Séneca

Dendi Güiquipeya
Séneca
Enhormación pressonal
Nombre en latín Lucius Annaeus Seneca Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia años 0 a. C.juliano Ver y modificar los datos en Wikidata
Corduba (Bética, Empériu romanu) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 12 de abril de 65jul. Ver y modificar los datos en Wikidata
Roma (Italia antigua, Empériu romanu) Ver y modificar los datos en Wikidata
Causa de muerti Exanguinación Ver y modificar los datos en Wikidata
Residencia Roma Ver y modificar los datos en Wikidata
Familia
Pairis Marco Anneo Séneca Ver y modificar los datos en Wikidata
Helvia Ver y modificar los datos en Wikidata
Cónyugi Pompeya Paulina Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Dramaturgo, poeta, filósofo, aforista, estadista, políticu y escrevienti Ver y modificar los datos en Wikidata
Ária Ética y filosofía política Ver y modificar los datos en Wikidata
Cargus acupaus Senador romano Ver y modificar los datos en Wikidata
Movimientu Estoicismo Ver y modificar los datos en Wikidata

Lúciu Aneu Séneca (en latín Lucius Annaeus Seneca, [ˈluːkɪʊs anˈnaeʊs ˈsɛnɛka], conociu tamién pol Seneca Iunior) hue un políticu, avogau, filósofu i escrebiol latinu, revolucionariu las letras el sigru I la muestra era.

Via[Edital | Editá'l códigu]

Séneca nació ena ciá ispana de Corduba unus añinus e. C., entri el añu 4 i el 1 enantis. La su família era de quartus, pretenecienti al ordo equester[1]. S’inora si se trataba duna família hispaniensis (itálicus ahincaus en Hispania) u hispana propiamenti dicha. El su agüelu pol parti mairi hue Marcu Élviu Novatu, la su mairi hue Élvia i el su pairi el inlustri hablaol Séneca el Mayol. Tuvu dos gelmanus, unu mayol, Novatu, i otru chicu, Mela, pairi el pueta Lucanu.

Pol mó su pairi, Séneca diba enhilau a convertilsi nun renombrau políticu en Roma, comu tamién aconteceria conos sus dos gelmanus, quien tamién acuparun cargus emportántis. Assinque aballó pa Roma, an cá la su tia, a bandeal el cursus honorum escomençandu con una rigorosa holmación retólica, estórica i literária, ária ena que campeó su pairi, enos úrtimus añus en que gubernó Agustu. Tuvu pol maestrus representantis de las destintas escuelas filosóficas la epoca: pitagóricus, estoicus i cínicus. De la manu de Átalu i Soción s’empicó a la filosofia, deprendiendu a tenel autarquia espiritual, sel usteru i a gastal el tiempu vagáncia nel escrebieru i la reflessión. D’autoris cumu Vergíliu i Cicerón deprendió los valoris moralis eroicus i el léssicu filosóficu latinu. De mu nuevu remurgaba d’asma i escomençó a desarrollal una bronquiti corónica, tuviendu percujus mu rehuertis i que le hazian vel con otrus ojus la via. Comu Roma no favorecia la su salú, aballó pa Egitu, cona su tia que bia diu con el su mariu, agora prefetu dessa província. Allina deprendió céncias naturalis i geografia, passión de la que enjamás se desapartó.

Estauta Séneca ena Puerta de Almodóvar, Córduba

Con trenta i pocus añus, Séneca, ya de güerta en Roma, pol mé la su tia Élvia, entró en política cumu qüestol pal 33 u 34. Escomençó a arcendel ena su carrera política cumu edil i endispués pretol i abati en paragi el Senau, hueraparti los luzimientus púbricus cumu hablaol i avogau. La fama le hizu crial inviyas ena corti i de que Cláudiu hue nombrau emperaol nel 41 lo desterrarun pa Córciga. El emperaol aprovechó la lex Iulia de adulteriis pol mé la quala se condenaba a la pena muerti a quien cometiera adultériu con angún miembru la família real. Assinque, anque no lo matarun quiziá pola nombreria que tinia, lo avientarun de Roma pa la rúspira Córciga nunus los momentus mas pioris la su via, con dos viyuas rezientis en Roma (la su mairi i la su tia) i un ijinu muertu pocu á.

Desti destierru salió Séneca pol mé d’Agripina, segunda esposa el emperaol, que tinia pensau hazel al cordubés maestru el su iju Nerón. Tácitu[2], a la escontra, mienta qu'el propósitu no era velequí esti, sinu arroealsi de gentis emportantis paque Británicu, legítimu ereeru, no huera lijiu, sino el su iju Nerón, frutu el enlaci con Cláudiu. Assinque, Séneca, nel 49 comiença a hazelsi maestru precetol Nerón i tamién assessol gubiernu. Passá la décaa precetura real, Séneca alvierti que Nerón no s'estaba convirtiendu nel gubernanti qu’él estaba apreparandu, pos mató al su güen amigu Burru. Quiel dehuyil dessi puestu, pero aguantó unus quantinus añus mas suportandu los crímin i arrepius el galaparullu emperaol. Hartu daquel ambienti, Séneca hue escapás de arretiralsi de la via política i de eicalsi pol enteru al escrebieru, ya viejinu, en destintas fincas itálicas.

Nel 65 se descubri la conjura Pisón pol mé la quala se quiria matal al emperaol. A Séneca se le emprica (sin sabel si de ciertu u no esta endrentu) i pol ordin real se le manda a suicidalsi. Lo mesmu que Sócrati, Séneca espenó nel 65 de holma estoica i valerosa. Sin embargu, comu güen romanu, vidu nel suicídiu una solución provechosa pa la família, polque de sel sentenciau pol Estau i muertu, perdia tolas possessionis que tuviessi, mentris que si se suicidaba, pia la su familia conselval los bienis. Desti jeitu, suicidándusi queaba a la su mujel —la quala tamién ententó matalsi cuertándusi las venas, pero Nerón lo empiyó— i a la su família.

Obra[Edital | Editá'l códigu]

Séneca hue un autol mu produtivu, albarcandu muchus tipus de génirus i temas: céncia, puesia, geografia, trataus filosóficus, cartas, sátira, consolacionis. Anque las enteracionis tocantis a la su produción mas antígua son de la quartá en Egitu, es possibri qu’el su espíritu filosofaol le pusiera a escrebil ya de nuevinu.

La produción pola qu’es conociu Séneca es pola que l’Antigüeá conselvó: las tragédias, los diálogus, los trataus filosóficus i moralis, las cartas, las Naturales Quaestiones i la sátira contra Cláudiu. Hueraparti destas obras, abemus caquinus i enteracionis dotras obras.

Tragédias[Edital | Editá'l códigu]

Se compón dun corpus de dies obras poéticas escrebias al mó de tragédias. Prantean un haci enterrogantis, lo primeru pol sel las únicas tragédias latinas conselvás enteras, lo segundu pol escrebil nuna epoca en que la tragédia bia perdiu tol enterés i lo terceru polque no ai certeza de sel escritas toas pol Séneca el filósofu. Que seyan possibrimenti dél se creyin sel nuevi de las dies: la décima, Octauia, de ciertu no es suya, quiziá dangún discípulu u imitaol. Es l’única obra el conjuntu que trata tema romanu (fabula praetexta) i d’estilu neocrássicu. Tamién el Hercules Oetaeus prantea séria duas sobri l’autoria.

Espetus comu el estilu i la visión estoica l’aición i los pressonagis paicin espejal qualquiel tipu pregunta al tentu de si las tragédias huerun compuestas pol cordubés u no, ara, la caréncia testimoñus qu’atestiguin que hue Séneca el autol dellas pon en húiciu la su autoria. Namás Tácitu mienta que Séneca escrebiera carmina "puemas" i Quintilianu que cita un velsu la Medea. Hueraparti dessu, lo que quean son preguntas polas que los filólogus llevan tabaneandu muchu tiempu pa resorvelas.

Anque hueran compuestas siguiendu la huerça las nolmas el géniru i tenel la facurtá sel representabris, es possibri que namás hueran decramás en púbricu, sin escenificación. Las obras rebufan dotrina estoica i moralizanti i s’inora con qué propósitu. Angunus autoris din que pa ensiñal al emperaol Nerón pol mé los exempla "muelus" mitológicus i que, huendu assina las tragédias, hueran siu compuestas nel periodu cortesanu Séneca[3].

Nellas el autol muestra a los pressonagis en situacionis entrincantis la via tomandu las estórias la mitologia griega. La moral se desprendi del runchaeru i oposición continus entri ratio i furor, es izil, entri razón i locura, compusiendu assín toa una tragédia que no landeal la catarsi, sino el chocazu moral pol mé los prencípius estoicus. Las nuevi tragédias, siempri de duosa cronologia, son:

  • Hercules furens.
  • Troades.
  • Phoenissae.
  • Medea.
  • Phaedra.
  • Oedipus.
  • Agamemnon.
  • Thyestes.
  • Hercules Oetaeus.

Diálogus[Edital | Editá'l códigu]

Los Dialogi son un compéndiu obrinas de temática divelsa de ton filosóficu i moral escrebias a lo largu la via el autol sostribás enas diatribas griegas. Nellas se palra al tentu temas qu’el cristianismu hizu suyus i pol mé los qualis hizun que las prencipalis obras filosóficas desti autol se conselvaran. Bichus comu lleval una via felís, la brevitú desta, la providéncia, el contra las passionis, ec. Junta ellas s’alcuentran enos diálogus velaquí estas obrinas arrepartias en dozi librus:

  • De prouidentia.
  • De constantia sapientis.
  • De ira (en tres librus).
  • De uita beata.
  • De otio.
  • De tranquillitate animi.
  • De breuitate uitae.
  • De consolatione: ad Martiam, ad Heluiam matrem, ad Polibium. Ca una las consolacionis está en un libru destintu. A Márcia se le bia muertu el iju, a Políbiu su gelmanu i la derigia a su mairi Élvia hue quandu Cláudiu lo avientó pa Córciga.

Al tentu los benefícius[Edital | Editá'l códigu]

L’obra De Beneficiis hue escrebia pa demuestral la emportáncia el ombri sábiu i la su labol social i umana. Está escrebia en sieti librus.

Al tentu la cleméncia[Edital | Editá'l códigu]

Está derigia a Nerón i holmó parti el su periodu educaol el emperaol, enos primerus añus desti labutu. Namás abemus de los tres librus el primeru i parti el segundu.

Custionis naturalis[Edital | Editá'l códigu]

Obra en prosa científica escrebia enos añus retiru que no es estritamenti ténica, meyu filosófica meyu científica.

Cartas moralis a Lucíliu[Edital | Editá'l códigu]

A Lucíliu Séneca l’escrebió 125 epístulas quandu estaba retirau enos úrtimus momentus de via, amenazau gravimenti de la su malotia, antinu el descubrimientu la conjura.

La Trasholmación en calabaça[Edital | Editá'l códigu]

La Apocolocyntosis (en griegu sedria algu assina comu la "Encalabaçización") es l’obra mas rala de las conselvás de l’Antigüeá. Se trata duna sátira qu’á dentellás i mordicás hieri la reputación del rezién falleciu emperaol Cláudiu. Parodiandu el géniru estoriográficu, Séneca arremeti contra el emperaol que, muertu, aspera la su apoteosi. Es una muestra la sátira menipea, qu’arrevruja prosa i velsu.

Otras obras[Edital | Editá'l códigu]

Hueraparti de las riba citás, Séneca escrebió otras muchas obras mas de las que apeninas abemus unus caquinus u conocemus los sus títulus. Son velaquí:

  • De amicitia.
  • De forma mundi.
  • De immatura morte.
  • De lapidum natura.
  • De matrimonio.
  • De motu terrarum[4].
  • De officiis.
  • De piscium natura.
  • De remediis fortuitorum ad Gallionem.
  • De superstitione.
  • De uita patris.
  • E Cleante versus.
  • Exhortationes.
  • Moralis philosophiae libri [5].

De duosa autoria son obras comu Epistulae ad Nouatum fratrem, Epistulae ad Caesonium, Epigramas, De paupertate u Liber de moribus.

Pensaeru[Edital | Editá'l códigu]

Séneca recebió una holmación variá de las prencipalis escuelas filosóficas el momentu. De maea direta deprendió del pensaeru pitagóricu, estoicu i cínicu. Leyó i conoció mu bien el pensaeru epicúriu. Desti jeitu, el cordubés gastó de ca dotrina lo mas comenienti i lo apricó a los sus escritus. Nellus desfilan ejemprus estoicus, rézius, ejemprus de sacrifíciu pressonal i hacis de citas dotrus autoris cumu Vergíliu u Epicuru.

Séneca, sigun Rubens

Muchus llegarun a vel en Séneca un nuevu Sócrati, mas polas sus ensiñáncias que pola holma via, anque dambus a dos tuvun mesmu final. Séneca a simpri vista paicia un enraol, pos ná tinia que vel lo que pregonaba cona holma via que llevaba. Se holmó cumu un asceta usteru i en verdá se llegó a hazel el ombri mas ricu i mas famosu Roma. Muchas vezis se defendia desta situación que pa él tinia méritu: consiguil la tranquiliá ánimu i vivil cono ménimu, es izil, sel autárquicu, huendu social, política i almenistrativamenti independienti. Era bien moestu enos sus escritus, de holma que izia que tinia qu’atual comu si otrus grandis ombris dantañu lo estuviessin vegilandu pa assín él portalsi i hazel bien siempri. Essi era unu los consejus qu’a la su vezi da a Lucíliu.

Danguna holma los cristianus vidun enos sus escritus moralis i filosóficus muchus rasgus de los sus própius domas. Assinque, la huerça los sus escritus filosóficus se conselvarun, frenti a los científicus.

Estilu[Edital | Editá'l códigu]

Séneca escrebió muchu i de holma crara. La su sintassi es frutu el su tiempu, andi el crassicismu deleganti del qu’estilaban los autoris el sigru I e. C., se comprimi, s’encrara i s’achana. Muchas las sus obras son verdaerus ejelcícius retólica. Los farsus Dialogi u las Epistulae, que de talis namás tien el nombri, son muestras testualis de composicionis retólicas enas que se precura defendel una postura a basi de jechal el reol de continu a la mesma idea, dende almiracionis destintas. Gasta muchu de las opinionis dotrus ombris inlustris i sabiosus anterioris a él, citándulus de cabeça, pos le cumpria i sintia sel uti el vigol de la sententia. Assinque los sus brevis periodus sintáticus ofrecin, no frasis i senténcias dotrus ombris namás, sinu suyas própias, precurandu duna mesma idea sacal várias frasis p’arrecordal ena via diária.

Abreviaturas[Edital | Editá'l códigu]

Esti autol, dalcuerdu con el catálogu el dicionáriu Oxford, alcebi l’abreviatura Sen. Las bichas las sus obras son velaquí estas:

  • Agamemnon: Ag.
  • Apocolocyntosis: Apoc.
  • De Beneficiis: Ben.
  • De Clementia: Cl.
  • Dialogi: Dial.
  • Epistulae: Ep.
  • Hercules Furens: Her. F.
  • Hercules Oetaeus: Her. O.
  • Medea: Med.
  • Naturales Quaestiones: Nat.
  • Oedipus: Oed.
  • Phaedra: Phaed.
  • Phoenissae: Phoen.
  • Thyestes: Thy.
  • Troades: Tro.

Huentis[Edital | Editá'l códigu]

Notinas[Edital | Editá'l códigu]

  1. Griffin, M. T., Seneca, A philosopher in politics, Oxford, 1976
  2. Tacitus, Annales, XII 8.
  3. Herrmann, L. Le théâtre de Sénèque, Paris, 1924
  4. Seneca, Naturales Quaestiones, VI 4,2
  5. Seneca, Epistulae ad Lucilium 106, § 2; 108, § 1; 109, § 17

Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

Traducionis (en castellanu)[Edital | Editá'l códigu]

  • Séneca, Tragedias, trad. J. Luque Moreno, Gredos, Mairil, 1982.
  • Séneca, Diálogos, trad. J. Mariné Isidro, Gredos, Mairil, 1982.
  • Séneca, Tratados morales, trad. P. Fernández Navarrete, Espasa Calpe, Mairil, 2001.
  • Séneca, Cartas morales a Lucilio", trad. I. Roca Meliá, Gredos, Mairil, 2001.

Estuyus[Edital | Editá'l códigu]

  • Bayet, J., Literatura latina, Ariel, Barcelona, 19702.
  • Séneca, Tragedias, entrod. i notas J. Luque Moreno, Gredos, Mairil, 1982.
  • Séneca, Diálogos, notas J. Mariné Isidro, Gredos, Mairil, 1982.
  • López López, Martín, "Introducción general a Séneca y a los Diálogos" en Diálogos: La filosofía como terapia y camino a la perfección, Lleida, Edicións de la Universitat de Lleida, 2000.

Abreviaturas[Edital | Editá'l códigu]

  • VV. AA., Oxford Latin Dictionary, Oxford, OUP, 1968.

Atijus[Edital | Editá'l códigu]


Estoicismu

Vieja Estoa: Zenon de Cítiu · Perseu · Aristó · Esferu · Erilu · Cleanti · Crisipu · Zenón de Tarsu · Crati de Malu · Diógeni de Babilónia · Apolodoru · Antípatru de Tarsu


Estoa Meya: Panéciu · Dárdanu · Nesarcu · Écatu · Posidóniu · Diódotu · Géminu · Antípatru de Tiru · Atenodoru de Caná


Estoa tardia: Séneca · Cornutu · Musóniu Rufu · Ufrati  · Cleomedi · Epitetu · Ierocli · Sestu de Queronea · Rústicu · Marcu Uréliu · Apolóniu de Calcedónia


Guipal mas endirguis al tentu...


Sátira latina

Menipu  · Lucíliu  · Oráciu  · Séneca  · Juvenal  · Pérsiu

Guipal mas endirguis al tentu...