Cronología dela Estoria d'Estremaúra

Dendi Güiquipeya
Teatru romanu de Méria (16-15 e.C.).
Anfiteatru de Méria (8 e.C.).
Puenti d'Alcántara (104-106 d.C.).
Monesteriu de Yusti (1408-siegru XVI).
Vasco Nuñez de Balboa, conquistaol estremeñu (1475-1519).
Mapa del asediu Badajós (1658).
Elésia de San Francisco Javier en Caçris (1698-1755).
Sitiu de Badajós (1705).
Batalla d'Albuera (1811).
L' 88° regimientu, «The Devil's Own», nel sitiu de Badajós, pol Richard Caton Woodville Jr. (1812).
José María Gabriel y Galán, pueta estremeñu (1870-1905)
Campusinus estremeñus col puñu n'altu (1936).
Mapa del asediu de Badajós pol las tropas nacionalis (1936).

Esti artícalu es una cronolohia dela Estoria d'Estremaúra.

Preestória[Edital | Editá'l códigu]

  • Siegru VI e.C.: Assentamientu de Canchu Roanu[1].
  • Siegrus VI / V e.C.: Edificiu protohistóricu de La Mata[1].
  • Siegru V e.C.: Assentamientu d'El Turuñuelu[1].
  • Siegru V e.C./prencipius del IV a.C.: Castru dela Coraja[1].

Eá Antígua[Edital | Editá'l códigu]

Epoca prerromana[Edital | Editá'l códigu]

  • 1250 e.C. hata el 850 e.C.: Ya essistin puebramientus del bronzi final alánticu n'Estremaúra[2]
  • 1000 e.C.: Prencipia l'infrugencia dela nacienti coltura tartésica d'Andaluzia[3]
  • 139 e.C.: Muerti de Viriatu.

Epoca romana[Edital | Editá'l códigu]

  • 27 e.C.: Criación dela provincia de Lusitania[4].
  • Siegru I e.C.: Prencipia la costrución del Embalsi e Proserpina.
  • Siegru I d.C.: Costrución del Aguadutu delos Milagrus i del circu romanu de Méria.
  • Finales del siegru I d.C.: Costrución dela puenti romana de Méria.
  • 54-68 e.C.: Costrución del Templu de Marti.
  • Añu 25 e.C.: Costrución del Foru romanu de Méria.
  • Añus 16-15 e.C.: Costrución del teatru romanu de Méria.
  • Añu 8 e.C.: Costrución del anfiteatru de Méria.
  • 103 d.C.: Costrución del templu romanu d'Alcántara.
  • 104-106 d.C.: Costrución dela puenti d'Alcántara.

Edá Meia[Edital | Editá'l códigu]

  • 713: Conquista e Méria pol Muza Ibn Nusayr.
  • 828: Sublevación ena ciá musulmana de Méria. Abderramán II arrasa la ciá i construyi una alcaçaba.
  • 835: Costrución dela Alcaçaba de Méria juntu ala puenti romana.
  • 875: Fundación dela ciá e Badajós (Batalyaws) pol Ibn Marwan.[5]
  • Taifa de Badajós.
  • 1086: Batalla de Sagrajas.
  • Siegru IX: Prencipia la costrución del castillu de Trugillu (acabau nel siegru XII)
  • 1022: Fundación del Reinu Aftasí de Badajós[5]
  • 1186: Fundación la ciá de Prasencia[5].
  • 1213: Reconquista d'Alcántara pol Afonsu IX[5].
  • 1213: Reconquista d'Alburquerque pol Afonsu IX[5].
  • 1229: Reconquista de Caçris pol Afonsu IX[5].
  • 1230: Reconquista de Méria, Montanchi i Badajós pol Afonsu IX[5].
  • 1230: Fundación dela catedral de San Juan Bautista de Badajós.
  • Siegru XIII: Costrución dela Basílica de Santa Ulalia.
  • Siegru XIII: Costrución dela Concatedral de Méria.
  • Siegru XIII: Prencipia la costrución dela catedral vieja de Prasencia.
  • Siegru XIII: Prencipia la costrución dela Elésia de Santa María la Mayor (Trugillu)
  • 1336: Batalla de Villanueva de Barcarrota
  • 1408: Prencipia la costrución del monesteriu de Yusti.
  • 1472: Fundación del Monasteriu de San Francisco el Real (Caçris).
  • 1473-1478: Costrución del castillu de Coria.
  • 1475: Nacencia de Vasco Núñez de Balboa, esploraol, gobernanti i conquistaol n'América.
  • 1478: Nacencia el Francisco Pizarro, melital i conquistaol el Perú.
  • 1485: Nacencia de Hernán Cortés, melital i conquistaol del Imperiu Asteca.
  • 1496: Prencipia la costrución dela catedral de Coria.
  • 1497: Nacencia e Pedro de Valdivia, milital i conquistaol e Chili.
  • 1498: Prencipia la costrución dela catedral nueva de Prasencia.
  • Siegrus XIV-XV: Costrución dela Elésia de Santa María d'Altagracia
  • Siegru XV: Prencipia la costrución de l'Elésia de San Pedru ad Vincula (Casa-Tejá).
  • Siegru XV: Costrución del Palaciu de Mirabel.
  • Finalis del siegru XV: Prencipia la costrución dela Ermita del Millaeru

Eá Moelna‎[Edital | Editá'l códigu]

  • 1507: Nacencia d'Inés de Suárez, una delas hundaoras de la que ogañu es la ciá de Santiagu Chili.
  • 1511: Nacencia de Francisco de Orellana, esploraol i conquistaol el Nuevu Mundu.
  • 1513-1550: Construción del castillu d'Arguijuelas d'Arriba.
  • 1562: Prencipia la costrución del Palaciu la Conquista.
  • 1598: Nacencia de Francisco de Zurbarán, pintor destacau del Sigru d'Oru español (7 de noviembri).
  • Siegru XVI: Costrución del Aguadutu de Prasencia.
  • Sigru XVI: Costrución del Palaciu Carvajal-Girón.
  • 1653-1833: Provincia d'Estremaúra.
  • 1658: Asediu de Badajós.
  • 1698: Prencipia la costrución dela Elésia de San Francisco Javier (Caçris).
  • 1705: Batalla d'Abuquerqui (10 juñu) i sitiu de Badajós (4-17 outubri).
  • 1790: Criación dela Real Audencia d'Estremaúra[6]

Eá Contemporana‎[Edital | Editá'l códigu]

Siegru XIX[Edital | Editá'l códigu]

  • 1801: Tratau de Badajós
  • Guerra dela endependencia española
    • 1809: Batalla de Medellín
    • 1811: Batalla de Gévora
    • 1811: Batalla de La Albuera
    • 1812: Batalla de Badajós
    • 1812: Combati d'Almarás
  • 1870: Nacencia de José María Gabriel y Galán, pueta en castellanu i estremeñu (28 juñu).
  • 1894: Nacencia de Luis Chamizo, avogau i pueta en castú. (7 noviembri)

Siegru XX[Edital | Editá'l códigu]

  • 1900: Nacencia dela Germinal Obrera[6].
  • 1902:
    • 27 abril: Se celebra'l Primel Congressu Obreru d'Estremaúra[7]
    • 1 juñu: Suceíus de Badajós, levanti de mugeris comu consicuencia dela huelga convocá pola Germinal Obrera[8].
  • 1936: Rebelión campuza estremeña (25 e marçu)
  • 1936-1939: Guerra Cevil Española
    • 1936: Toma de Almendraleju (7-15 d'agostu)
    • 1936: Batalla e Méria (10 d'agostu)
    • 1936: Batalla de Badajós (14 d'agostu)
    • 1936: Escachapina de Badajós (agostu)
    • 1936: Batalla de Sierra Guadalupi (17-28 d'agostu)
  • 1952: Aprovación del Plan Badajós[6].
  • 1977: Criación dela Junta preautonómica[6].
  • 1983: El 26 hebreru d'apreba l'Estatutu d'autonomía[6].
  • 1986: Inaguración del Museu Nacional d'Arti Romanu (Méria)

Siegru XXI[Edital | Editá'l códigu]

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Viaje a la Edad de Piedra, prehistoria en Extremadura
  2. Celtas y Túrdulos: La Beturia
  3. «Algunos apuntes sobre la PREHISTORIA de las tierras de la actual Extremadura». Archivado desde el original el 10 de abril de 2005. Consultado el 15 de diciembre de 2023. 
  4. Presencia romana en Extremadura
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 La Reconquista en Extremadura (s.XI - s.XIII dC)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Extremadura y el mundo contemporáneo
  7. La luz de los obreros. Abril de 1902, Primer Congreso Obrero de Extremadura
  8. El Badajoz anarquista de 1900 (I): La Unión Femenina

Vel tamién[Edital | Editá'l códigu]

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]


Estoria d'Estremaúra
Preestória: Cueva de Maltravieso | Cueva de Santa Ana | Dolmen de Magacela | Dolmen de Toriñuelo | Dolmen del prado de Lácara | Ídolo de Garrovillas | Ídolo de Extremadura
Eá Antígua: Bronce de Alcántara | Lusitania | Augusta Emerita
Edá Meia: Alcaçaba de Méria | Alcaçaba de Badajós | Batalla de Sagrajas | Cora de al-Belat | Taifa de Badajós | Dinastía aftasí
Eá Moelna‎: Provincia de Trugillu | Provincia d'Estremaúra | Sitiu de Badajós | Real Audiencia de Extremadura
Eá Contemporana‎: Siegru XIX: Provincia d'Estremaúra | Guerra dela Endependencia Española n'Estremaúra (Prefectura de Tajo y Alagón | Prefectura de Guadiana y Guadajira) | Provincia e Caçris | Provincia e Badajós
Siegru XX: Rebelión campuza estremeña | Guerra Cevil Española n'Estremaúra
Cronolohia dela Estoria d'Estremaúra · Presidentis la Junta d'Estremaúra