas fiestas emportantis d'Estremaúra son:

Símbolus[Edital | Editá'l códigu]

Endilgui prencipal: Bandera d'Estremaúra.
Endilgui prencipal: Escú d'Estremaúra.
Endilgui prencipal: Inu d'Estremaúra.

Los símbolus prencipalis d'Estremaúra son la bandera, l'escúu i l'inu. Están definíus nel artícalu quartu del su Estatutu d'utonomía.[59]

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. Ruinas y monumentos romanos para visitar en Extremadura
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 La Extremadura islámica I
  3. La alcazaba medieval de Trujillo
  4. Monasterio de Tentudía (Nuestra Señora de Tentudía), Badajoz
  5. 5,0 5,1 Arte Mudéjar en la provincia de Badajoz
  6. VI Encuentro de Blogueros de Extremadura: "El mudéjar pacense en sus torres-fachada más destacadas"
  7. 7,0 7,1 7,2 El románico en Extremadura
  8. El Gótico en Extremadura
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Sánchez Lomba, Francisco M. Arquitectura del Renacimiento en Extremadura (Atiju)
  10. 10,0 10,1 El Barroco en Extremadura
  11. Junta de Extremadura (ed.). «DECRETO 215/2014, de 16 de septiembre, por el que se declara la iglesia parroquial de Santa Amalia, en el término municipal de Santa Amalia, como Bien de Interés Cultural, con categoría de Monumento» (pdf). Diario Oficial de Extremadura nº 181 de 19 de septiembre de 2014: 28090-28098. 
  12. Palacio Cijara
  13. 13,0 13,1 13,2 Muestras de la arquitectura modernista en Badajoz
  14. Delicias cacereñas del pasado siglo
  15. «Los pueblos de colonización son las mejores urbanizaciones para vivir»
  16. Los pueblos de colonización de Extremadura. Evolución y estado, medio siglo después de su construcción
  17. Vera Carrasco, José María i José Maldonado Escribano (2020) Arquitectura escolar en los pueblos de colonización de Extremadura, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Extremadura, 474 pp (Atiju)
  18. Extremadura, arquitectura tradicional y paisajes culturales / Extremadura, traditional architecture and cultural landscapes (Spain)
  19. 19,0 19,1 19,2 Una breve visión de la arquitectura rural de Extremadura
  20. Ídolo de Garrovillas (escultura) en EcuRed
  21. La escultura de la diosa Juno, encontrada en Regina, ya luce en el Museo Arqueológico de Badajoz
  22. 22,0 22,1 Garrido Santiago, Manuel (1995) Aproximación a la pintura gótica en Extremadura, en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 14-15, págs. 119-144
  23. Terrón Reynolds, María Teresa (1994) Temas e iconografía de la pintura barroca en Extremadura, en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 14-15, págs. 119-144
  24. La espiritualidad de Luis de Morales ilumina el MUBA
  25. Pizarro Gómez, Francisco Javier (1989) Pintura extremeña del siglo XIX: Los lucenqui, en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 9, págs. 175-190
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 Pintores extremeños
  27. «Dos artistas extremeños presentan su hiperrealismo pictórico». Archivado desde el original el 2 de diciembre de 2023. Consultado el 29 de noviembre de 2023. 
  28. 28,0 28,1 28,2 28,3 La fotografía social en la alta Extremadura
  29. Spanish Costume: Extremadura. New York, The Hispanic Society of America (1951).
  30. 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 La música en Extremadura
  31. FIME - Festival Internacional de Música de Extremadura
  32. 32,0 32,1 32,2 Descubre los bailes típicos de Extremadura en un recorrido cultural
  33. Jota "La Patita" de Almendral (Badajoz)
  34. 34,0 34,1 Sobre los bailes y danzas del folklore musical en España
  35. 35,0 35,1 35,2 Indumentaria tradicional pacense
  36. 36,0 36,1 36,2 36,3 Museo de Cáceres. Sala 12. Organización social. Indumentaria.
  37. 37,0 37,1 Suárez Muñoz, Ángel (1996) El teatro en la ciudad de Badajoz en el siglo XIX (Los comienzos), en Revista de estudios extremeños, ISSN 0210-2854, Vol. 52, Nº 1, págs. 33-50
  38. Consorcio Gran Teatro de Cáceres
  39. Gran Teatro de Cáceres
  40. Observatorio Extremeño de la Cultura
  41. Extremadura: una región de cine
  42. Origen e Historia
  43. Los 5 platos más tradicionales de Extremadura
  44. Índice de equipos 1928-2021. (XII: Extremadura)
  45. El director general de Deportes, Dan de Sande Bayal, asiste a la presentación oficial de la Asociación de Federaciones Deportivas Extremeñas
  46. Juegos populares
  47. Esta lengua solo se habla en tres localidades extremeñas y está en peligro de extinción
  48. La fala, una lengua viva del norte de Extremadura
  49. 49,0 49,1 49,2 Carmona García, Ismael (2022) Las grafías del extremeño I, en Caramanchos N23, Don Benito, pp. 84-86
  50. Antología Poética de José María Gabriel y Galán
  51. «El principito extremeño. El Prencipinu. Antonio Garrido Correas». Archivado desde el original el 16 de diciembre de 2023. Consultado el 16 de diciembre de 2023. 
  52. Requilorios
  53. La nueva literatura en estremeñu
  54. Luis Chamizo Triguero
  55. 55,0 55,1 55,2 55,3 Historia de la literatura extremeña
  56. 56,0 56,1 56,2 Arzobispado de Mérida-Badajoz: Historia de la Archidiócesis
  57. [Pedro Manuel López Rodríguez (2018) Introducción a la mitología extremeña. Un estado de la cuestión, Almendralejo: Asociación Histórica de Almendralejo, pp. 279-290]
  58. El Entiznáu, el gigante que desata las tormentas en Extremadura
  59. Estatuto de Autonomía de Extremadura: Capítulo I. Disposiciones generales

Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

Arti[Edital | Editá'l códigu]

  • Cano-Cortés, Pilar Mogollón (1996) El mudéjar en Extremadura, en El arte Mudéjar / coord. por Gonzalo Máximo Borrás Gualis, ISBN 84-88793-67-7, págs. 83-95
  • De la Cruz Solís, Antonio (1998) Historia de la Arquitectura en Extremadura, Badajoz: Diputación de Badajoz
  • Garrido Santiago, Manuel (1995) Aproximación a la pintura gótica en Extremadura, en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 14-15, págs. 119-144
  • Lobato Cepeda, Blanca, Ignacio Ortega Bravo i Carlos Fernández Serrano (1982) La casa tipo extremeña en la arquitectura popular de la comarca de La Serena, en Narria: Estudios de artes y costumbres populares 25-26 (Atiju)
  • Martín Galindo, José Luis i Julián Miguel Orovengua (2008) Arquitectura tradicional en la provincia de Badajoz, Badajoz: Diputación de Badajoz (Atiju)
  • Méndez Hernán, Vicente (2016) La escultura barroca en Extremadura, en Escultura barroca española: nuevas lecturas desde los siglos de oro a la sociedad del conocimiento / coord. por Antonio Rafael Fernández Paradas, Vol. 3, ISBN 978-84-16110-82-7, págs. 161-182
  • Mira Caballos, Esteban i José María Faerna (2017) Historia y arte de Extremadura, Madrid: Genérica
  • Muñoz Fajardo, Ricardo i Valentí Pons Toujous (2014) Extremadura. El modernismo y sus influencias, Madrid: Libros Mabla
  • Muro Castillo, Matilde (2004) La fotografía en Extremadura 1847-1951, Badajoz: Editora Regional de Extremadura
  • Muro Castillo, Matilde (2009) Fotografía en Extremadura hasta 1951, Badajoz: Editora Regional de Extremadura
  • Pinero, Fénix (2020) La escultura medieval en Extremadura, en MONOGRÁFICOS de La Mañana, Viernis 4 diziembri (Atiju)
  • Pizarro Gómez, Francisco Javier (1989) Pintura extremeña del siglo XIX: Los lucenqui, en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 9, págs. 175-190<
  • Ramos Rubio, José Antonio (2020) La escultura medieval en Extremadura: arte, pervivencias religiosas y antropológicas. Las representaciones marianas, los crucificados y los santos, Cáceres: Tau Editores
  • Terrón Reynolds, María Teresa (1992) La pintura barroca en Extremadura, en Boletín de la Real Academia de Extremadura de las Letras y las Artes, ISSN 1130-0612, ISSN 1130-0612, TOMO 3, 1, págs. 69-88
  • Terrón Reynolds, María Teresa (1994) Temas e iconografía de la pintura barroca en Extremadura, en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 14-15, págs. 119-144

Gastronomia[Edital | Editá'l códigu]

  • Chamorro Fernández, María Inés (2008) Tradiciones, alimentos y recetas de la cocina extremeña, Somonte: Ediciones Trea, S.L.
  • Díaz Gómez, José Ignacio (2022) Sabor a Extremadura: Cocina tradicional Extremeña - Platos de cuchara - Carnes - Pescados - Tapas
  • Plasencia, Pedro i Teclo Villalón (2011) Cocina extremeña, Madrid: Editorial Everest

Juegus[Edital | Editá'l códigu]

  • Saco Porras, Manuel (coord.), Eusebio Acedo Gracia i Carolino Vicente Felipe (2001) Los Juegos Populares y Tradicionales. Una propuesta de aplicación, Méria: Hunta d'Estremaúra (Atiju)

Lenguas[Edital | Editá'l códigu]

Purtugués oliventinu[Edital | Editá'l códigu]

  • Maria de Fátima de Rezende F. Matias: "Bilinguismo e níveis sociolinguísticos numa região luso-espanhola (concelhos de Alandroal, Campo Maior, Elvas e Olivença), Revista portuguesa de filologia, XVIII, 1980-1986.
  • Manuel Jesus Sánchez Fernández: "Apontamento para descrever o espanhol que se fala em Olivenza", Agália, 61, 2000, pp. 105-119.
  • Manuel Jesús Sánchez Fernández: "O português raiano. Exemplo: o de Olivença", eds. Jordi F. Fernández y Gorka Redondo, Llengües ignorades, Vic / Terrassa, 2006, pp. 67-83.

Literatura[Edital | Editá'l códigu]

  • Pecellín Lancharro, Manuel (1980) Literatura en Extremadura, Badajoz: Universitas editorial, 3 vols.

Mitología[Edital | Editá'l códigu]

  • Flores del Manzano, Fernando (1998) Mitos y leyendas de tradición oral en la Alta Extremadura, Mérida , Editora Regional de Extremadura, .
  • Hurtado, Publio (1902) Supersticiones extremeñas, anotaciones psico-fisiológicas, Cáceres.
  • Barroso Gutiérrez, Félix (1993) Las Hurdes: visión interior. Centro de Cultur5a Tradicional. Diputación de Salamanca. Salamanca.

Música[Edital | Editá'l códigu]

  • Danzas y bailes de Extremadura. Extremadura y más. (Atiju)
  • El folclore extremeño (1995). Raíces: Tomo I. Badajoz: Hoy Diario de Extremadura.
  • El folclore extremeño (1995). Raíces: tomo II. Badajoz: Hoy Diario de Extremadura.

Tiatru[Edital | Editá'l códigu]

  • Viola Morato, Manuel Simón (2016) Tendencias del teatro extremeño a fines del siglo XX en Revista de Estudios Extremeños, Tomo LXXII, Número III, pp. 1639-1652 (Atiju)

Tragi típicu[Edital | Editá'l códigu]

  • Valadés Sierra, Juan M. (2013) La indumentaria tradicional en la construcción de la identidad extremeña, en Revista de Dialectología y Tradiciones Populares,vol. LXVIII, n.o 2, pp. 331-358, julio-diciembre 2013,ISSN: 0034-7981, eISSN: 1988-8457,doi: 10.3989/rdtp.2013.02.014

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]

Arti[Edital | Editá'l códigu]

Cini[Edital | Editá'l códigu]

Juegus[Edital | Editá'l códigu]

Fiestas[Edital | Editá'l códigu]

Música[Edital | Editá'l códigu]

Símbolus[Edital | Editá'l códigu]

Tiatru[Edital | Editá'l códigu]


Estremaúra

Coltura · Estoria (Cronología) · Demografía · Deporti · Economía · Gastronomía · Geografía · Política · Símbolus (Bandera · Escúu · Inu) · Bibliografia

Vel más artícalus al tentu de...